dilluns, 17 de juny de 2013

La mirada de l'art, la fascinació pel paisatge i... el Camí dels Pintors

Camí de Baix
Cala Deià-Font des Canyeret
Els Còdols Blancs des del camí dels Pintors, amb la punta de Deià i la Torre de sa Pedrissa al fons
“Crivell de la serra, dins un solc de terra tanca el paradís”. Així definia Deià l’escriptor mallorquí Joan Alcover (1854-1926) en una de les seves Cançons de la Serra (Cap al tard, 1909). Tanmateix, com l’il·lustre poeta, quan el visitant arriba a aquest poble de la Tramuntana, entre Valldemossa i Sóller, cau rendit davant la majestuosa visió de la muntanya del Teix que estén les seves faldes cap a la mar perquè, com en una trona, s’hi assenti la vila.
Les perspectives de Deià són totes espectaculars
Deià, emperò, ha estat punt de trobada d’artistes de tota mena, mortals e immortals, que han trobat la magistral inspiració en aquest poble i en el seu entorn i, a més a més, l’han projectat arreu del món.
Costa de Deià (Antoni Ribas Prats)
En aquesta ruta resseguirem el mateix camí que va atreure la mirada dels pintors, dels paisatgistes que a final del segle XIX i començament del XX immortalitzaren el litoral de Deià i donaren nom a un dels seus camins més emblemàtics. El Camí de Baix, que comunica la Cala de Deià amb els Bén d’Avall, és conegut popularment com EL CAMÍ DELS PINTORS, sobretot el tram que guaita sobre els famosos Còdols Blancs. Artistes com Antoni Ribas Prats (1845-1911) o Joaquim Mir (1873-1940), entre d’altres, plasmaren la seva fascinació pel paisatge deianenc sobre els seus llençols.
La Cala Encantada (Joaquim Mir)
Itinerari:
Som a l’estiu i per aquesta ruta vos suggerim iniciar la marxa ben prest. Això vol dir, abans que el sol no comenci a xapar les pedres. Per tant, millor si anam a fer nit al Refugi de Can Boi (Deià), que serà a més el nostre punt de partida. Ens trobam a la zona coneguda com Es Clot, que és la part més antiga del poble.
En primer terme, les cases del Clot, i darrera, el turó clàssic que identifica Deià
Així, situats a les portes d’aquest alberg de la Ruta de Pedra en Sec/GR-221, començam a caminar de baixada en direcció cap a la mar pel Camí des Ribassos. Aquest primer tram de la ruta està perfectament indicat i no té pèrdua; a més tampoc no ofereix cap dificultat, perquè és un camí còmode i ben condicionat que segueix paral·lel el curs del Torrent Major fins desembocar a la cala, on hi arribarem en 25 minuts.
El camí dels Ribassos es troba perfectament senyalitzat

Aquest torrent té el seu origen en la conjunció de diverses torrenteres que baixen del massís del Teix, des del puig Caragolí fins a sa Galera: el Torrent de sa Font des Molí, el des Salt, el des Comellar des Pou i el des Racó, a més dels de Son Canals i Ses Comes.
El camí discorre paral·lel al Torrent Major
El Camí des Ribassos desemboca sobre la carretera de la cala que seguirem de baixada fins que a poc d'arribar-hi, vora una barrera a la nostra dreta, arrenca l'anomenat camí dels Pintors, l'itinerari litoral que connecta la cala de Deià amb els Béns d'Avall.
Cala Deià, des del començament del camí dels Pintors
Cala Deià des del camí de la Torre de sa Pedrissa
Aquest tram es troba fitat i té nombrosos botadors. El tirany rodeja la cala i arriba vora una bellíssima caseta situada a l'extrem. Un poc més endavant, ens situarem davant els Còdols Blancs, dues penyes que emergeixen dins la mar de bellíssim perfil.
Els Còdols Blancs 1
Els Còdols Blancs 2
Els Còdols Blancs 3
A partir d'aquest punt fins a la cala del Canyaret, seguirem un tirany ben marcat. Cal ressenyar que la ruta circula per damunt d'antics espais marjats i algunes restes d'horts. Hi veurem varadors dins els calons i, fins i tot, una vella cisterna, avui emprada com a abocador de fems, i que és de les poques restes visibles de l’antic mirador de Son Bujosa, propietat d’Antoni Rotger, un personatge coetani de l’Arxiduc i gran amic del noble austríac.
Mirador de Son Bujosa
El Camí dels Pintors és, però, el Camí de Baix. Un sender prou consegut pels deianencs i que té uns orígens que es perden dins la història. Segons han recollit alguns estudiosos de la història i la toponímia de Deià, sembla que a començament del segle XV (1402), els jurats de la zona donaren ordre de ressembrar d’argelagues aquella zona per impedir o, com a mínim, fer més difícil, l’entrada dels pirates sarraïns que desembarcàvem en aquell bocí de litoral, quan encara no existia la Torre de Sa Pedrissa (1582), a l’altra extrem de Cala Deià. 
El camí discorre entre marjades i penya-segats sobre la mar
Encara ara, les rapinyades del cap de fibló de 2001 són ben visibles sobre tot el paisatge que recorrerem. Una gran quantitat de pins caiguts dificulta la nostra passa i ens convé anar ben alerta a l’hora de triar els tiranyons, alguns dels quals són ben exposats.
Perspectiva del camí de Baix, mirant cap els Béns d'Avall, sa Punta de Sóller i el Cap Gros
Després de superar una tanca –s’Hort de Mar- i un xalet amb una curiosa portassa, arribarem a l'altura del Canyaret, coneguda popularment com cala de Llucalcari. Llavors el camí avança fins a una petita punta amb un varador.
Es Canyeret
Deià des del camí de sa Vinyeta
Aquest és el nostre final de ruta. La tornada la farem pel mateix camí fins a Cala Deià. Per pujar a la vila, tenim l’opció de variar la ruta i recórrer el camí de sa Vinyeta, que ens 25 minuts ens deixarà en el poble.
Mapa de la ruta


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada