diumenge, 22 de setembre del 2013

Fita a Fita: Qui som i què oferim


QUI SOM?

Fita a Fita la integren persones que han pensat tallers i activitats que ensenyen a treballar i a desenvolupar les habilitats individuals i col·lectives; que ajuden a l’individu a posicionar-se amb força i prestigi davant un món de canvis continus, però que ara més que mai necessita recuperar el valor de la persona i de la col·lectivitat.
Fita a Fita vol ser el referent d’un nou camí a emprendre. El d’una empresa que ofereix, sobretot, experiències d’un alt valor afegit. Unes experiències que s’erigeixen com a fites i que ens poden guiar amb eficàcia i seguretat en aquest nou camí.
Fita a Fita és un projecte empresarial de serveis culturals i pedagògics, adreçat a escolars, famílies i col·lectius diversos amb ganes de viure experiències noves i enriquidores.
Catàleg de serveis per al curs 2013-2014
QUÈ OFERIM?

Fita a Fita ofereix un espai per a la promoció d’activitats culturals i tallers a través dels quals contribuir al foment de principis i valors com la igualtat de gènere, la interculturalitat i la sostenibilitat d’una manera entretinguda, dinàmica i eficaç.
Fita a Fita facilita les eines necessàries per al desenvolupament de la sensibilitat, la creativitat i la emprenedoria a través del senderisme, els tallers de cuina i teatre, les activitats de sensibilització musical, l’aprenentatge de la comunicació en el marc de les TIC o les manualitats.
Fita a Fita vol mostrar el camí del coneixement de la nostra història, cultura i patrimoni, i del respecte per les tradicions; de tot allò que som i ens representa com a poble i que constitueix les nostres senyes d’identitat.

OFERTA EDUCATIVA


·        Senderisme
Itineraris culturals per descobrir els valors del nostre territori. Amb especial atenció a la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat.

Joan Carles Palos
·        Cuina
Tallers d’introducció a la cultura i gastronomia tradicional mallorquina, fets amb producte local, ecològic i de comerç just.
Cati Pons 
·        Música
Activitats per a la estimulació i sensibilització musical, a partir de recursos educatius com jocs, contes i activitats motrius.
Yanhire Llabrés
·        Fàbrica de Sabons
Des del respecte al medi ambient, elaboració de sabons artesans a partir de la reutilització d’olis usats i elements naturals.

Maria Florit
·        Ràdio a l’Escola
Cohesionar les comunitats educatives a través d’un mitjà de comunicació nou, creatiu i diferent fet pels propis alumnes.

Glòria Franquet
·        Teatre
Introducció al teatre a partir de la lectura dramatitzada de contes i rondalles mallorquines, entre d’altres textos.

Pedro Victory
·        Desenvolupament del Projecte Vital
Xerrades i tallers en grup on oferir als joves les pautes necessàries per al disseny del seu futur i una correcta incorporació al mercat laboral.
Pere Torrens


diumenge, 15 de setembre del 2013

Nous camins, noves fites

Publicitat elaborada per la revista Borino Ros
FITA A FITA
Serveis culturals i pedagògics
Estimats amics,
a la vida generam, compartim i participam d'experiències que, des de la seva humil quotidianitat, ens proporcionen satisfaccions i coneixements que van molt més enllà del que en realitat representen i ens pensam. La vida és sovint com una experiència per la muntanya. Pots seguir un camí traçat i ben fitat (l'experiència apresa) o trobar-ne un de nou i fitar-lo perquè altres també el segueixin (l'experiència creada i compartida). Això és FITA A FITA...
Va començar com un bloc per parlar de senderisme i de medi ambient, per seguir després com un espai radiofònic d'excursions virtuals cada diumenge a les 12:30h a A VIVIR QUE SON DOS DÍAS-BALEARES (Cadena SER/Radio Mallorca) i com una col·laboració mensual a la revista BORINO ROS. A tot això se li suma ara també la ruta setmanal que surt publicada els dissabtes en el diari ARA Balears.
Però FITA A FITA és sobretot una experiència de tota una vida dedicada a la muntanya, primer de la mà de mon pare i després en companyia de molta més gent, de la qual he après tot allò que sé i som ara. Era, idò, lògic que d'una o altra manera tot això esdevingués en un episodi nou i molt important a la meva vida, personal i professional.
Per tant, aprofito l'ocasió per anunciar-vos que he iniciat una nova etapa a la meva vida, personal i professional, amb la posada en marxa del projecte FITA A FITA, serveis culturals i pedagògics. Es tracta d'una iniciativa empresarial orientada a escoles, famílies i col·lectius diversos amb la que els hi posam al seu abast un ampli catàleg de tallers i activitats orientades a:
  • contribuir al foment de valors i principis.
  • ajudar al desenvolupament de la sensibilitat, la creativitat i l'emprenedoria.
  • fomentar el respecte a la igualtat de gènere, la interculturalitat i el medi ambient.
Tots aquest aspectes teòrics els trobareu explicats al primer full del tríptic que vos he adjuntat.
Tríptic presentació de FITA A FITA
Fita a Fita és un projecte col·lectiu. L'integren un grup de persones formades i emprenedores que volen seguir posant fites noves en el seu camí, generant experiències que siguin d'utilitat per a totes les persones que vulguin seguir la ruta que us proposam a través de tots els tallers i activitats que figuren al catàleg.
Tríptic amb el catàleg de serveis de FITA A FITA
Si voleu més informació sobre totes les activitats i tallers que vos oferim vos podeu adreçar directament a mi a través del mòbil i del correu electrònic:
Joan Carles Palos
joancarles@fitaafita.com
650.777.596
Personalment, és una etapa nova plena d'interrogants. Però això no m'atura a seguir amb el projecte; tot al contrari, les pors i els dubtes que sorgeixen pel camí son i seran la força que m'empenyi cap endavant. Aquest projecte està dedicat a tots aquells que en un moment de la meva vida heu posat una fita en el meu camí perquè seguís el camí correcte i no me perdés. Gràcies de tot cor!!!
Tota la gent que integram FITA A FITA esperem que aquesta iniciativa empresarial que tant ens apassiona i amb la que hi hem estat treballant amb tanta il·lusió uns apassioni i il·lusioni també. En breu, posarem en marxa un web i un perfil a Facebook on aniran apareixent totes les propostes noves que llancem al mercat.
FITA A FITA fem camí. Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!

dijous, 12 de setembre del 2013

La Trapa: més enllà de les cendres, les pedres i el silenci

Un mes després de l'incendi de La Trapa, el gerent de la finca del GOB, Joan Juan, visità el programa de ràdio FITA A FITA/A VIVIR QUE SON DOS DIAS (8/09/13) per parlar de les tasques de recuperació d'aquest espai emblemàtic del sector de Ponent de la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat. Amb ell, recorreguérem el camí (GR-221) que va des del coll de Sa Gramola fins a la vall de Sant Josep, on s'ubiquen les cases i fins on arribà el foc que s'inicià a la Coma Calenta, vora la localitat d'Andratx, el 26 de juliol passat.
Joan Juan (dreta) i un servidor a l'estudi de la Cadena SER a Palma
Anàrem pel camí de ses Basses cap al coll de ses Pedrisses, d'allà voltarem el puig de ses Basses per arribar fins el mirador del cap Fabioler (o cap d'en Grosser, segons informa Toponímia Mallorca. Perquè "cap Fabioler o també morro d'en Fabioler sembla ser un nom molt més recent, ja que no apareix a les cartografies del segle XIX. Antigament, aquest promontori rebia el nom de cap d'en Grosser. I així el denomina Joan Binimelis en la seva descripció de l'illa de Mallorca de 1595), i d'aquí baixar fins a la possessió de La Trapa.
Els voltants de La Trapa han patit dos incendis importants els últims 20 anys. El primer el 1994 i el segon, aquest estiu.
L'espai radiofònic sobre senderisme s'emet cada diumenge a les 12,30h a la Cadena SER/Radio Mallorca dins del programa A VIVIR QUE SON DOS DIAS/BALEARES que dirigeix i presenta la periodista Marga Vives.
Més coses
I aprofit aquesta entrada en el meu bloc per recordar algunes idees expressades a través de les xarxes socials i que a hores d'ara encara no han trobat resposta. Fa poc, en el Facebook demanava "I qui 'fiscalitzarà' els ingressos efectuats en el compte del Govern de les Illes Balears per a la campanya 'Tot(s) per sa Serra'? Se'ns crema (ens cremen) el patrimoni natural i cultural i, poc a poc també, la paciència." La Conselleria de Medi Ambient havia iniciat unes tasques de recuperació de la zona cremada, prop del coll de sa Gramoila, i que algú havia denunciat de postisses i mancades de sentit. Per això jo deia que "el problema és que mentre el GOB fa un desplegament organitzat del seu voluntariat en tasques productives dins els dominis de la finca de La Trapa (dins la vall de Sant Josep), que no és precisament l'aparcament públic del Coll de sa Gramola (per on hi passa el GR-221 'Ruta de Pedra en Sec' del Consell de Mallorca i on sembla ser que s'havien iniciat les tasques dels voluntaris reclutats per Medi Ambient); el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament d'Andratx semblen no tocar-hi o, senzillament, no tocar de peus en terra."

Tanmateix.... (continuarà).

(PD: aquesta setmana FITA A FITA/A VIVIR QUE SON DOS DIAS se'n va fins a les terres del Pla i Llevant de Mallorca amb el Grup Excursionista de Vilafranca de Bonany per recórrer a peu un tram del límit del terme municipal. Una activitat promoguda per celebrar el 200 aniversari de la segregació del municipi de Petra. No vos ho perdeu!!!). JCP

dilluns, 2 de setembre del 2013

FITA A FITA PER ARTÀ: UN RAIG DE SENSACIONS

Presentació del llibre Un raig d’excursions per Artà
25è aniversari del grup excursionista Un raig d’Artanencs
Diumenge 1 de setembre de 2013     20:30 Teatre d’Artà
Panoràmica de la sala d'actes del Teatre d'Artà, plena a vessar per assistir a la presentació del llibre
(foto: Cati Vallespir @CulturUP)
Amigues i amics, bon vespre

No podria encetar aquesta xerrada sense referir-me necessàriament a l’incendi que s’inicià dia 20 d’agost a vespre entre Cala Torta i Cala Mesquida, i que va afectar prop de 500 hectàrees.

Es tracta del segon incendi més important d’aquest estiu, després del d’Andratx que calcinà més de 2.300 hectàrees, entre les quals les de la finca de La Trapa.

Ho he dit moltes de vegades, però ho tornaré a repetir tantes com faci falta:

No podem permetre que la ignorància i l’estupidesa humana s’estenguin com un caliu abrasador per damunt de tot allò que som i ens representa: llengua, cultura i patrimoni.

I el territori és patrimoni i és país.

Tampoc no podem permetre que perquè algú pensi que “una guarda d’ovelles fa més feina que una brigada forestal” (#findelacita), les retallades en els pressuposts públics i en els serveis que presta l’Administració, i que tots nosaltres pagam (!), calcinin tot allò que som i ens representa. Que tot el nostre patrimoni –i amb ell l’estat del benestar- acabi convertit en cendres per mor d’una administració estúpida i ignorant.
Miquel Berrocal (coordinador llibre), Joan Carles Palos (ponent) i Bartomeu Gili (1er tinent de batle)
L'edició del llibre havia generat una gran expectació, a jutjar per l'assistència a l'acte

Per ara no m’estendré més sobre aquest tema. Ja hi tornarem més tard. Perquè som aquí de celebració.

És sabut que en tot parlament, els agraïments són sempre al final. Però en el meu cas, me perdonareu i me permetreu que capgiri el protocol.

D’entrada, vull agrair als membres del grup d’excursionisme Un raig d’Artanencs que hagin pensat amb mi com a part activa d’aquest acte de presentació del llibre Un raig d’excursions per Artà, editat amb motiu del 25è aniversari de l’entitat.
Miquel Berrocal (esquerra), membre del grup Un raig d'artanencs i coordinador del llibre Un raig d'excursions per Artà, durant la presentació de l'acte.
Portada del llibre
Sempre és afalagador que pensin amb tu, sobretot si és per estar a la presidència d’una celebració tant especial i significativa com aquesta, per compartir un moment tant especial amb gent amb la qual, a més a més, comparteixes moltes coses més.

Però, no ho oblidem, ells són els autèntics protagonistes i per a ells són tots els nostres suports, reconeixements i aplaudiments.

Ara bé, una vegada vaig rebre la convidada a aquest esdeveniment, i ho dic amb el cor a la mà, he d’admetre que me va agafar molt per sorpresa de tot d’una, però que immediatament després m’emocionà molt, alhora que me suscità Un raig de sensacions.


·       FITA A FITA PER ARTÀ: UN RAIG DE SENSACIONS

I això és el que venc a compartir amb tots vosaltres... Un “bon” raig de sensacions!

“Quantes vegades i des de quantes latituds he somniat a sa vorera de mar!”, exclama l’Arxiduc Lluis Salvador en el seu llibre “somnins d’estiu a ran de mar”, mentre afegeix “ple de desig, mirant enfora damunt aquest camí del món i desitjant que mos puga dur envant a altres boreres”.

Qui no ha somiat a vorera de la mar o des de les moltes talaies de les serres de Mallorca, desitjant que aquelles aventures viscudes no acabessin mai i que darrere aquelles en venguessin d’altres, i amb elles altres indrets a descobrir o, fins i tot, a redescobrir, des de perspectives noves i sorprenents?

Quants de somnis, quantes de sensacions hem sentit i viscut a partir de la contemplació del paisatge.

Al cap i a la fi, el paisatge es construeix amb la mirada. I sense persones no hi ha mirada ni paisatge.

Per tot això, el primer raig de sensacions que vull compartir amb tots vosaltres va aparèixer en pensar amb les bones estones viscudes per aquesta contrada i tota la gent que he anat coneixent al llarg dels anys.

Elles formen part del paisatge d’una manera indissoluble, i el fan més hermós encara.
Un instant de la meva intervenció
Va ser a començament dels anys noranta, quan el GEM –Grup Excursionista de Mallorca, del qual en som membre des dels seus inicis, l’any 1973- decideix dur per primera vegada la celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyecs, per les terres de Llevant i més en concret per les muntanyes d’Artà.

Va ser el juny de 1990 a la Talaia Moreia. Allà ens arreplegarem excursionistes de tota l’illa per a veure sortir el sol, per a compartir l’inici d’un nou dia.

El segon raig de sensacions va venir precisament d’una primera lectura del llibre Un raig d’excursions per Artà, la guia perfecta per conèixer i assaborir en condicions aquest bocí tant important del nostre territori, del nostre país, com és el parc natural de la Península de Llevant i les terres que l’envolten.

Crec que era un deute pendent que algú havia de pagar. I qui millor que aquells que un bon dia, fa vint-i cinc anys, s’uniren i assumiren el repte, no sempre fàcil, de “conèixer el cos i l’ànima del nostre paisatge i, sobretot, donar-lo a conèixer als més joves”. (#findelacita).

A aquesta iniciativa, s’hi sumarà aviat l’edició dels primers mapes Alpina amb totes les rutes del parc natural de la Península d’Artà.

Tornant a l’Arxiduc Lluis Salvador, i resseguint les sensacions de romàntica espiritualitat que traspuen de la lectura de “somnis d’estiu a ran de mar”; aquest creador del “paradís a la terra” que fou MIRAMAR, ens explica “no hi ha llibre més instructiu, ni d’estampes més hermoses, com sa senzilla observació de sa naturalesa, de sa hermosa creació de Déu”.

Així a la muntanya com es fa a la vida!

Si volem conèixer bé la persona estimada, hem de saber què pensa i que sent. Com és interiorment. Alhora que exploram i descobrim la seva geografia física, el seu cos. Reconeixent i seguint totes les seves fites.

Ai, hem dit fites?

Si cercam el significat de “fita” en el diccionari de la GEC (Gran Enciclopèdia Catalana) veurem que a la corresponent entrada ens diu:

FITA f excurs Senyal consistent en un munt de pedres amb què de tant en tant s’indica la direcció d’un camí. Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Els excursionistes sabem de la importància que tenen les fites, aquests petits muntets de pedres que trobam al llarg del nostre recorregut i que ens indiquen el bon camí.

Fita a fita feim camí, acostumam a dir els senderistes, i en trobar la darrera i més gran sabem que hem fet cim.

I si seguim les fites, potser mai no mos perdrem.


El meu pare ha estat per a mi la fita més important a seguir, tant a la muntanya com a la vida.

Però n’hi ha hagut d’altres a la muntanya, com en Toni Nebot, en Miquel Fuster “Teret”, en Josep Manchado “Manxes”, en Pep Toni Aguiló o en Pep Xisco Pardo, sense oblidar dues de molt importants, en Manel Osuna i n’Emili Alonso, molt més que dos grans amics.

Però recuperant la fita més important, el meu pare acostumava a dir que per la muntanya s'hi ha d'anar "amb molt de respecte i seny". Però sobretot, amb "seny de bèstia vella", exclamava.

Així a la muntanya com es fa a la vida!

Dècades d'experiència per les muntanyes, d'aquí i d'allà, m'han ensenyat que la previsió, la constància, la seguretat i el seny han estat les millors eines per avançar i fer camí.

La previsió, la constància, la seguretat i el seny han estat també la càrrega imprescindible de la motxilla que ens hem endut per explorar territoris desconeguts i inhòspits sense por de perdre'ns pel sender fosc de la inseguretat i la desconfiança amb nosaltres mateixos.

Però seguir les fites, el camí traçat pels que te precedeixen, és sempre aconsellable i molt instructiu.

És igual si després decidim obrir ruta pel nostre compte o investigar itineraris alternatius, l'ensenyament i aprenentatge de la petjada que deixen els altres és igual d'important que el solc de la nostra pròpia experiència.

El concepte fita a fita representa sobretot en el món del senderisme i de la vida mateixa el valor de l’experiència.

Quan seguim les fites, seguim el camí traçat pels que ens han precedit en aquella ruta.

Però quan som nosaltres els qui les dipositam, és quan el concepte “fita a fita” manifesta un vessant nou, el de la iniciativa compartida. Cream una experiència i la volem compartir!

fita a fitaés, per tant, un concepte i una actitud front de la vida. Perquè l’excursionisme és molt més que una activitat esportiva!

D’entrada, és la voluntat decidida per conèixer a fons el cos i l’ànima del nostre territori, de les nostres muntanyes.

Però també és el respecte i el valor a l’experiència compartida. És la idea de recórrer un camí ja traçat, seguint i aprenent l’experiència d’altres que l’han fet abans.

És el respecte als valors de la tradició i de la solidaritat.

Però és també el resultat d’una actitud valenta i emprenedora: la d’obrir un camí nou perquè altres els puguin seguir després i aprendre de la nostra experiència.

No es tracta exclusivament de la realització d’una pràctica esportiva, el senderisme, sinó també d’una manera d’entendre i viure la vida. “Així a la vida com a la muntanya...!”

Per aquest motiu fita a fitaés un concepte i una marca que m’acompanyen des de fa un grapat d’anys, o hauria de dir un raig d’anys.

Des de que vaig encetar el meu primer bloc al Diari de Balears fins ara que ha esdevingut un nou bloc personal, una espai setmanal de ràdio a la SER, una col·laboració a la revista Borino Ros i al diari ARA Balears; i, fins i tot a l’actualitat, un projecte empresarial, de serveis culturals i pedagògics, en el qual hi estic capficat i que aviat veurà la vida, “fita a fita” ha estat amb mi.

Però continuem explorant aquest raig de sensacions que he vingut a compartir amb tots vosaltres.
Un públic nombrós donà suport a la iniciativa del grup d'excursionisme Un raig d'artanencs
·       Sensacions maleïdes: Incendis d’Andratx i Artà

Perquè ha estat, precisament, resseguint aquest raig de sensacions -que com a fites s’han estès davant meu- que he arribat fins a Artà.

Però d’aquest raig de sensacions que m’han guiat fins aquí, n’hi ha una de molt especial: la solidaritat amb les persones i el territori artanenc després d’un fet indignant.

És la indignació per aquesta mena d’estupidesa, fruit de la ignorància o de la mala llet, que provoca catàstrofes ecològiques com els incendis d’Andratx i el més recent d’Artà, al parc natural de la península de Llevant.

En total, prop de tres mil hectàrees del nostre patrimoni natural. Un drama mediambiental que tardarem més de 80 anys a recuperar del tot. És a dir, els meus ulls ja no ho veuran.

I hem de recordar que just aquí, ja se’n havien cremat 4.000 hectàrees en els darrers vint anys.

Se’ns crema el país i el nostre patrimoni. I no ho podem permetre!

Sobretot, quan és la mateixa administració –aquella que suposadament ha de vetllar pels nostres interessos, que són els de tots- la que fa deixadesa de les seves responsabilitats.

Els focs s’apaguen a l’hivern!!!

En cas contrari... Déu ens guard d’un ja està fet!!! Que és el que d’alguna manera ha passat a Andratx i Artà. I el que, si no rectificam, continuarà passat per tot arreu.

La cultura, l’educació, la llengua o el territori són país i sembla que ens ho volen furtar. Si més no, cremar i convertir en cendres.

Però que sàpiguen que mai no serà fàcil fàcil sotmetre i subjugar un poble que, com descriu Joan Alcover al poema de La Balanguera, “sap que la soca més s’enfila quan més endins pot arrelar”.

Idò així som i serem!

Fa poc temps, en un acte reivindicatiu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i de suport al GOB per l’incendi de La Trapa, apel·lava a la capacitat organitzativa i emprenedora de la societat civil.

Una societat civil, tots nosaltres, que ara més que mai no ha de permetre que la ignorància i l’estupidesa humana continuï escampant-se per tot arreu arrasant tot allò que som i ens representa, com a poble i com a país; sobre la nostra llengua, cultura i territori; sobre els nostres valors i principis. Sobre les nostres senyes d’identitat!!!

És igual que parlem de Sa Simfònica, la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat, La Trapa o el parc natural de Llevant. Tot forma part del nostre país, són país. Si desapareixen, desapareix també una part important de nosaltres mateixos.

I els excursionistes, perquè coneixem bé el país i ens l’estimam de bon de veres, no volem que se’ns cremi, que ens cremin el país.

“Si un pi destralegen, la pineda plora;
Si la pineda cau, l’illa se’n dol.”
Diu el poeta Joan Alcover a “La cançó dels pins”.

La solidaritat amb el territori és, precisament un dels trets identitaris de l’excursionisme com a pràctica esportiva i de l’excursionista com a protagonista de l’activitat.

·       Les fites de la història

Com a excursionista, la meva relació amb Artà és curta però intensa.

Bàsicament comença quan la festa de Sant Bernat de Menthon surt per primera vegada de la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat i se trasllada cap a les Serres de Llevant. L’any 1990 a la Talaia Moreia, el 1995 al Puig d’Alpara i el 1996 al Puig des Porrassar.

Després vendrien un bon raig d’excursions per la península d’Artà, pels voltants de l’actual parc.
Torre de la Talaia Moreia (434m)
De Betlem cap al Bec de Ferrutx, la volta al cap de Ferrutx, l’ermita de Betlem, la Talaia Moreia i la Talaia Freda, entre d’altres.

Com l’itinerari que uneix Cala Mesquida i s’Arenalet d’Albarca pel camí dels carrabiners, tant transitat durant la primavera i l’estiu, i que passa per Cala Torta, Cala Mitjana, Cala Estreta, Cala Dèntol i les platges del Matzoc i de la Fontsalada.
La Torre d'Albarca o del Matzoc
Un recorregut, a més a més, que ens permet acostar-nos a la història –Torre d’Albarca o del Matzoc, construïda i armada per a la vigilància del canal de Menorca durant la dominació britànica de l’illa- i la Talaia Moreia en el Puig de Son Morey, per a la defensa dels atacs dels corsaris.
Perspectiva de la serra de la Península d'Artà i de la Badia d'Alcúdia des de la Talaia Moreia
Però que també ens permet de fer un exercici de memòria històrica amb la presència del campament dels soldats i la carretera dels presos. Tot plegat, fites maleïdes de la història, per haver estat exemples de la repressió duríssima que hi va haver a Mallorca des de l’inici del cop d’estat militar del 36 fins els primers anys de la dictadura franquista, acabada la guerra civil.
Perspectiva del Cap de Ferrutx des del camí dels Carabiners, de Cala Estreta a s'Arenalet d'Albarca
Què vos he de dir? Tot això i molt està inclòs i molt ben exposat en aquest llibre commemoratiu dels 25 anys del grup excursionista Un raig d’Artanencs.

Un llibre Un raig d’excursions per Artà que convida a conèixer i estimar encara més aquesta contrada. La Serra del Llevant de Mallorca és una talaia perfecta que ens permet obtenir una perspectiva nova i diferent de l’illa. I això sempre és enriquidor.

·       L’excursionisme, una eina per fer país

Un fet més que demostra allò que ja he comentat al llarg d’aquesta xerrada.

Que l’excursionisme és molt més que una activitat esportiva. És una actitud front de la vida i l’instrument perfecte per fer país.

Pot ser sigui de les poques activitats esportives que mantinguin les seves essències originals, de l’esperit dels primers romàntics que, empesos per l’exaltació de la naturalesa, sortien a la muntanya a la recerca del paradís perdut.

Tots els que som avui aquí ho sabem perfectament, perquè n’estam plenament convençuts i a més a més ho practicam d’una manera constant.

L’excursionisme és molt més que una pràctica esportiva, és una eina per fer país.

A mesura que coneixes més coses de l’entorn que habites i que forma part important de la teva vida, a mesura que el recorres a peu i assaboreixes totes i cadascun dels regals que t’ofereix, a mesura que més el comprens també més l’estimes i et sents més compromès.

D’alguna manera, el llibre que se’ns ha presentat avui és, si més no, una autèntica declaració d’amor. Posa al descobert i a l’abast de tothom totes les meravelles del patrimoni natural, etnològic i històric d’aquest municipi del Llevant de Mallorca.

Pot ser per això, un apunt més d’aquest a aquesta tesi és el “senderisme il·lustrat” que ha proliferat a les darreres dècades.

Un corrent que ha servit per conèixer la història de les possessions de muntanya, els diferents usos i professions derivats de les activitats agrícoles i ramaderes de la serra, recuperar les llegendes i contarelles dels boscos i muntanyes de l’illa.

Historiadors de la talla de Gaspar Valero o Tomàs Vibot han estat promotors i difusors importants d’aquest nou corrent, tant estès entre els senderistes a l’actualitat i que se serveix de la xarxa per difondre els seus coneixements més enllà de les fronteres locals.

Així, idò, no puc acabar aquesta xerrada sense referir-me a la ingent tasca de difusió del patrimoni natural i les rutes que el solquen a través de les xarxes socials:

·       Toponimia Mallorca de Miquel Àngel Escanelles
·       Tracalada de passos de Tomàs Mut
·       Secrets de Tramuntana de Tomàs Mut
·       Aires de la Serra Mallorquina de Joan Riera Bordoi
·       Fonts de Tramuntana d’Andreu Morell
·       Ulls de Tramuntana de Pedro Miguel Mas Pons
·       Racons de Tramuntana –col·lectiu liderat per Toni Pons “es sineuer”.
·       Mis dias de montaña d’Emilio Alonso Sarmiento
·       O fins i tot, el meu propi bloc que aviat esdevindrà empresa Fita a Fita.


Amigues i amics, companys d’excursions, fins aquí aquest raig de sensacions que tenia ganes de compartir amb tots vosaltres. Espero que hagueu disfrutat tant com jo preparant-ho.

Al grup d’excursionisme Un raig d’artanencs, gràcies per convidar-me i donar-me veu en aquest acte. Vosaltres sabeu que aquest raig de sensacions són tant meves com vostres.

Enhorabona pel llibre!!!  Ara toca llegir-ho i començar a preparar la primera ruta.

Endavant idò. Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!

Gràcies a tots.

Joan Carles Palos
@Fita_a_Fita

Artà, 1 de setembre de 2013