dimarts, 7 de maig del 2013

EL PUIG DE SON NASI, MOLT MÉS QUE UN PUIG

Puig de Son Nasi (577m)
(Bunyola)
Distància:  2km
Desnivell:  400m
Durada:    1h30min
(només si fem el cim i tornam pel mateix camí)
Puig de Son Nasi (577m)

Introducció:
El paisatge no deixa mai de sorprendre'ns. Bé sigui per la llum que el vesteix, bé sigui per les moltes i diverses històries que hi amaga baix el seu vestit. Aquest és el cas del Puig de Son Nasi, a Bunyola. Aquesta muntanya de prop de sis-cents metres d'altura i ubicada entre el Puig de s'Alqueria o Sa Gúbia i el Puig de Son Poc ha estat per a mi com una gratificant caixa de sorpreses. 
I, en aquest sentit, li he d'estar molt agraït a una bona amiga bunyolina, Bàrbara Suau Font, historiadora vocacional, membre del Col·lectiu Cultural Sitja i professora del CEIP Mestre Colom de Bunyola, per tota la informació que ha aportat sobre història i toponímia, i que ha ajudat a enriquir aquesta ruta. Bàbara Suaau és també coautora dels llibres "Les possessions de Bunyola. Història i patrimoni"(amb Gaspar Valero i Martí i Jaume Mateu Verdera) i "Tot pot ser en aquest món. Recull de llegendes i contarelles de Bunyola i Orient"(amb Elisabet Abeyà Lafontana i Gaspar Valero i Martí). Precisament, un dels capítols d'aquest darrer llibre, el que duu per títol "Les cireres del coll de Sóller", ens dóna peu per contar una història relacionada amb el nostre itinerari.
D'entrada na Bàrbara ens aclareix que el topònim de "Son Nassi", que realment s'ha d'escriure "Nasi", correspon al diminutiu d'Ignasi. I qui dóna nom al puig no és altre que Ignasi Garcia, propietari de la possessió de Son Nasi en el segle XVI. Després de fer la ruta, hi tornarem sobre aquest curiós personatge. Quant a la possessió en sí, Son Nasi era una partició de Son Garcies (o son Garcia, més probablement, atès el llinatge dels propietaris i família a la qual pertanyia el protagonista de la nostra història, Ignasi Garcia, de Son Nasi). Al segle XVII, Son Nasi va servir de llatzeret durant la pesta de 1652.
I si tot això ho voleu escoltar tal qual ho comentàrem durant l'espai radiofònic FITA A FITA (A vivir que son dos días/Cadena SER) emès el 5 de maig de 2013, aquí teniu l'enllaç... FITA A FITA/A VIVIR QUE SON DOS DÍAS
L'altra qüestió que també ens aclareix na Bàrbara fa referència al topònim del comellar per on discorre la nostra ruta, el Comellar de Can Bonjesús. Duu aquest nom perquè va ser fins fa pocs anys de la família Muntaner. Els Muntaner, durant segles, eren els que representaven el paper de Bonjesús al Via Crucis o dotze sermons. Ens conta la nostra amiga que "el llinatge Muntaner a Bunyola era d'una família important, de la possessió dels Cocons, que arribaren amb el rei en Jaume i des de molt antic tingueren rectors al poble, batles, notaris... I possiblement aquest privilegi de fer de Bonjesús ve de molts de segles enrere. El darrer home de llinatge Muntaner que va fer de Bonjesús morí sense fills i el privilegi s'acabà. Passà a representar el paper un altre home. Però el topònim de can Bonjesús o d'en Bonjesús ha quedat per a la història. Per tant, no fa referència al Bonjesús, sinó a en Bonjesús, un Muntaner. Els Muntaner també eren propietaris de les terres de Can Penasso."
Cim del puig de Son Nasi
L'itinerari:
Can Penasso-Camí de Son Nasi Vell-Comellar de Can Bonjesús-coll-cim del puig de Son Nasi
Sortim de l'extrem sud de l'explanada del restaurant de Can Penasso, prop del creuer de Bunyola a la carretera entre Palma i Sóller (Ma-11 km14,5). Just davant nostre, cap al sud-oest, s'alcen "les tres maries", que és com els bunyolins anomenen festosament els puigs de Sa Gúbia, Son Nasi i Son Poc. Perpendicular al Puig de Son Nasi arranca el camí que hem de prendre, asfaltat i amb una bústia groga penjada d'un marge a l'esquerra just al començament de la via que, com a una fita, ens indica el punt exacte d'inici de la ruta. Aquest camí és el de l'actual possessió de Son Nasi Vell. Transcorreguts un centenar de metres, trobarem a la dreta un altre camí asfaltat que hem de seguir i que no deixarem fins al final, allà on perd l'asfalt, esdevé de terra i es fa ben costerut, just als peus de la destinació final de la nostra ruta.
Després de travessar un portell de ferro, el camí descriu un parell de revolts, tot enfilant-se per baix del puig de Son Nassi. Poc més tard, deixam de guanyar altura i el camí continua planer, cap a la nostra esquerra, per anar a cercar el comellar de Can Bonjesús. Passarem per devora dues barraques, la primera a l'esquerra i la segona a la dreta. 
Després de la qual, el camí gira per darrera la caseta i comença a enfilar-se pel centre del comellar. A mesura que pujam, el sender es fa més estret i costerut, fins que ja a prop del coll es perd del tot. No obstant això, les fites ens ajuden a seguir ascendint.
Un servidor en el camí del comellar de Ca Bonjesús
Arribats al coll, ens trobarem un tancat de filferro, que no hem de travessar. Nosaltres hem de girar a la dreta, seguint les fites que ens conduiran al pujador del puig de Son Nasi. Al principi, hem d'anar molt alerta perquè passarem per devora un avenc. Tot seguit, les fites ens guiaran pel coster rocós que ja no abandonarem fins assolir la carena final, a prop del cim.
Carena del puig de Son Nasi, des del puig de s'Alqueria o Sa Gúbia
Les vistes des de dalt del puig de Son Nasi són espectaculars. Al costat de Ponent, la Gúbia o el puig de s'Alqueria i les cases de Muntanya, mentre que cap al nord podem veure el puig de Son Poc als nostres peus i per darrere el Teix, la serra d'Alfàbia i la Comuna de Bunyola.
Puig de Son Nasi, vist des del camí de Muntanya
Un suggeriment per a la baixada... En haver davallat del cim fins al coll, enlloc de seguir baixant pel mateix camí de pujada, podem girar a la dreta, bota la tanca de filferro i prendre un tirany que ens durà fins al camí de Muntanya. Un camí de carro ample i molt ben condicionat, pel qual seguirem el nostre descens fins arribar a la possessió de s'Alqueria d'Avall i d'aquí a Can Penasso, on tacarem el circuit.
Més coses... Al principi vos he promès més coses sobre el personatge que dóna nom al puig que hem visitat a través d'aquesta ruta pel puig de Son Nasi, a Bunyola. Ignasi Garcies va ser un dels capitans que assistiren els sollerics el dia de Sant Ponç de 1561, quan prop de dos mil pirates desembarcaren a Ses Puntes amb la intenció d'envair la vall de Sóller, saquejar-la i fer-se amb un bon botí d'or i esclaus.
Amb el permís dels autors, a qui vull agrair la seva generositat, reproduesc íntegre el text del capítol Les cireres del coll de Sóller del llibre Tot pot ser en aquest món. Recull de llegendes i contarelles de Bunyola i Orient. Bàrbara Suau Font, Elisabet Abeyà Lafontana i Gaspar Valero i Martí. Editorial Documenta Balear. Palma, 2009
Les cireres del coll de Sóller
El diumenge 11 de maig de 1561, dia de Sant Ponç, 22 galiotes de corsaris turcs, amb un total de 1.700 combatents armats fins a les dents, desembarcaren  a la costa sollerica, a les Puntes, i avançaren cap a Sóller on atacaren els vilatans per sorpresa. Els sollerics havien estat alertats i al pont d’en Barona derrotaren les tropes enemigues, que havien saquejat la vila i els havien atacat amb trets d’arcabús. En aquesta batalla destacaren el capità Angelats i el sergent Antoni Soler. Encara es recorden les Valentes Dones, dues germanes que lluitaren contra els pirates per defensar la seva casa de Can Tamany.
            El virrei, lloctinent i capità general de Mallorca, Guillem de Rocafull, una vegada assabentat per les autoritats eivissenques del rumb de les naus corsàries, envià les companyies de socors de Bunyola, d’Alaró i de Santa Maria, formades per 111 homes, a ajudar els sollerics. La companyia de Bunyola anava capitanejada pel capità Ignasi Garcia, de Son Nasi. Segons un  document conservat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, els bunyolins i els alaroners arribaren a Sóller el dissabte vespre, hores abans de l’atac. Malgrat això, segons la llegenda, els bunyolins arribaren tard a ajudar els seus veïns contra els turcs, tal com s’explica al llibret La Santa Quaresma: “... els sollerics conten dels bunyolins que quan els pirates turcs desembarcaren en el port de Sóller, cridaren ajutori als bunyolins, homes ja a les hores forçarruts i anostrats al maneig de la destral. Partiren ben decidits per aidar els veïns de Sóller que potonejaven fort ferm contra els sarraïns. Però que me’n direu? S’enredaren a menjar cireres a can Flè i no arribaren a temps.”
            Molts bunyolins han sentit contar aquesta història i quan la recorden, fan un somriure. A alguns, els  padrins els deien que els forçarruts homes de la companyia de socors de Bunyola eren talladors de pins, tasca en la què destacaven els bunyolins.
Tothom sap que els bunyolins s’aturaren a menjar cireres al coll de Sóller: “...era pel maig, quan comença el temps de les cireres...” diuen. No tots coincideixen, però, on s’aturaren exactament. Andreu Estarellas diu que a Can Flè... Algú ha sentit contar que fou a les terres veïnades de Can Topa i conten que antigament, a la festa dels moros i cristians de Sóller, el capità Angelats, al seu discurs, donava les gràcies a tots els que els havien ajudat “...malgrat que els bunyolins s’aturassin a menjar cireres a Can Topa”.  D’altres diuen que s’havien aturat a Can Bartola, prop de les terres anteriors. És ben cert que a aquella zona, al coll de Sóller, hi ha grans horts amb arbres fruiters.
            També es conta que els bunyolins que arribaren tard a Sóller, just quan ja no els necessitaven, no s’adonaren que duien brots de cireres damunt l’ala del capell, i que aquest detall els delatà. La gent gran deia que per això, durant la representació del desembarcament on els pirates foren rebutjats per les tropes de Sóller, alguns sollerics vestits de cristians duen un capell de palla amb brots de cireres a damunt, en clara al·lusió als bunyolins que s’estimaren més menjar les cireres primerenques que davallar aviat cap a Sóller a lluitar contra els turcs.
Però, com canten papers i menten verbes, ens quedam amb la crònica documentada que diu que els bunyolins, com els dels altres dos pobles destinats al socors de Sóller, els alaroners i els santamariers, arribaren a temps per ajudar els sollerics i foren peces essencials de la victòria de l’11 de maig de 1561.

Fonts: Informació oral / A.E., 1956: 28 / Arxiu del Regne de Mallorca, Protocols Notarials d’Antoni Morell, M-554, 1559-1562: 105 / Llibre de Sentències, Arxiu de l’Ajuntament de Sóller / Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 271 / Baltasar Coll: “Documenta varia s XVI”. A: BSAL XXXIX (1982), p. 118  /  Rullan, J.  *

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada