dilluns, 29 d’abril del 2013

TOLO CALAFAT, 3 ANYS I UN DIA DESPRÉS

Bartomeu Calafat Marcús 
(Palma, 14 de setembre de 1970-Annapurna, 28 d'abril de 2010)
Tolo Calafat, en el camp base de l'Everest (primavera de 2006)
Tres anys i un dia després de la confirmació de la mort de l'alpinista mallorquí Tolo Calafat a l'Annapurna, no hi ha dia o moment que no el recordi. La pena o dolor per l'absència, la pèrdua, d'un amic és un sentiment inesborrable, amb el qual difícilment aprens a conviure. La nostra va ser una amistat de cinc anys, curta però molt intensa. Una relació que s'inicià en el primer viatge a l'Everest, la primavera de 2005, i que acabà l'abril de 2010, just quan era apunt d'aconseguir uns dels somnis més importants de la seva vida: el tercer vuit mil i l'inici de la carrera cap als "Catorze". Va ser un matí amarg, vessat de llàgrimes per algú de qui ni tan sols t'has pogut acomiadar.
Tolo Calafat, el dia de cim a l'Everest -8.848m- (18 de maig de 2006)
La carena de cim de l'Everest -8.848m-
Tanmateix, la muntanya marca les seves regles i estableix els límits que ningú mai no ha de superar. En Tolo, com molts d'altres que ens estimam les muntanyes i ens apassionen els reptes, va temptar la sort i travessà la retxa, conscient del que feia i arriscava, i amb la voluntat ferma de tornar. Lamentablement, no ho va fer. Però no som aquí per jutjar a ningú, sinó per recordar un amic tres anys i un dia després de la seva mort física. Perquè el record dels seus amics i familiars i, sobretot, de la seva dona, na Marga, i els seus dos fills, l'han immortalitzat per sempre més. Aquell mateix any, la meva dona i jo vam ser a Nepal de viatge de noces i férem el trek del Santuari de l'Annapurna, conscients que d'alguna manera li retíem homenatge al nostre amic. 
Oli i els dos Tolos el mateix dia del descens del cim, el 20 de maig de 2006
Tres anys i un dia després, encara ara record els instants viscuts a les dues expedicions a l'Everest. Dues primaveres de 2005 i 2006 en què tots els membres de l'equip Mallorca a dalt de tot compartírem moltes vivències i sensacions, moltes de les quals romanen des de llavors ençà a la intimitat del campament base. Perquè, tot i que era el cronista de l'expedició per als diaris Última Hora i Diari de Balears i, en alguns casos, fins i tot, confessor dels alpinistes, no tot es podia contar. Sobretot, perquè en molts de casos el lector no ho hagués entès. Milers de quilòmetres lluny de casa teva i a mitjan camí entre la terra i el sostre del món, la vida no trascorr igual que a ran de mar, tot i que les noves tecnologies -telèfon i internet via satèl·lit- ens acostaven als nostres i a ca nostra.
Tolo i jo als peus de la cascada de gel del Khumbu. Camp base de l'Everest, primavera de 2006.
A en Tolo i a mi ens unien moltes coses. La principal era una enyorança compartida pels nostres fills, un equipatge emocional que sempre t'acompanya per molt lluny i/o amunt que arribis. Sempre són allà, en els teus pensaments i, fins i tot, en algunes d'aquelles llàgrimes que fas secretament, des de la intimitat de la teva pròpia tenda. Serà l'altura o el procés d'aclimatació, però ja des de l'inici del camí cap al camp base, a Lukla, ja n'ets ben conscient d'aquest trastorn emocional. És com si el teu cor s'encarregàs de recordar-te'n sempre seguit que no ets tot sol a la vida, i que dels teus actes en depenen d'altres que també te viuen i te pateixen.

El dos Tolos, Calafat i Quetglas, prop del Coll Sud de l'Everest.
Bé, crec que això era tot el que volia contar. Només unes retxes per recordar un amic, que ja no és entre nosaltres però que ens acompanya en el record. Un amic que tenim present a cada passa que donam per les muntanyes que estimarem i compartirem durant aquells anys, pocs però intensos, d'amistat. Sé que tampoc no soc l'únic que l'enyora i troba a faltar, però això vull que aquesta entrada de bloc sigui l'expressió i el sentiment compartir de tots els que tinguérem la sort d'ajuntar les nostres vides amb la seva, encara que fos un en un breu, intens i molt gratificant episodi. JCP
Oli i els dos Tolos en el camp base de l'Everets a la primavera de 2006. Al darrere, la cascada de gel del Khumbu.

Tolo Comunicant per ràdio el cim aconseguit junt amb Joan Antoni Olivieri

dilluns, 22 d’abril del 2013

A L'OMBRA DEL SENYOR DE PONENT


PAS DES COSSI-COMA D’EN VIDAL
(Son Fortuny, Estellencs)
Recorregut  7km
Desnivell    360m
Durada      2h30m

En aquesta nova entrega del bloc vos proposam una passejada pel sector de ponent de la Serra de Tramuntana. Un itinerari apte per a tots els públics i a través del qual gaudir d’un paisatge espectacular. La ruta discorr entre “el senyor de ponent”, el Puig de Galatzó, i el seu “escuder”, s’Esclop; entre les possessions de Son Fortuny i del Galatzó. Terres farcides de llegendes i d’històries, com la que fa referència a Ramon Burgues-Zaforteza, segon comte de Santa Maria de Formiguera, home tant ric com cruel, que la veu del poble transformà en el Comte Mal. O la del matemàtic, físic, astrònom i polític rossellonès, François Aragó, qui s’instal·là en el cim del Puig de s’Esclop per mesurar el meridià de Paris.

Aquesta ruta va ser comentada a l'espai radiofònic FITA A FITA de A VIVIR QUE SON DOS DÍAS/BALEARES (Cadena SER) que dirigeix i presenta Marga Vives. Aquest dia férem l'itinerari acompanyats de l'escriptor i ecologista, Miquel Rayó.
Aquí teniu l'audio del programa...
L'escriptor i expresident del GOB, Miquel Rayó, entre Joan Carles Palos i Marga Vives

Iniciam la nostra marxa en el km 97 de la Ma-10, entre el mirador des Grau i Estellencs, allà on comença una pista de terra fàcilment identificable pel rètols del GR-221 (Coma d’en Vidal-Estellencs). El nostre primer objectiu és el Boal de Ses Serveres, on hi arribarem en 25 minuts. Allà hi trobarem una àrea recreativa amb taules i bancs on s’hi pot fer una bona berenada. El camí és fàcil, una miqueta costerut al principi, tot i que està ben senyalitzat, per la qual cosa no ofereix cap dificultat més enllà de la física. De camí al Boal de Ses Serveres passarem pel creuer de la Coma d’en Vidal (a la dreta), per on transitarem a la tornada.

Refugi de la Coma d'en Vidal
Una vegada en el Boal de ses Serveres (topònim que fa referència a la presència de bestiar boví per aquella zona en el passat. Boal o Boval és un corral de bous) hem de seguir pel camí indicat com a Pas des Cossi/Puig de Galatzó. Es tracta d’un camí de ferradura que descriu una sèrie de revolts per salvar un pronunciat desnivell fins arribar el coll des Morro (480 m). Calculau un quartet d’hora de pujada, una distància que fareu ben escortats pel penyal des Morralàs i el cingle Redó, a la nostra dreta, estreps de la serra dels Pinotells.

El senyor de ponent, el puig de Galatzó
En arribar al coll, hi trobarem un indicador que ens convida a seguir cap a l’esquerra en direcció al Puig de Galatzó. Nosaltres l’obviarem i seguirem cap a la dreta, direcció sud, per un tirany ben fitat que paral·lel a la Serra dels Pinotells (dreta) ens guiarà cap al creuer on conflueixen el nostre tirnay, el camí que prové de les cases de Galatzó (esquerra) i el que hem de seguir després (davant nostre) en direcció cap a s’Esclop i Coma d’en Vidal. Aquest tram no és llarg i el podem fer en una mitja hora, mentre assaborim la vista que se'ns ofereix del vessant calvianer de la muntanya, amb les cases de Galatzó i el poble des Capdellà al fons.

Del creuer abans indicat fins al següent indicador tardarem quinze minuts. En arribar al coll de la Coma d’en Vidal, tot el camí que ve és de baixada. Passarem per les cases de la coma, propietat del Govern i condicionades com a refugi integrat dins la Ruta de Pedra en Sec del Consell de Mallorca (GR-221), tot i que encara ara no estigui obert al públic per manca de recursos econòmics. A vint minuts del refugi, trobarem el creuer del camí del Boal de ses Serveres, on tancarem el circuit. Deu minutets més i ja serem a la carretera, on finalitzarà la nostra ruta.








diumenge, 14 d’abril del 2013

ENTRE LO DIVÍ I LO HUMÀ (Territori Arxiduc IV)


 De l'Ermita de la Trinitat al Mirador des Garriguer
Territori Arxiduc IV
(Valldemossa)
Mirador des Garriguer (833m. Talaia Vella, Valldemossa)
Distància:       5,2km (fins al refugi de la Talaia Vella)
Desnivell:       400m
Durada:           2h
Introducció:
Aquesta és una volta especial per un territori de gran bellesa que transmet sensacions molt diverses i, fins i tot, oposades. Sensacions que procedeixen de la mateixa contemplació, divina i humana, d’una contrada que en el segle XIII convida a la constitució de la vida religiosa i eremítica, de la mà del Beat Ramon Llull(1232-1315). Però que sis segles després, atrau la mirada d’un ser més terrenal, l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria (1847-1915), qui crearà en aquell mateix indret el seu regne de Miramar. Som, idò, a punt d’iniciar una volta "entre lo diví i lo humà" del vessant nord de la Talaia Vella, des de l’Ermita de la Trinitat fins al mirador des Garriguer (833m).
A continuació, teniu a la vostra disposició el so del programa FITA A FITA/A VIVIR QUE SON DOS DÍAS de la Cadena SER on férem el recorregut en companyia de l'historiador i promotor cultural, Tomàs Vibot.
http://t.co/m7BARhHBxs
Itinerari:
Ermita de la Trinitat-Bassa dels Porcs-Ermita de Sant Pere i Sant Pau(Ermites Velles)-Mirador des Pla de s'Ullastre-Mirador dels Tudons-Cova del Beat Ramon Llull-Mirador de Son Gallard-Pedrís del coll de Son Gallard-Mirador del Garriguer-Refugi Arxiduc.
Iniciam el nostre itinerari a l’Ermita de la Trinitat de Valldemossa, fundada a mitjan segle XVII pel Venerable Joan Mir de la Concepció. Hi arribarem seguint la carretera Valldemossa-Deià (Ma-10 km 70), a l’altura del Restaurant de Can Costa. D’allà surt un camí asfalt que en pocs minuts ens conduirà fins a l’ermita.
Ermita de la Trinitat
Des de la mateixa explanada on deixam el vehicle, continuarem a peu en direcció nord-est. Passarem un tancat de filferro i pel camí que puja més a la dreta -Camí des Bosc- arribarem en un no-res a un pedrís construït per l'Arxiduc per asseure-hi i per dinar. Cal fer-hi una atura per guaitar al Bufador dels Ermitans. Es tracta d'una encletxa per on hi acostuma a sortir un corrent d’aire, habitualment tebi.
Continuam la nostra marxa per aquest mateix camí, que passa per damunt del Bufador. És un camí bo, de ferradura, que s’endinsa pel bosc, bàsicament alzinar, i que ens mostra el paisatge i les activitats típiques de muntanya. Nombrosos camins i caminois el travessen, tots ells construïts per afavorir l’extracció de llenya, carbó i calç.
En 15 minuts arribarem a les Ermites Velles. Abans, però, passarem per devora la Cova Busquera, a la dreta del camí- i la Bassa dels Porcs. Aquesta és una bassa artificial feta a partir d’un forat al terra, folrat de pedra i argamassa de calç per evitar les filtracions i que, pel seu topònim, servia per abeurar els porcs que pasturaven per aquella contrada. Immediatament després, el camí passa per damunt un rotlle de sitja i tot d’una ens situam a l’Ermita de Sant Pere i Sant Pau, coneguda popularment com a “Ermites Velles”, perquè de fet hi trobam dues construccions diferenciades tipològica i cronològicament. La part més antiga està integrada per les runes de la capella, un aljub, corredors, cel·les i parets d’horts.
Ermita de Sant Pere i Sant Pau (recinte Ermites Velles)
A cinc minuts escassos de l’ermita i seguint el mateix camí en direcció nord-est, trobarem el Mirador des Pla de s'Ullastre o dels Ermitans. Es tracta d’un pedrís condicionat en temps de l'Arxiduc i des del qual no es veu cap casa, només bosc i la mar.
A partir d’aquí el camí inicia un curt i ràpid descens que en un parell de minuts ens situarà a una cruïlla, on enllaçam amb el camí de sa Muntanya, que prové de Ca Madò Pilla i s’enfila fins al coll de s’Estret de Son Gallard. Aquí, girarem a l’esquerra, per visitar el Mirador dels Tudons, on hi arribarem amb un no-res. De finals del segle XIX, aquest mirador és un dels més elegants de tots els que va aixecar l’Arxiduc. Es troba molt a prop de Ca Madò Pilla, i des d’allà es veuen les cases de Miramar, sa Foradada i Son Marroig.
Mirador des Tudons
Conclosa aquesta la visita al primer mirador, tornam enrere uns metres pel mateix camí d’anada fins la cruïlla. Ara, per seguir direcció nord-est pel camí de Muntanya. A pocs minuts trobarem un sender a la dreta ben fitat que ens guiarà en pocs minuts fins a la Cova del Beat Ramon Llull, una balma de reduïdes dimensions on l’escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII hi passava llargues temporades mentre preparava la seva tasca a l’escola-monestir de Miramar.
Exterior de la Cova del Beat Ramon Llull
Interior de la Cova del Beat Ramon Llull
Reprenem el nostre camí inicial, sempre en direcció nord-est i paral·lels als penya-segats de la Talaia Vella, per visitar el segon mirador arxiducal d’aquest itinerari. D’aquesta manera, el camí inicia una nova pujada mentre gira progressivament cap a la dreta per endinsar-se dins el comellar de Son Gallard. Just als peus del mirador, el camí descriu un caragol per salvar el curt però fort desnivell. Es desconeix la data exacta de construcció del mirador, tot i que ha de ser posterior a 1896, moment en el qual l’Arxiduc compra la possessió de Son Gallard. Des d’aquí s’obté una bella panoràmica, des de sa Foradada fins als penyals del Caragolí.
Mirador de Son Gallard
Continuam pel camí de Muntanya. Sortint del mirador en direcció sud-est, el sender inici un suau descens per desembocar en el camí de puja de les cases de Son Gallard. Nosaltres seguirem pujant i a pocs minuts ens situam a l’Estret de Son Gallard. A partir d’aquí un camí de carro ben ample ens acompanyarà fins al coll, on hi arribaren en mitja hora. El camí és còmode, estones costerut i amb nombrosos ramals que ens indiquen la intensa activitat que hi havia en aquell bosc, espacialment amb l’activitat carbonera.
Una vegada arribam al coll de s’Estret de Son Gallard i abans de seguir pel camí de la dreta que s’enfila al refugi de l’Arxiduc a la Talaia Vella, farem un descans en el pedrís que trobam a la nostra esquerra.
Pedrís del coll de s'Estret de Son Gallard
El pedrís del coll de s’Estret de Son Gallard és un més del centenar llarg d’elements catalogats i que conformen el meravellós paisatge que l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va anar dissenyant entre 1872 i 1913. Som dins la possessió de Son Moragues, que l’Arxiduc adquirí el 1883. Algunes fonts assenyalen que el pedrís podria haver estat construït pels voltants de 1895.
 
Seguim el nostre camí cap al mirador des Garriguer. Per això, prendrem el camí que direcció oest s’enfila amunt de la Talaia Vella. Però atenció, a pocs minuts de l’inici de la nostra marxa i en un revolt molt ample trobarem a la dreta un camí, indicat amb una fita, que ens conduirà fins al mirador.
Camí d'accés al mirador des Garriguer (Talaia Vella, Valldemossa)
Mirador des Garriguer, a la dreta, i sa Foradada
El mirador des Garriguer és el més alt de Miramar, l’antiga gran possessió de l’Arxiduc, i es troba situat sobre el vessant nord dels penyals de la Talaia Vella, als peus de la caseta-refugi. Des d’allà es domina Miramar i el coster que s’estén fins a Son Marroig i sa Foradada.
Refugi de l'Arxiduc a la Talaia Vella (1907)
A pocs metres tenim la caseta que l’Arxiduc manà construir el 1907 a la Talaia Vella (866m), dins de la possessió de Son Moragues, perquè “el viajero pueda descansar i reponer fuerzas, hallando agua, carbón y techo”. És el refugi de muntanya més antic d’Espanya. Aquest és el final del nostre recorregut. Per baixar podem seguir el mateix camí de pujada o continuar fins a Valldemossa passant pel mirador de Can Costa i el Pla des Pouet (hi trobeu descripció de la ruta a Territori Arxiduc 2). JCP

dissabte, 13 d’abril del 2013

NA CATANYA: LA MUNTANYA SAGRADA DE SÓLLER


VOLTA A MULETA I ERMITA DEL PARE CATANY (296m)
(Sóller)

 
Distància:       11km.
Desnivell:       290m.
Durada:          4h.
Introducció:
Na Catanya és un indret poc visitat pels excursionistes. La muntanya sagrada de Sóller és realment el cim de Muleta, una talaia perfecta per a la contemplació paisatgística i espiritual. El seu nom deriva de la presència aquí de Bartomeu Catany, un religiós franciscà que va viure a l’illa entre els segles XIV i XV. Va ser l’introductor de l’Observança –moviment de base moral i espiritual renovadora, en oposició als claustrals o conventuals, de conducta relaxada i, en alguns casos, lasciva- i fundador també de l’Hospital General de Palma. El pare Catany va habitar un temps l’ermita que es troba dalt del puig de Muleta i sembla que mentre hi romangué allà eren molts els sollerics que hi pujaven a sentir-lo predicar. L’historiador Guillem Morro Veny és l’autor del llibre “Bartomeu Catany, un teòleg al servei del compromís i la concòrdia” i amb ell férem aquesta excursió. Aquí teniu el so del programa emès el 7 d’abril de 2013, Diumenge de l’Àngel. http://t.co/9eRUlhnE8a
Itinerari:
El nostre punt de partida és la rotonda del “Monument”, on hi conflueixen les carreteres de Palma, Lluc i del Port de Sóller. Des d’aquí seguirem els indicadors del GR-221 en direcció a Muleta (NO) que, d’entrada, ens duran pel camí vell del port. Unes primeres passes a les aviat descobrim la bellesa de la vall i l’espectacular panoràmica de 360º que se’ns ofereix de tot el relleu que envolta Sóller.
El camí ens torna a deixar damunt la carretera del port, cap on seguirem paral·lels a les vies del tramvia. Abans del túnel de Sa Mola, travessarem la carretera i seguirem uns metres fins trobar un cartell que ens du a travessar el torrent Major per un pontet, alhora que ens situa sobre el camí del refugi de Muleta (GR-221 Port de Sóller-Refugi de Muleta).
Transcorreguts uns quinze minuts des de l’inici de la nostra marxa, trobarem una cruïlla. Deixarem el camí de Muleta i girarem a l’esquerra per seguir ara pel camí de Binidorm (GR-221 Sóller). El sender remunta ràpidament sota els penyals del vessant de Muleta (a la nostra dreta) i aviat descobrim una nova, àmplia i espectacular visió de la vall de Sóller i del relleu muntanyós que l’escorta. Després d’una curta pujada, el camí torna a baixar i ens deixa damunt una nova cruïlla. El GR-221 segueix a l’esquerra en direcció cap a Sóller, però nosaltres seguirem a la dreta per continuar la pujada cap al coll de Can Bleda (SO).
El camí està ben senyalitzat i no té pèrdua. Tot i la incomoditat inicial de caminar sobre asfalt, en arribar a les cases de Dalt Son Sales recuperam el camí de terra i un poc més endavant el camí vell, senyalitzat per una estaca de fusta que trobarem a la nostra dreta just quan comença un tram costerut. Passarem per marjades d’olivars i garrovers, per on encara hi pasturen ovelles i cabres.
En una hora i quart, ens podem haver situat a Can Bleda (grafiat com Son Bleda, actualment un agroturisme). Seguirem els indicadors del Consell que ens condueixen al refugi de Muleta per la carretera de Bens d’Avall, primer, i pel camí de Muleta Gran, després.
Just quan la nostra ruta abandona l’asfalt i el camí és ja de terra, ens hem de fixar en un revolt pronunciat a l’esquerra. A la nostra dreta s’inicia una pista, travessam una barrera i prenem a la dreta a la primera bifurcació. Arribarem a un collet amb una barrera, a l’esquerra veim l’antic camí empedrat que puja a Na Catanya.
L´únic problema que té aquesta opció és que la part final de la ruta s’embruta i és poc clara. Si no volem complicacions, seguim la pista que ràpidament s’enfila voltant el turó cap a l’esquerra i deixant-nos just davant d’un xalet inacabat, les obres del qual s’aturaren a finals dels 90 per incompliment de la Llei d’Espai Naturals. Just darrere, damunt del penya-segat, trobam les runes de l’ERMITA DEL PARE CATANY.
La tornada pel mateix camí fins recuperar la via principal que seguirem en direcció cap a les cases de Muleta Gran, seguint els indicadors MULETA/PORT DE SÓLLER, primer, i SÓLLER/L’HORTA, després. En trobar indicadors a prop del torrent Major tancarem circuit i només ens quedarà que seguir el camí fins arribar a la rotonda del “Monument”. JCP