dimecres, 21 d’agost del 2013

TORNEM-HI TORNA-HI

Imatge de l'incendi d'Artà des de Cala Mesquida (font: diari ARA Balears)
"Des d'última hora de dimarts els bombers treballen per sufocar l'incendi que crema a Cala Torta i Cala Mesquida, a Artà i Capdepera, que ja ha cremat unes 450 hectàrees i ha obligat a desallotjar unes 180 persones a Son Barbassa, Son Terrassa i Cutri, segons informa el Twitter del servei d'emergències 112." (llegit al diari ARA Balears)

Quan acabarà aquest malson? El president Bauzà prometé en campanya electoral que després de l'incendi de Morna, el 2011 a Eivissa, no tornaria a haver cap més incendi a les Balears perquè, assegurà, es prendrien les mesures necessàries perquè això no passés. Idò si volies tassa, tassa i mitja.
El país se'ns crema literalment per Ponent i per Llevant. Més de dues mil hectàrees de la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat calcinades a ran de l'incendi de la Coma Calenta, i ara prop de 500 (per ara) al Parc Natural de Llevant, que ja en patí un de molt important a començament dels 90 i que cremà prop de dues mil hectàrees. Se'ns crema el país i el patrimoni natural. Tot allò que som i ens representa, convertit en cendres.
Els incendis s'apaguen a l'hivern, amb prevenció. I a l'estiu, els efectius necessaris per poder prevenir les imprudències i negligències d'un grapat d'ases de dues cames. No obstant això, sembla que aquest vegada s'ha actuat amb major rapidesa i aquest matí arribaran efectius de la Unitat Militar d'Emergències i, esperem també, reforços en els mitjans aeris. Així i tot, cal demanar més explicacions i exigir totes les responsabilitats del món.
He escrit aquesta entrada mentre el renou dels mitjans aeris alterava el silenci nocturn de Ciutat alhora que ens alertava de la maleïda presència del foc i de les seves flames voraces.
Continuarà... 
A continuació, diverses imatges de l'incendi d'Artà publicades a Twitter i difoses pel diari ARA Balears (@ARAbalears).








dimecres, 14 d’agost del 2013

CARROS DE FOC 2013

Circ de Colomèrs
La travessa del Parc Nacional de Catalunya
“Ja som Carros de Foc!”, exclamàrem orgullosos la meva dona i els meus dos fills, de 10 i 7 anys, després de completar les sis etapes de la travessa que connecta els 9 refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una setmana en ruta pel Pirineu català, amb un desnivell acumulat de 9.200 metres, i gaudint de la bellesa espectacular d’aquests paratges únics. Un èxit “familiar” que per a ells dos –els petits- era més gran encara: havien completat la seva primera travessa, amb collades que superaven els 2.700 metres i, en alguns casos, passant a través de pales de neu vertiginoses, impròpies d’aquesta època de l’any. Quins campions!!!
Estany Gelat o de Cap de Port, baix la Collada de Capdella o de Saburó direcció Ref. J. M. Blanc
Perdonau que comenci aquesta crònica d’una manera tant personal, però la meva apassionada satisfacció com a pare i membre d’una família tant excursionista i agosarada m’obligava a fer-ne menció.
Molts de vosaltres sabeu que acostuma a ser una tradició entre els excursionistes mallorquins, que a l’hora de tancar la temporada de muntanya es programin dues activitats molt concretes. D’una banda, el descens del Torrent de Pareis el mes de juny; tot un clàssic del qual ja n’hem parlat en aquesta secció. De l’altra, una sortida al Pirineu –normalment a mitjan juliol- per fer una travessa d’una setmana per algun dels múltiples recorreguts que hi podem trobar o dissenyar a la nostra conveniència.
El Montardo (2.837m)
La Carros de Foc és una travessa a cavall entre les comarques dels Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; i que ens permet conèixer a fons aquest Parc Nacional de Catalunya. La ruta connecta els 9 refugis que integren aquesta original proposta –La Restanca, Ventosa i Calvell, Estany Llong, Colomina, Josep Maria Blanc, Ernest Mallafré, Amitges, Saboredo i Colomèrs- i que es començà a popularitzar a partir de l’any 2000. (www.carrosdefoc.com)
A l'Estany Negre de Peguera, prop del refugi Josep Maria Blanc.
Pels qui no l’heu feta mai o només a mitges, i sou excursionistes avesats, un parell de recomanacions si anau en grup o família, i sobretot si us acompanyen infants petits:
1) Abans de prendre una decisió, revisau tota la informació sobre la travessa, etapes i dificultats de la ruta, nomé apta per excursionistes avesats de totes les edats. Recomanable a partir de mitjan de juliol.
Refugi de Ventosa i Calvell
2) A l’hora de marcar un punt d’inici i arribada, us aconsello Arties, a la Vall d’Aran. Així podeu fer primer el refugi de la Restanca, que queda més esquerra mà dels altres i acabar a Colomèrs, prop de Salardú. Haureu passat pels nou refugis, sense necessitat de tancar circuit.
Collet de Contraix (2.749m). 
Foto: Claudio Pérez Landaluce (14/07/2013)
3) Quant a la ruta, evitau el coll de Contraix (2.960m), del que tothom en parla “amb el mateix respecte que sempre havia despertat entre els mariners el Cap d’Hornos”. No és difícil si estau avesats a l’alta muntanya o si sou senderistes molt sofrits, però pels menuts pot ser un entrebanc important. Com a alternativa, en sortir de la Restanca pel coll de Crestada baixau a l’embassament de Cavallers (Vall de Boí) passant pel refugi de Ventosa i Calvell, i d’allà un taxi 4x4 us pot acompanyar fins a l’Estany de Llebreta, a hora i mitja del refugi d’Estany Llong. D’aquesta manera en un dia haureu ajuntat dues etapes.
Estany de Contraix, des de la colladeta i des del mateix llac amb la colladeta de fons. 
Foto: Claudio Pérez Landaluce (14/07/2013)
4) No us podeu perdre en cap cas l’excel·lent cuina del refugi de Saboredo, l’autèntic “Bulli” del Pirineu. És un dels pocs albergs de la Carros de Foc que encara conserva l’ambient dels vells refugis de muntanya. És petit, 21 places, però molt acollidor. Aquí les converses són intensament tranquil·les.
Els Encantats (2.734 i 2.748m), prop del refugi Ernest Mallafré.
5) Anau sense presses i gaudiu del paisatge, les etapes entre refugi i refugi ho permeten. I, sobretot, anau amb seny (“seny de bèstia vella”, com deia el meu pare) i respecte. La muntanya te pot donar moltes satisfaccions, però també sorpreses desagradables. Demanau informació als guardes del refugi sobre l’estat de la ruta i si durant la marxa no veis la cosa clara tornau enrere.
Baixant del Port de Ratera (2.594m) en direcció al refugi de Saboredo.
La experiència dels Carros de Foc val la pena i la satisfacció és molt gran. Ho sabem els que l’hem viscuda. Als qui la vulgueu viure, molta sort i bona ruta!!!
Mapa de la travessa Carros de Foc

dimarts, 6 d’agost del 2013

TOTS SOM ORQUESTRA, TOTS SOM LA TRAPA

Instantània de la meva intervenció a l'acte de l'OSIB a favor de La Trapa. Foto: Guillem Bosch (Diario de Mallorca)
El meu compromís social sempre ha existit, sempre ha estat dins meu. Però si alguna cosa he d'agrair a aquesta maleïda crisi, a més d'uns altres fets més íntims i dolorosos que m'han passat en els darrers dos anys, és que he tingut l'oportunitat de manifestar-ho com mai abans no ho havia fet.
M'agrada la muntanya, m'agrada la música, estimo la llengua i la cultura del meu país, i me fa molt mal com algunes persones amb poder i capacitat de decisió ens volen furtar tot allò que som i ens representa en nom de no se sap ben bé què. En diuen retallades o ajusts pressupostaris. Tanmateix, són bocins de nosaltres mateixos que desapareixen com a cendres escampades al vent.
Per això me vaig sumar a l'acte a favor de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, promogut per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, i a favor de La Trapa. Units per la cultura i el patrimoni. I per això també, ara vull compartir amb tots vosaltres les paraules que vaig pronunciar diumenge passat a la Plaça Josep Maria Llompart, de la barriada del Rafal Vell de Palma. Perquè m'agradaria en quedàs constància d'aquells pensaments i sentiments que vaig compartir amb els centenars de persones que omplien la plaça. 
Devers 800 persones se congregaren a la plaça Josep Maria Llompart del Rafal Vell (Palma)
CONCERT DE SA SIMFÒNICA PER LA TRAPA
4 d’agost de 2013       19:30h
Plaça Josep Maria Llompart, Es Rafal Vell (Palma)

Amigues i amics,
Des de fa ja massa temps la ignorància i l’estupidesa humana s’han escampat com un caliu abrasador per sobre de tot allò que som i que ens representa.
Des de fa ja massa temps que patim les conseqüències de la ignorància i de l’estupidesa humana d’aquells que ens representen, i que ha calcinat el nostre entorn social i econòmic.
I per això som aquí, per dir BASTA! MAI MÉS
Com deia un diari a la seva portada d’avui, ha arribat l’hora de la regeneració...
De la regeneració de La Trapa...
De la regeneració de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears...
I tot plegat, de la regeneració democràtica.
I per això, ara més que mai ens hem sentir units i solidaris, com a poble i com a país.
“TOTS AMB LA SIMFÒNICA. TOTS AMB LA TRAPA. UNITS A FAVOR DE LA CULTURA I EL TERRITORI”
Sota aquest lema ens ajuntam una vegada més per fer costat a les reivindicacions dels músics de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears per salvar l’orquestra i defensar els seus drets,
alhora que manifestam el nostre suport al GOB i a tots els afectats per l’incendi d’Andratx que ha arrasat novament la reserva biològica de La Trapa i que ha calcinat un bocí important de la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat.
Una vegada més, la societat civil –tots nosaltres- es posa al capdavant i pren les regnes del seu propi destí.
I planta les fites del nou camí que ha d’emprendre –que hem d’emprendre-, sabedora –sabedors- que qui dirigeix ara el seu present i futur –que és també el nostre- és incapaç de donar solució als seus mals –als nostres mals-.
Tots som bens conscients que LA SOLIDARITAT s’ha convertit en l’única eina capaç de fer reverdir el panorama desolador de la crisi.
Una crisi que, a més a més, s’ha vist agreujada per les contínues retallades que s’han estès com un caliu abrasador sobre l’Estat del Benestar fins a convertir en cendres el present de milers de persones i famílies.
Precisament, aquest caliu fa mesos que assetja el present i futur dels músics de Sa Simfònica.
I un altre caliu abrasador, aquest tant real com les flames que generà, arrasà aquest cap de setmana passat 2.335 hectàrees del sector de Ponent de la Serra de Tramuntana, entre Andratx i Estellencs, on s’ubica la finca de La Trapa, adquirida el 1980 per subscripció popular i gestionada pel Grup d’Ornitologia Balear, GOB.
La Trapa ja patí un incendi voraç el 1994. Vint anys després, just quan començava a ser ben visible la feina dels voluntaris a la finca del GOB, les flames han enviat a fer punyetes la tasca de milers de persones durant dues dècades en aquella zona.
Per aquest motiu, els músics de Sa Simfònica han volgut manifestar la seva solidaritat amb el GOB i amb tot el poble de Mallorca, de dol per aquesta tragèdia ecològica.
Així idò, en nom de tots els membres de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, del GOB i de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, com a entitats col·laboradores, vos donc la benvinguda en aquest concert i vos agraesc la vostra presència.
Però abans de seguir amb l’acte i, sobretot, amb el programa que Sa Simfònica ens ha preparat per avui horabaixa, és el moment ara de donar la paraula als representants de la FAAVV, entitat organitzador, i del GOB, entitat col·laboradora.
La vostra presència avui aquí és molt important, com ho és també el suport continuat que donau a aquestes entitats, dia rere dia.
Ho heu fet amb els milers de missatges emesos a través de les xarxes socials i de les telefonades al GOB durant aquesta setmana passada, a ran de l’incendi de La Trapa;
i també, a través de les mostres de suport que desde fa mesos rep Sa Simfònica a tots i cadascun dels actes reivindicatius que celebra i que se concretaren en 12.350 firmes a favor de les reivindicacions d’aquest col·lectiu, presentades a final de juliol davant el registre de la CAIB.
Som aquí per assistir a un concert reivindicatiu, però també a un acte on LA SOLIDARITAT és la clau per transformar una situació injusta i fer reverdir d’esperança el paisatge calcinat per la crisi que, com La Trapa i tot el sector de Ponent de la Serra, ha esdevingut un paisatge de “roques, cendres i silenci”.
I en un concert reivindicatiu com aquest en que la solidaritat és el leit motiv, no podia faltar tampoc el record a les víctimes de l'accident ferroviari de Galícia.
Almanco 80 morts i més de 140 ferits, va ser el resultat del descarrilament dia 24 de juliol del tren Alvia de Renfe Madrid- Ferrol a pocs quilòmetres de Santiago de Compostel·la.
Ha estat la tragèdia ferroviària més important dels darrers anys a l'Estat espanyol que ha romput famílies senceres i enfosquit l'existència de centenars de persones.
Per aquest motiu, els músics de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears volen fer arribar el seu missatge de suport al pobles de Galícia i als familiars de les víctimes de la millor manera que saben: fent sonar els seus instruments.
Moment del concert oferit per l'OSIB sota la direcció de Josep Vicent. Foto: Guillem Bosch (Diario de Mallorca)

MAI MÉS...!!!
No podem permetre que la ignorància i l’estupidesa humana s’escampin com un caliu abrasador sobre tot allò que som i ens representa, com a poble i com a país; sobre la nostra llengua, cultura i territori; sobre els nostres valors i principis. Sobre les nostres senyes d’identitat!!!
Sa Simfònica i La Trapa formen part del nostre país, són país. Si desapareixen, desapareix també una part important de nosaltres mateixos.
Tots som Sa Simfònica i tots som La Trapa.
Sa Simfònica és una institució dedicada a la transmissió de la cultura musical en la que tots ens hi hem de sentir emmirallats. Perquè, a més a més, es sustenta amb els nostres doblers. És ben nostra!
I La Trapa, ja ho sabem, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol del proteccionisme de les Balears, de l’ecologisme i de la implicació ciutadana des que fou adquirida pel GOB l’any 1980 per subscripció popular.
La Trapa és, com acostumen a dir els seus responsables, l’única possessió de les illes amb vertadera vocació pública.
Tot som Sa Simfònica i tots som La Trapa.
Perquè la cultura i el territori formen part indissoluble del nostre patrimoni com a poble.
Perquè, insistesc, si ens lleven l’Orquestra Simfònica o la deixen malferida, o ens cremen La Trapa, ens furten una part important d’allò que som i ens representa.
Fa molts anys, el fundador de l’Orquestra, el coreà Eak Tai Ahn, digué en arribar a l’illa fa més de 60 anys que tenir una orquestra a Mallorca era com tenir un lloc al cel; i assegurà que la seva orquestra seria digna de Mallorca.
#findelacita
La pregunta que es faria ara Eak Tai Ahn és si Mallorca, si les Illes Balears, són dignes de tenir una orquestra com la que ens llegà.
A jutjar per l’actitud dels nostres governants i responsables polítics de l’OSIB, és clar que no.
Les retallades que afecten, principalment, la sanitat, la cultura i l’educació, són les mateixes que fan perillar la pervivència de l’orquestra.
Però per això som aquí, per preservar allò que és nostre, que ens pertany i que ens identifica com a poble.
La batuta de Vicent va fer vibrar l'orquestra i el públic. Un èxit!!!. Foto: Guillem Bosch (Diario de Mallorca)
Som aquí per preservar un instrument per a la transmissió de la cultura musical tant important, tant efectiu i amb tanta solera com l’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS.
Si la cultura és símbol d’un país sa. Demostrem idò que estan sans i que no hem embogit per la crisi.
Defensem-la amb totes les nostres forces. De la mateixa manera que lluitam pel nostre territori.
Ana Ahn Talavera, filla del fundador de l’orquestra simfònica, manifestà que no sabia ben bé que li resultava més estrany, que un coreà fundàs una orquestra a les illes o que seixanta anys després la incapacitat gestora dels seus responsables polítics la matàs lentament.
#findelacita
I ara li hem de tornar la paraula, la paraula solidària feta música, a l’orquestra simfònica de les illes balears, que sota la batuta del mestre Josep Vicent ens interpretarà tres peces més del seu repertori.
Josep Vicent donà el seu suport a les reivindicacions dels músics de l'OSIB
Els principis de la música que qualsevol instrumentista ha de saber són: afinació, ritme i interpretació.
I els músics de la simfònica ho saben bé, és la seva professió i dedicació de servei públic.
Però sembla que hi algú al seu voltant que no llegeix bé la partitura, que desafina i a més a més va descompassat.
És a dir, un desastre d’interpretació. Sense matisos. Plana i sense cap tipus de sentiment.
Al contrari de la partitura que Sa Simfònica i el GOB han escrit i interpretat avui amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, harmònica i rica de matisos;
 n’hi ha uns altres –Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma- que, orfes d’una batuta competent i una bona direcció musical, en comptes de fer música sonen com a una olla de grills. De fet, no hi ha qui els entengui.
Per un costat asseguren voler mantenir l’orquestra simfònica de les illes balears, però reduïda a una simple orquestra de cambra. És a dir, reduïda a la mínima expressió.
Una orquestra és la unió d’esforços individuals, amb ordre i respecte.
La unió d’esforços individuals és molt més poderosa que qualsevol enginy humà.
I aquí resideix la força de la iniciativa i de la participació ciutadana.
La Trapa i tot el sector de Ponent de la Tramuntana reverdirà gràcies a la Solidaritat, a la suma d’esforços individuals, al compromís i la participació de la societat civil.
I aquesta mateixa força serà la que preservarà Sa Simfònica, l’orquestra i tots els seus membres.
Hem de confiar idò amb la nostra pròpia força com a poble i com a societat, viva i activa, solidària i participativa.
Foto: Guillem Bosch (Diario de Mallorca)
Amigues i amics, aquest acte s’acaba, però la nostra tasca continua.
Abans que l’OSIB posi punt i final a aquest concert a favor de la Trapa, vull agrair-vos una vegada més la vostra presència i suport continuat.
MOLTES GRÀCIES!!!
PER LA CULTURA I EL TERRITORI...
VISCA SA SIMFÒNICA!!! VISCA LA TRAPA!!!

Joan Carles Palos
Periodista

Palma, 4 d’agost de 2013

dijous, 1 d’agost del 2013

La ignorància, el caliu que tot ho encèn

La costa d'Estellencs, calcinada. Foto: Pep Lluís Bosch Sastre
Uns escampen calius que encenen focs per les muntanyes d'Andratx i d'altres els llencen sobre les escoles per convertir en cendres allò que som. I tot, fruit de la ignorància, el caliu que tot ho encèn. SOM I SEREM!!! Som i serem muntanyes, som i serem La Trapa, som i serem Tramuntana,... som i serem, al cap i a la fi, un poble que no tombarà el coll sota cap jou i que es capaç d'aixecar-se, amb més força si cal, després d'una ensopegada.
La Trapa, després de l'incendi. Foto: JCP
La Trapa, abans de l'incendi. Foto: JCP
L'incendi d'Andratx és el pitjor sinistre registrat mai a les Balears, fruit de la ignorància i la negligència. Però què me'n dieu del TIL (Decret contra la immersió lingüística) o la Llei de Símbols (llei mordassa) -i no estic mesclant ous amb caragols, sé ben bé el que vull dir-? No són també conseqüència de la ignorància i de la negligència en el maneig de la cosa pública. A més a més, és clar, de la mala fe i el menyspreu a la llengua i a la cultura pròpia del nostre país: el Català.
El llaç ha estat el millor antídot de la comunitat educativa contra la ignorància i el menyspreu.
La columna de fum, vista des de Cala Blava. Foto: JCP
L'exigència de responsabilitats és ara més necessària que mai. No poso en dubte la gran i heroica acció dels efectius que lluitaren per fer front a l'acció devastadora de l'incendi d'Andratx durant tot el cap de setmana passat. És molta la gent que té dubtes sobre si a les primeres hores del sinistre es disposava de la capacitat suficient per sufocar les flames per mor de les retallades pressupostàries. A més a més, calen explicacions sobre les polítiques de prevenció -neteja de boscos i voreres de carreteres, entre d'altres qüestions-.
Carretera Andratx-Estellencs, entre el coll de sa Gramola i el Pla de s'Evangèlica. Foto: Fernando de Angulo Dols
Mentrestant, la conscienciació i el compromís són les eines amb les quals hem de sortir a combatre les flames que prenen al caliu de la ignorància i el menyspreu. Ens ho demana ARA la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat i ens ho demanarà AVIAT l'Escola Pública-Patrimoni de la Comunitat Educativa.
PONENT REVIURÀ amb l'esforç de milers de voluntaris, des de La Trapa fins a s'Esclop de Galatzó. L'ESCOLA RESISTIRÀ amb la força enllaçada de totes les comunitats educatives de les Illes Balears.