dilluns, 29 de juliol de 2013

De dol pel medi ambient: Les muntanyes d'Andratx en flames

El Galatzó assetjat per les flames. Foto: Araceli Salas
Escric aquesta entrada mentre els avions i helicòpters tornen a sobrevolar un matí més, i ja en duim tres, el cel de Palma en direcció cap les muntanyes d'Andratx. Però, sobretot, escric aquesta entrada empès per la urgència d'uns esdeveniments que m'han afectat profundament com a ciutadà balear i com a amant del territori. Les muntanyes, la Serra de Tramuntana, són part important de la meva vida. I tot allò que els hi afecta, m'afecta a mi també.
Aquest cap de setmana hem viscut una autèntica tragèdia ecològica, un drama pel medi ambient de les Illes Balears. El sinistre encara no ha acabat i ja duim prop de 2.000 hectàrees cremades a l'incendi d'Andratx. El foc va començar per una crema incontrolada i negligent de rostolls a la zona de la Coma Calenta, entre Andratx i Es Capdellà, i es va estendre cap al coll de Sa Gramola fins arribar a La Trapa. D'aquí continuà el seu procés devastador fins a la zona del Galatzó. Segons fonts oficials, avui s'espera tenir controlats els diversos fronts d'aquest brutal incendi que ha afectat una part important del sector de Ponent de la Serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat.
Divendres passat, el fum de l'incendi era visible de tots els punts de la badia de Palma. Foto: JCP
Tots sabem que hi ha un únic responsable de l'incendi: qui propicià la crema incontrolada i negligent de rostoll en ple mes de juliol, amb unes condicions meteorològiques molt adverses: era el dia més calorós i sec de l'estiu (fregàrem els 40ºC i una humitat a l'ambient del 12%, crec recordar de la informació oferida per Miquel Salamanca, El Temps d'IB3 Televisió) i, a més a més, el foc es produïa a una zona d'orografia molt complicada i alhora molt propícia per a l'avançament ràpid de les flames. Però el que jo i molta gent ens demanam és si com a conseqüència de les retallades, el Govern de les Illes Balears i els organismes encarregats de la vigilància i prevenció d'incendis forestals no han perdut capacitat de reacció. És a dir, si en unes altres circumstàncies s'hagués pogut actuar amb més rapidesa i contundència per aturar aquest sinistre de conseqüències catastròfiques.
Hores d'ara, amb 28 mitjans aeris en marxa i 400 persones lluitant contra les flames, ningú no pot dir que s'està actuant amb contundència des de l'organisme oficial Xarxa Forestal. Però així i tot, me queden dubtes sobre si la capacitat de reacció inicial havia quedat minvada.
Com a ciutadà de les Illes Balears, estic en condicions de demanar que s'investigui a fons el sinistre i que s'exigeixin responsabilitats a qui correspongui.
La llengua de fum que llepava la Serra d'Andratx fins a Pollença, des de l'autovia de Llevant. Foto: JCP
Es necessitaran 60 anys per a la restitució del greuge, per poder veure el paisatge tal com era abans que les flames el consumissin, i un mínim de 25 anys per a recuperar l'estrat boscós de tota la zona. A més a més, mentre s'inicien les tasques de repoblació vegetal de la zona, cal tenir en compte que el foc resta fertilitat a la terra i la pèrdua de massa forestal incrementa el risc d'erosió. El meu pare sempre em deia que des de que s'havia deixat de fer carbó, els boscos de la Serra eren un autèntic polvorí. Ningú no en tenia cura abastament per evitar l'alt risc d'incendi per la gran quantitat de brutícia que s'acumulava als peus dels arbres, alzines i pins.
Com recordava ahir el meu bon amic i periodista, Mateu Ramonell, el foc d'Artà de 1992 va cremar 1960 hectàrees i el de la Serra de Tramuntana (Andratx-Estellencs) ja va per les 1.800-2.000 hectàrees. Pot ser el més gros mai vist.
"...si un pi destralegen, la pineda plora;
si la pineda cau, l'illa se'n dol"
Cançó dels Pins, Joan Alcover (1854-1926)
Bé, perdonau la urgència d'aquest escrit. Però el meu cos i la meva ànima muntanyenca m'ho demanaven. Sort i bona ruta! JCP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada