dissabte, 8 de juny de 2013

RUTES DEL PARE SERRA (I): de Vilafranca al Puig de Bonany

Creu en memòria del Pare Serra (1949)
@Fita_a_Fita:
@AnyJuniperSerra @Juniper300 #fjs300
INTRODUCCIÓ:
Amb motiu de l’Any Juníper Serra (1713-2013), FITA A FITA inicia una sèrie de rutes que tenen per objectiu el puig de Bonany (conegut també fins al segle XVII com el Puig de Maria o de Son Burgues). Es tracta d’una muntanya amb un arrelament molt especial per a tots els habitants d’aquella contrada –Petra, Sant Joan i Vilafranca de Bonany-, que hi troben en el seu cap curucull el referent espiritual de la Mare de Déu de Bonany, ubicada al santuari del mateix nom. Aquesta mare protectora i bondadosa va ser la que feu possible que el 1609 fos un bon any pels petrers, amb pluges abundoses després d’una llarga sequera. Però aquesta muntanya de 322 metres d’altura, ubicada al bell mig del Pla de Mallorca, té una altra significació especial. Va ser el lloc escollit pel Pare Serra per acomiadar-se de Mallorca, dels seus familiars i amics, abans de partir a “evangelitzar els gentils” i fundar nombroses missions a la Baixa Califòrnia.
En el programa FITA A FITA: RUTES DEL PARE SERRA (I) del programa A VIVIR QUE SON DOS DIAS/Radio Mallorca-Cadena SER, parlàrem amb Tomàs Vibot, autor del llibre "Juníper Serra, el viatge", on es conta l'odissea de nou mil quilòmetres d'aquest franciscà mallorquí per terres americanes. Un viatge llarg, dur, farcit d'anècdotes i que, a més, va fer coix a causa d'una ferida a la cama que l'acompanyà bona part de la seva vida. SEMPRE ENDAVANT!!!
ITINERARI:
La nostra primera ruta comença a Vilafranca de Bonany, que fins el 1813 formava part del municipi de Petra. Sortim de la Plaça Major en direcció nord pel carrer de Fra Lluis, fill il·lustre de la vila. Joan Mestre Oliver “Fra Lluís de Vilafranca” (Vilafranca 1770-1847). Historiador, bibliòfil i religiós. Ingressà a l'ordre caputxí. Fou bibliotecari del convent dels caputxins i disposà d'una de les col·leccions bibliogràfiques més importants del moment. Fou amic i col·laborador de Gaspar Melchor de Jovellanos i Joan Ramis, entre d'altres. El carrer on es troba la seva casa natal du el seu nom.
Casa natal de Fra Lluís de Vilafranca
Després d’aquesta primera topada amb la història, travessam la Carretera de Palma (fins fa dos cents anys, aquesta era la partió entre el terme de Petra i Sant Joan) cap a la plaça Tomeu Penya (cantautor), que la tenim just al davant nostre. Bartomeu Nicolau Morlà, “Tomeu Penya” (Vilafranca 1949), és un personatge il·lustre de la vila i un referent musical indiscutible de la música a les nostres illes, que des del 2001 dóna nom a aquesta plaça. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música el 1992, entre moltes altres distincions. Les seves cançons s'inspiren en la música popular i en el country.
Plaça Tomeu Penya
Continuam ara direcció nord pel carrer del Pare Jaume Rosselló, fins a trobar a la nostra dreta el carrer des Vent, per on seguirem la marxa. Jaume Rosselló Mayol, el “Pare Jaume Rosselló” (Vilafranca, 1873-Escorca, 1934), ingressà el 1894 a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i s'ordenà de prevere. Fou superior general de la congregació entre els anys 1928 i 1933 i prior de Lluc del 1933 al 1934. Destacà com a promotor d'exercicis espirituals pels obrers i joves, en el context de la restauració catòlica mallorquina, i com a predicador popular.
Situats ja en el carrer des Vent, aquest ens menarà progressivament cap als afores del poble. Però aviat haurem de tombar. El tercer carrer a l’esquerra és una camada, el camí de Son Perxana (o també dit de Son Pons). A l’entrada, hi trobarem a la dreta un dipòsit d’aigua on hi carreguen els camions. Aviat deixarem l’asfalt i començarem a trescar per un camí de terra que progressivament (nord/nord-est) va guanyant altura alhora que ens ofereix belles perspectives del Pla i de les Serres del Llevant.
Vilafranca des del camí de Son Perxana
Bonany des del camí de son Perxana
Després d’una forta pujada, el camí volta a la dreta i es fa planer durant una bona estona fins que torna a enganxar una empitada forta. Aquí deixarem un tram asfaltat a l’esquerra, mentre que el nostre camí inicia un descens ràpid i breu fins que arribam al creuer amb el camí de Son Cartet (un indicador ens parla del camí de Son Torrat, més conegut així pels petrers). Nosaltres mantindrem direcció nord-est fins que aviat trobarem a l’esquerra l’indicador del Camí de Sa Fonteta i del Santuari de Bonany. En vint minuts serem a dalt. Abans però haurem de fer una aturada a la Fonteta de la Mare de Déu i a la Creu de Pedra de Bonany, inaugurada el 1949 amb motiu del dos-cents aniversari del comiat del Pare Serra, en aquest mateix lloc, cinc dies abans de partir cap a Mèxic i la Baixa Califòrnia.
Fonteta de la Mare de Déu
Mare de Déu de Bonany
Santuari de Bonany
Després de visitar el santuari, construït entre els segles XVII i XVIII, toca arribar al cim d'aquesta muntanya. Si voltam l'església per la dreta, trobarem aviat un tirany que en deu minuts en menarà per damunt la carena fins el vèrtex geodèsic del Puig de Bonany, dins la possessió de Son Conill.
Cim de Bonany (322m)
Santuari de Bonany
Retornats al santuari, després d'una ràpida visita al cim del Puig de Bonany, la tornada a Vilafranca la farem pel mateix camí de pujada; llevat que en arribar al creuer dels camins de Son Perxana i de Son Cartet, predrem per aquest darrer. Així, voltarem a l’esquerra i aviat trobarem l'asfalt que ja no abandonarem fins a Vilafranca. En vint minuts, després d’un revolts del camí que pugen i baixen, trobarem uns hivernacles blancs (Can Esteva) a la dreta i un camí asfaltat que direcció sud-oest ens durà fins al carrer des Vent, pel qual entrarem en es poble, tancarem el circuit i arribarem a la Plaça Major, després de passar pels carrers del Pare Jaume Rosselló i de Fra Lluis, i travessar la plaça Tomeu Penya. JCP
Mapa de l'itinerari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada