dimecres, 14 d’agost de 2013

CARROS DE FOC 2013

Circ de Colomèrs
La travessa del Parc Nacional de Catalunya
“Ja som Carros de Foc!”, exclamàrem orgullosos la meva dona i els meus dos fills, de 10 i 7 anys, després de completar les sis etapes de la travessa que connecta els 9 refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una setmana en ruta pel Pirineu català, amb un desnivell acumulat de 9.200 metres, i gaudint de la bellesa espectacular d’aquests paratges únics. Un èxit “familiar” que per a ells dos –els petits- era més gran encara: havien completat la seva primera travessa, amb collades que superaven els 2.700 metres i, en alguns casos, passant a través de pales de neu vertiginoses, impròpies d’aquesta època de l’any. Quins campions!!!
Estany Gelat o de Cap de Port, baix la Collada de Capdella o de Saburó direcció Ref. J. M. Blanc
Perdonau que comenci aquesta crònica d’una manera tant personal, però la meva apassionada satisfacció com a pare i membre d’una família tant excursionista i agosarada m’obligava a fer-ne menció.
Molts de vosaltres sabeu que acostuma a ser una tradició entre els excursionistes mallorquins, que a l’hora de tancar la temporada de muntanya es programin dues activitats molt concretes. D’una banda, el descens del Torrent de Pareis el mes de juny; tot un clàssic del qual ja n’hem parlat en aquesta secció. De l’altra, una sortida al Pirineu –normalment a mitjan juliol- per fer una travessa d’una setmana per algun dels múltiples recorreguts que hi podem trobar o dissenyar a la nostra conveniència.
El Montardo (2.837m)
La Carros de Foc és una travessa a cavall entre les comarques dels Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; i que ens permet conèixer a fons aquest Parc Nacional de Catalunya. La ruta connecta els 9 refugis que integren aquesta original proposta –La Restanca, Ventosa i Calvell, Estany Llong, Colomina, Josep Maria Blanc, Ernest Mallafré, Amitges, Saboredo i Colomèrs- i que es començà a popularitzar a partir de l’any 2000. (www.carrosdefoc.com)
A l'Estany Negre de Peguera, prop del refugi Josep Maria Blanc.
Pels qui no l’heu feta mai o només a mitges, i sou excursionistes avesats, un parell de recomanacions si anau en grup o família, i sobretot si us acompanyen infants petits:
1) Abans de prendre una decisió, revisau tota la informació sobre la travessa, etapes i dificultats de la ruta, nomé apta per excursionistes avesats de totes les edats. Recomanable a partir de mitjan de juliol.
Refugi de Ventosa i Calvell
2) A l’hora de marcar un punt d’inici i arribada, us aconsello Arties, a la Vall d’Aran. Així podeu fer primer el refugi de la Restanca, que queda més esquerra mà dels altres i acabar a Colomèrs, prop de Salardú. Haureu passat pels nou refugis, sense necessitat de tancar circuit.
Collet de Contraix (2.749m). 
Foto: Claudio Pérez Landaluce (14/07/2013)
3) Quant a la ruta, evitau el coll de Contraix (2.960m), del que tothom en parla “amb el mateix respecte que sempre havia despertat entre els mariners el Cap d’Hornos”. No és difícil si estau avesats a l’alta muntanya o si sou senderistes molt sofrits, però pels menuts pot ser un entrebanc important. Com a alternativa, en sortir de la Restanca pel coll de Crestada baixau a l’embassament de Cavallers (Vall de Boí) passant pel refugi de Ventosa i Calvell, i d’allà un taxi 4x4 us pot acompanyar fins a l’Estany de Llebreta, a hora i mitja del refugi d’Estany Llong. D’aquesta manera en un dia haureu ajuntat dues etapes.
Estany de Contraix, des de la colladeta i des del mateix llac amb la colladeta de fons. 
Foto: Claudio Pérez Landaluce (14/07/2013)
4) No us podeu perdre en cap cas l’excel·lent cuina del refugi de Saboredo, l’autèntic “Bulli” del Pirineu. És un dels pocs albergs de la Carros de Foc que encara conserva l’ambient dels vells refugis de muntanya. És petit, 21 places, però molt acollidor. Aquí les converses són intensament tranquil·les.
Els Encantats (2.734 i 2.748m), prop del refugi Ernest Mallafré.
5) Anau sense presses i gaudiu del paisatge, les etapes entre refugi i refugi ho permeten. I, sobretot, anau amb seny (“seny de bèstia vella”, com deia el meu pare) i respecte. La muntanya te pot donar moltes satisfaccions, però també sorpreses desagradables. Demanau informació als guardes del refugi sobre l’estat de la ruta i si durant la marxa no veis la cosa clara tornau enrere.
Baixant del Port de Ratera (2.594m) en direcció al refugi de Saboredo.
La experiència dels Carros de Foc val la pena i la satisfacció és molt gran. Ho sabem els que l’hem viscuda. Als qui la vulgueu viure, molta sort i bona ruta!!!
Mapa de la travessa Carros de Foc

2 comentaris:

  1. I sense el Carros de Foc també. La vall de Boí, d'Àneu, la Cerdanya, la Garrotxa... i els Encantats... bono! és com gaudir d'unes magnífiques vacances, fresquet, i sense sortir de casa! Què més pots demanar?

    ...i enhorabona pel bloc. No podem prescindir de cap valent.

    ResponElimina
  2. A part, m'ha costat ficar el comentari, especialment "demostrar que no soc un robot" amb unes lletres borrosses. Potser algú se n'afluixi.

    ResponElimina