TOLO CALAFAT, 3 ANYS I UN DIA DESPRÉS

Bartomeu Calafat Marcús 

(Palma, 14 de setembre de 1970-Annapurna, 28 d'abril de 2010)

Tolo Calafat, en el camp base de l'Everest (primavera de 2006)

Tres anys i un dia després de la confirmació de la mort de l'alpinista mallorquí Tolo Calafat a l'Annapurna, no hi ha dia o moment que no el recordi. La pena o dolor per l'absència, la pèrdua, d'un amic és un sentiment inesborrable, amb el qual difícilment aprens a conviure. La nostra va ser una amistat de cinc anys, curta però molt intensa. Una relació que s'inicià en el primer viatge a l'Everest, la primavera de 2005, i que acabà l'abril de 2010, just quan era apunt d'aconseguir uns dels somnis més importants de la seva vida: el tercer vuit mil i l'inici de la carrera cap als "Catorze". Va ser un matí amarg, vessat de llàgrimes per algú de qui ni tan sols t'has pogut acomiadar.

Tolo Calafat, el dia de cim a l'Everest -8.848m- (18 de maig de 2006)

La carena de cim de l'Everest -8.848m-

Tanmateix, la muntanya marca les seves regles i estableix els límits que ningú mai no ha de superar. En Tolo, com molts d'altres que ens estimam les muntanyes i ens apassionen els reptes, va temptar la sort i travessà la retxa, conscient del que feia i arriscava, i amb la voluntat ferma de tornar. Lamentablement, no ho va fer. Però no som aquí per jutjar a ningú, sinó per recordar un amic tres anys i un dia després de la seva mort física. Perquè el record dels seus amics i familiars i, sobretot, de la seva dona, na Marga, i els seus dos fills, l'han immortalitzat per sempre més. Aquell mateix any, la meva dona i jo vam ser a Nepal de viatge de noces i férem el trek del Santuari de l'Annapurna, conscients que d'alguna manera li retíem homenatge al nostre amic. 

Oli i els dos Tolos el mateix dia del descens del cim, el 20 de maig de 2006

Tres anys i un dia després, encara ara record els instants viscuts a les dues expedicions a l'Everest. Dues primaveres de 2005 i 2006 en què tots els membres de l'equip Mallorca a dalt de tot compartírem moltes vivències i sensacions, moltes de les quals romanen des de llavors ençà a la intimitat del campament base. Perquè, tot i que era el cronista de l'expedició per als diaris Última Hora i Diari de Balears i, en alguns casos, fins i tot, confessor dels alpinistes, no tot es podia contar. Sobretot, perquè en molts de casos el lector no ho hagués entès. Milers de quilòmetres lluny de casa teva i a mitjan camí entre la terra i el sostre del món, la vida no trascorr igual que a ran de mar, tot i que les noves tecnologies -telèfon i internet via satèl·lit- ens acostaven als nostres i a ca nostra.

Tolo i jo als peus de la cascada de gel del Khumbu. Camp base de l'Everest, primavera de 2006.

A en Tolo i a mi ens unien moltes coses. La principal era una enyorança compartida pels nostres fills, un equipatge emocional que sempre t'acompanya per molt lluny i/o amunt que arribis. Sempre són allà, en els teus pensaments i, fins i tot, en algunes d'aquelles llàgrimes que fas secretament, des de la intimitat de la teva pròpia tenda. Serà l'altura o el procés d'aclimatació, però ja des de l'inici del camí cap al camp base, a Lukla, ja n'ets ben conscient d'aquest trastorn emocional. És com si el teu cor s'encarregàs de recordar-te'n sempre seguit que no ets tot sol a la vida, i que dels teus actes en depenen d'altres que també te viuen i te pateixen.

El dos Tolos, Calafat i Quetglas, prop del Coll Sud de l'Everest.

Bé, crec que això era tot el que volia contar. Només unes retxes per recordar un amic, que ja no és entre nosaltres però que ens acompanya en el record. Un amic que tenim present a cada passa que donam per les muntanyes que estimarem i compartirem durant aquells anys, pocs però intensos, d'amistat. Sé que tampoc no soc l'únic que l'enyora i troba a faltar, però això vull que aquesta entrada de bloc sigui l'expressió i el sentiment compartir de tots els que tinguérem la sort d'ajuntar les nostres vides amb la seva, encara que fos un en un breu, intens i molt gratificant episodi. JCP

Oli i els dos Tolos en el camp base de l'Everets a la primavera de 2006. Al darrere, la cascada de gel del Khumbu.

Tolo Comunicant per ràdio el cim aconseguit junt amb Joan Antoni Olivieri