diumenge, 23 de març del 2014

Famílies "amb encant" al castell d'Alaró

Excursions amb encant per a famílies XIV
Preparats per a ser immortalitzats per l'ull i la càmera de Toni Cano.
Toni Cano, un artista del so i de la imatge. 
No trobareu enlloc famílies 'amb tant d'encant' com aquestes.
Una desena de famílies, 31 persones, han gaudit avui d'una passejada per la història i la llegenda del castell d'Alaró, estendard de la resistència dels diferents pobles que ja fa molts segles habitaren l'illa i que trobaren en castells roquers com aquest el millor refugi dels pobles invasors. De la mà de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics-, han recorregut el camí d'Orient (Bunyola) al castell i que surt de Son Bernadàs Nou (Km 11,8 de la carretera Alaró-Orient).
Interior de la font d'en Tries, a Son Bernadàs.
Començant la marxa per l'oliverar de Son Bernadàs.
Allò que uneix la muntanya, res ni ningú ho separa.
A l'inici, tot costa una miqueta. Però aviat trobam solucions.
Des de la font d'en Tries, a Son Bernadàs Nou, hem pres el camí del castell d'Alaró. Tot d'una un camí de carro que travessa un immens oliverar i que després s'estreny -primer, en forma de tirany; després, com un camí de ferradura- i s'enfila cap al coll des Pouet, entre el puig del puig de Can Llenderina i el penyal dels Corbs.
Sovint trobam fites pel camí que superen les dimensions reals d'una fita. És la vida! 
Pujant al coll des Pouet.
Hem arribat al coll des Pouet i toca berenar. El castell ja és ben a prop.
A les portes del castell, hem vist 'la potada del cavall del rei en Jaume' i hem recordat les diferents llegendes que recorren la serra i el pla, totes referides a cocons que assenyalen el pas del mític cavall del Conqueridor.
Els 'herois' de l'excursió han descobert 'la potada del cavall del rei en Jaume'.
A jutjar per la marca sobre la pedra, qui pot dubtar de la força del mític cavall del 'Conqueridor'.
Després de travessar la porta de la torre de l'Homenatge, ens hem aturat en el penyal de l'Orengar per recordar la rondalla de Es salt d'en Fonoi i la de Es castell d’Alaró, es puig de s’Aucadena i ses bruixes.
Travessant la torre de l'Homenatge (1)
Travessant la torre de l'Homenatge (II)
Camí d'accés al castell. 
Els serrats que envolten el castell eren el millor aliat per a la defensa dels seus habitants.
El salt d'en Fenoll
A continuació, hem prosseguit la marxa fins a l'ermita de la Mare de Déu del Refugi, els aljubs i la la Presó dels Moros o la Torre de la Cova, a sota de la qual hi ha la cova de Sant Antoni, vestigi d'una antiga ocupació eremítica del segle XVII. Pel camí, hem dinat i recordat les rondalles de Sa Cova des castell i Sa cova de Son Curt, que ens parlen de tresors de valor incalculable o d'amagatalls prodigiosos on s'amagaven les bruixes.
Altar major de l'ermita de la Mare de Déu del Refugi
Exterior de l'ermita.
Pels voltants dels aljubs del castell.
La presó dels moros o la torre de la cova.
Cova de Sant Antoni (1).
Cova de Sant Antoni (2).
Cova de Sant Antoni (3)
MOLTES GRÀCIES FAMÍLIES,
PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!
Aquesta sortida, castell d'Alaró, la repetirem dissabte 29 de març.
Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.
I com que no ens ha donat temps de recordar la història de Cabrit i Bassa, tal vegada perquè és massa 'crua o torrada' per contar als més infants, vos deix aquí la ressenya històrica i literària:
Pintura de Miquel Bastard, 1630
Cabrit i Bassa. Però sens dubte el fet més destacat de tots els qui es conten del castell és la història d'en Cabrit i Bassa. Els fets succeïren l'any 1285 quan dos dels defensors del castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, fidels al rei Jaume II de Mallorca, ironitzaren sobre el nom del rei Alfons d'Aragó perquè en català antic no s'usava la forma Alfons, sinó Anfós, que també havia donat nom a un peix (anfós). El rei, molt molest, prometé que en acabar el setge els torraria com a cabrits en l'Assalt al castell d'Alaró. El gener de 1286 el castell capitulà i el rei complí la seva terrible amenaça a la plaça de la zona urbana de "Los Damunts" (llavors era el centre del poble), anomenada de Cabrit i Bassa, que provocà l'excomunió del rei. A partir d'aquell moment va créixer la devoció popular cap als dos màrtirs, que arribaren a tenir moltes esglésies de Mallorca.
Un fragment del poema El Comte Mal(poema èpic de 1950), de Guillem Colom i Ferrà, es refereix a aquest passatge de la resistència del Castell d'Alaró:
Quan la lluita es fa més forta,
truca un missatger a la porta:
-Castellans, lliurau de pressa les claus del castell rebel
o de grat deixau-vos prendre:
el fort que car es deixi vendre
serà en sec fet pols i cendra,
insepults els qui el defensin i menjats pels corbs del cel.
-I, ¿qui amb tal ordre us envia?
Cabrit irat responia-
-Anfós d'Aragó i Mallorca jurat com a rei i hereu.
-No coneixem al reialme
altre rei que el rei En Jaume
A Mallorca, -i perdonau-me-
anfós és un peix que es menja amb allioli a tot arreu...
-Llamp del cel!, que és gran vilesa
sofrir més vostra escomesa!
¿Qui gosa amb tals paraules insultar el rei d'Aragó?
-crida Anfós als de la plaça.-
-Dos lleials: Cabrit i Bassa.
-¿Cabrit, dieu? Bona caça!
Doncs, com cabrits jur rostir-vos per escarment del traïdor!-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada