dijous, 28 de març de 2013

S'han de cobrar els rescats de muntanya? D'entrada, NO

Sempre he defensat i pregonat per tot arreu que per a l'exercici segur i sostenible de l'esport de muntanya cal estar assegurat i/o pertànyer a un club. Les federacions territorials de muntanyisme i escalada ofereixen -han d'oferir- assegurances per als diferents tipus d'activitats que vulguem fer  i que inclouen -han d'incloure- el rescat, evacuació i hospitalització de la persona accidentada. Per la seva banda, els clubs ofereixen -han d'oferir- formació en rutes, tècniques de progressió vertical i/o horitzontal segures i, sobretot, formació en principis bàsics de sostenibilitat i respecte a l'entorn.
SOBRE LES AMENACES DE COBRAMENT
El cobrament dels rescats de muntanya és una polèmica que sorgeix periòdicament, sovint després de les insistents amenaces de l'Administració per l'increment de les actuacions dels serveis de rescat. Personalment, crec que el rescat i l'evacuació d'un accidentat és un servei públic que no s'ha de pagar. Sobretot perquè hi ha un deure indefugible per qualsevol persona o administració -EL DEURE DE SECORS- i a més perquè ja hem tributat per poder rebre aquesta assistència.
Els polítics que gestionen els organismes de rescat argumenten les contínues imprudències com a principi on fonamentar les seves amenaces. Si no es va ben equipat per realitzar l'activitat on s'ha patit l'accident, si s'ha cridat els serveis d'emergència de forma innecessària i si s'ha ignorat la senyalització que prohibeix l'accés a algunes zones o que adverteix de la seva perillositat, aleshores sí, s'ha comès una imprudència. Però qui ho determina?
Ara bé, també és cert que amb tantes amenaces de cobrament, els qui han patit un accident s'ho pensin dues vegades, no cridin els serveis d'emergència i, aquest retard, agreugi encara més la situació. Tots hi hem de fer una pensada sobre aquesta qüestió abans no prendre decisions o tirar endavant amb accions temeràries i/o imprudents.
POSICIONAMENT OFICIAL: FEDME
Davant l'increment de les accions dels serveis de rescat de muntanya en els últims anys arreu de la geografia estatal i les contínues amenaces de les diferents administracions de cobrar els rescats, la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) ho deixa ben clar: "La solució no es troba a la intimidació, sinó a la formació i la informació dels usuaris". No pot ser, raona l'estament esportiu, que les mateixes administracions que conviden a fer activitats de muntanya pel seu territori no informin abans i de manera ben clara dels riscs i perills que comporten i, a més, després els vulgui cobrar el rescat per una suposada imprudència.
Tots els que practicam esports de muntanya sabem que la majoria d'accidents es produeixen per una informació/documentació insuficient sobre la ruta a seguir o per una mancança total de formació tècnica per fer front a l'activitat proposada. En uns altres casos també hi trobam un component d'imprudència temerària, d'un excés de confiança amb les nostres capacitats físiques i tècniques. -Però això també hi és en els accidents de trànsit, i ningú no els hi passa factura als accidentats. Pensareu tots. És cert, per això la necessitat de federar-se a l'hora de practicar qualsevol tipus d'esport o de subscriure una assegurança si hem de comprar i manar un vehicle.
FORMACIÓ I PREVENCIÓ
Tots els grups excursionistes critiquen les normatives i iniciatives institucionals que intenten invertir la tendència dels accidents de muntanya amb els seus rescats a partir de la por i l'amenaça exclusivament. Crec que, en el cas de les Illes Balears, el Govern ha d'invertir més en formació i prevenció d'accidents. Una tasca a desenvolupar de manera conjunta amb la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, amb el suport de tots els clubs adherits a la FBME.
Dit tot això, s'han de cobrar els rescats de muntanya? D'entrada, NO. No sense haver actuar abans en matèria de prevenció i coordinació amb tots els estaments i clubs implicats. Segur que la polèmica persistirà i que n'haurem de parlar més sobre aquest tema. Això només és el principi... 

Joan Carles Palos
@Fita_a_Fita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada