dijous, 28 de març del 2013

S'han de cobrar els rescats de muntanya? D'entrada, NO

Sempre he defensat i pregonat per tot arreu que per a l'exercici segur i sostenible de l'esport de muntanya cal estar assegurat i/o pertànyer a un club. Les federacions territorials de muntanyisme i escalada ofereixen -han d'oferir- assegurances per als diferents tipus d'activitats que vulguem fer  i que inclouen -han d'incloure- el rescat, evacuació i hospitalització de la persona accidentada. Per la seva banda, els clubs ofereixen -han d'oferir- formació en rutes, tècniques de progressió vertical i/o horitzontal segures i, sobretot, formació en principis bàsics de sostenibilitat i respecte a l'entorn.
SOBRE LES AMENACES DE COBRAMENT
El cobrament dels rescats de muntanya és una polèmica que sorgeix periòdicament, sovint després de les insistents amenaces de l'Administració per l'increment de les actuacions dels serveis de rescat. Personalment, crec que el rescat i l'evacuació d'un accidentat és un servei públic que no s'ha de pagar. Sobretot perquè hi ha un deure indefugible per qualsevol persona o administració -EL DEURE DE SECORS- i a més perquè ja hem tributat per poder rebre aquesta assistència.
Els polítics que gestionen els organismes de rescat argumenten les contínues imprudències com a principi on fonamentar les seves amenaces. Si no es va ben equipat per realitzar l'activitat on s'ha patit l'accident, si s'ha cridat els serveis d'emergència de forma innecessària i si s'ha ignorat la senyalització que prohibeix l'accés a algunes zones o que adverteix de la seva perillositat, aleshores sí, s'ha comès una imprudència. Però qui ho determina?
Ara bé, també és cert que amb tantes amenaces de cobrament, els qui han patit un accident s'ho pensin dues vegades, no cridin els serveis d'emergència i, aquest retard, agreugi encara més la situació. Tots hi hem de fer una pensada sobre aquesta qüestió abans no prendre decisions o tirar endavant amb accions temeràries i/o imprudents.
POSICIONAMENT OFICIAL: FEDME
Davant l'increment de les accions dels serveis de rescat de muntanya en els últims anys arreu de la geografia estatal i les contínues amenaces de les diferents administracions de cobrar els rescats, la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) ho deixa ben clar: "La solució no es troba a la intimidació, sinó a la formació i la informació dels usuaris". No pot ser, raona l'estament esportiu, que les mateixes administracions que conviden a fer activitats de muntanya pel seu territori no informin abans i de manera ben clara dels riscs i perills que comporten i, a més, després els vulgui cobrar el rescat per una suposada imprudència.
Tots els que practicam esports de muntanya sabem que la majoria d'accidents es produeixen per una informació/documentació insuficient sobre la ruta a seguir o per una mancança total de formació tècnica per fer front a l'activitat proposada. En uns altres casos també hi trobam un component d'imprudència temerària, d'un excés de confiança amb les nostres capacitats físiques i tècniques. -Però això també hi és en els accidents de trànsit, i ningú no els hi passa factura als accidentats. Pensareu tots. És cert, per això la necessitat de federar-se a l'hora de practicar qualsevol tipus d'esport o de subscriure una assegurança si hem de comprar i manar un vehicle.
FORMACIÓ I PREVENCIÓ
Tots els grups excursionistes critiquen les normatives i iniciatives institucionals que intenten invertir la tendència dels accidents de muntanya amb els seus rescats a partir de la por i l'amenaça exclusivament. Crec que, en el cas de les Illes Balears, el Govern ha d'invertir més en formació i prevenció d'accidents. Una tasca a desenvolupar de manera conjunta amb la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, amb el suport de tots els clubs adherits a la FBME.
Dit tot això, s'han de cobrar els rescats de muntanya? D'entrada, NO. No sense haver actuar abans en matèria de prevenció i coordinació amb tots els estaments i clubs implicats. Segur que la polèmica persistirà i que n'haurem de parlar més sobre aquest tema. Això només és el principi... 

Joan Carles Palos
@Fita_a_Fita

dimarts, 26 de març del 2013

Es Amunts: Eivissa més natural

De Sant Mateu d'Albarca as Portitxol
Introducció:
El nostre amic i col·laborador incondicional, Josep Antoni Prats, del Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs ens proposa una nova ruta per l'illa d'Eivissa. En aquesta ocasió, pel sector Nord. Es Amunts d’Eivissa constitueix un espai geogràfic, natural i cultural amb identitat pròpia, i amb uns valors naturals, paisatgístics i patrimonials molt singulars i interessants dins del marc territorial de les Pitiuses i de les Balears. L’espai comprèn principalment territoris de dos dels municipis de l’illa, Sant Joan de Labritja i Sant Antoni de Portmany, i també una franja de terrenys forestals de Santa Eulària des Riu. Disposau també d'un mapa de la ruta a seguir, de Sant Mateu d'Albarca as Portitxol. 
Itinerari:

La costa nord de l’illa de d’Eivissa és tota ella alta i escarpada, per la presència, al costat del mar, de tot el sector elevat dels Amunts, des del cap Nunó, a l’oest, fins a la cala de Sant Vicent, a l’est. Els puigs que formen aquesta zona s’eleven progressivament cap al nordoest, arribant a alçades considerables de fins a prop de 400 metres d’altitud, i després cauen al mar quasi verticalment. En ser els Amunts un bloc molt homogeni hi ha pocs punts on la costa sigui relativament baixa i accessible. Per això els pocs ports que hi ha són ben valuosos, especialment si ofereixen refugi només que sigui a petites embarcacions.
En el llarg tram que va de cala Salada al port de Sant Miquel el millor dels portets per a llaüts que podem trobar és es Portitxol, a la costa de la vénda de Rubió, del poble de Sant Miquel de Balansat. Es tracta d’un petit caló, obert només a la tramuntana, situat enmig dels abruptes vessants del cap de Rubió i el puig de sa Paret, coberts avui d’una abundant brolla i de pins, encara que es poden observar els marges de pedra seca que indiquen una presència humana, fa dècades, més habitual que la dels nostres dies. Voramar, un bon grapat de cases de llaüt, la majoria encara ben cuidades.
El camí habitual d’accedir as Portitxol és des de l’anomenat cap de s’Àguila, baix de la urbanització coneguda com “Isla Blanca”. Des d’allí surt un carrerany que ressegueix la costa, apte bàsicament per anar a peu, però per on també es pot passar amb bicicleta o moto fins prop de l’arribada. En aquesta sortida, però, pretenem arribar-hi per un altre camí: des de Sant Mateu. Sortint de l’església de Sant Mateu, agafarem la desviació que porta cap a cala Albarca, però no arribarem a iniciar la baixada, sinó que seguirem per dalt dels penyals cap al cap de Rubió i, des d’allí, provarem de trobar un vell carrerany que també baixa al portet de pescadors.
Des de dalt del cap de Rubió podrem gaudir d’unes magnífiques vistes de tota la badia coneguda com cala Albarca (en realitat no és una cala), a l’altra banda de la qual s’alça el cap d’Albarca.
Es tracta, per tant, d’una sortida on es podem observar el contrast entre el pla d’Albarca, amb els cultius i el relleu horitzontal, i els grans pendents de la línia de costa, avui abandonats i salvatges.
 
Josep Antoni Prats
Grup de Coneixement del Medi
Institut d'Estudis Eivissencs

dissabte, 23 de març del 2013

ENTRE LA TERRA DE LA MÍSTICA I EL PARADÍS DEL CONSERVACIONISME

LA TRAPA (270m)
(Vall de Sant Josep, Andratx)
Volíem saber alguna cosa més de "Projecte GR-221/#projecteGR221", una iniciativa del centre d'ensenyament concertat Aula Balear (@AulaBalear) de Palma per donar a conèixer els valors naturals i patrimonials de la Serra de Tramuntana a tots els seus alumnes. Per aquest motiu, FITA A FITA (@Fita_a_Fita) convidà Carles Ramis Alandete (@cralan22), professor d'educació física i promotor del projecte, a participar el 17 de març passat en el programa de A vivir que son dos días (#avivirbaleares @SERmallorca), que s'emet cada diumenge a les 12:30h, perquè ens explicàs els detalls del seu programa educatiu. El resultat el teniu en aquests 20 minuts de programa que vos convidam a escoltar i que de ben segur us ajudaran a entendre l'esforç d'un grup de professors per compartir amb els seus alumnes i companys docents l'apassionament que despertà en ells el contacte físic amb la Serra de Tramuntana a través dels seus múltiples i diversos recorreguts.
Joan Carles Palos, Marga Vives i Carles Ramis als estudis de la Cadena SER a Palma
 
Terra de MÍSTICA i Paradís del CONSERVACIONISME

L'itinerari triat per aquest programa fou LA TRAPA, en el municipi d'Andratx. Una volta senzilla, plantejada com a passejada familiar des de Sant Elm, seguint el camí condicionat ja fa dècades pel Foment de Turisme, recuperat i senyalitzat pel Consell de Mallorca després com a part de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221), i que actualment és un dels recorreguts que més atractiu té entre els turistes que visiten la nostra per fer senderisme.
El camí surt de la plaça Mossèn Sebastià Grau, a S'Algar, un antic barri de pescadors de Sant Elm, i continua en sentit Nord per l'avinguda de La Trapa cap a Can Tomeví. D'aquí seguirem els indicadors del GR que ens conduiran fins al Coll de Cala en Basset, primer, i després d'un bell i aeri recorregut costaner entre penyals, en poc més d'una hora i mitja, ens situarem al centre de la Vall de Sant Josep. De camí, obtindrem belles i espectaculars vistes de l'illa de Dragonera i de la Torre de Cala en Basset, històrica talaia per a la defensa costanera de Ponent dels atacs dels pirates.
Torre de Cala en Basset
La Dragonera des dels penyals de La Trapa
La Dragonera és un altre dels estandards del consevacionisme mallorquí, que fou declarada no urbanitzable el 1987 i Parc Natural el 1995 gràcies a la pressió popular i dels grups ecologistes de l'illa, com el GOB.
La caminada val la pena, perquè mentre avançam cap a la terra de la mística, aprofundim en coneixement sobre aquest paradís del conservacionisme. Una de les joies de la corona de la Serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat.
El nostre itinerari acaba a la vall de Sant Josep, indret on s'ubica el Monastir de La Trapa, instal·lacions que entre finals del segle XVIII i principi del XIX serviren de refugi a quaranta monjos trapencs que van ser expulsats de Normandia el 1789 a causa de la Revolució Francesa. Curiosament, el 1820 haurien de partir d'allà com a conseqüència del llarg procés històric-econòmic de les "desamortitzacions", promogudes pels liberals espanyols arreu de l'Estat.
La possessió de la Trapa té poc més d'un centenar d'hectàrees i fou adquirida pel grup ecologista GOB el 1980 mitjançant subscripció popular. Actualment, el Consell de Mallorca ha iniciat un procés de rehabilitació de les cases per construir-hi un refugi.
La tornada a Sant Elm la podem fer seguint el mateix camí d'anada o a través de la pista forestal que devalla des del Coll de les Ànimes pel comellar de Cala Sanutges.

 

dimecres, 13 de març del 2013

SENY I PRUDÈNCIA


Seny i prudència són principis bàsics a aplicar a qualsevol activitat quotidiana, però que a l'esport de muntanya hi han de ser present des de bon començament. Així a la vida com a la muntanya... Aquesta setmana m'han demanat des d'alguns mitjans de comunicació algunes recomanacions bàsiques per sortir d'excursió sense perill de patir un accident. Ara, ho vull compartir amb tots els que seguir aquest blog.
CONSELLS PRÀCTICS PER UNA EXCURSIÓ SEGURA
Primerament, consultar la previsió del temps. Aixó ens pot prevenir de remullades innecessàries i del perill de llenegades, en alguns casos molt perilloses. Especialment, en el cas del descens de barrancs, cal saber l'estat dels cabals d'aigua després de plogudes o nevades intenses.
Després, informar-nos adequadament de la ruta a seguir, de les dificultats que hi trobarem i de si estam capacitats per fer-la. Sovint, els accidents venen per desconeixement de l'itinerari, per cercar sortides impossibles als nostres problemes i per sobrevalorar les nostres capacitats. Imprudència, en qualsevol cas. Per tant, disposar de mapes adequats, bruíxola i un mòbil poden ser elements claus per a la nostra seguretat. Així com vestir i calçar adequadament, dur menjar i aigua abastament i mai, mai, anar tot sols per la muntanya. Si som primerencs en l'activitat de muntanya, pot ser bo iniciar-se a l'empara de qualque grup de muntanya.
I, per acabar, abans de sortir, mai no ho oblideu comunicar a amics i familiars (i si cal a l'112) la zona que visitareu i la ruta que seguireu. Així serà més fàcil localitzar-vos en cas d'accident o de pèrdua.
SORT I BONA RUTA... Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!
 
A la muntanya, segurs
RECOMANACIONS 112
La Serra de Tramuntana, a Mallorca, i alguns indrets forestals de Menorca, Eivissa i Formentera acullen moltes activitats d'oci i esport, com ara l'excursionisme o l'escalada. En alguns casos, aquestes activitats comporten una sèrie de riscs que poden generar accidents de diversa consideració.
  • Abans de sortir, informau-vos de la previsió del temps. No sortiu amb meteorologia adversa.
  • No aneu mai tot sol i planificau degudament l'activitat.
  • Deixau dit on anau i quan teniu previst tornar. Formulari d'excursions
  • Dueu roba i equipament adients, aigua i aliments energètics suficients.
  • No sortiu del camí o de la sendera i seguiu els senyals tradicionals.
  • Teniu en compte les vostres condicions físiques i reservau forces pe a la tornada.
  • Dueu calçat que us subjecti el turmell i assegurau-vos que el terra que aixafeu és ferm.
  • Alerta amb les esllavissades. No aneu per llocs perillosos
  • No encengueu foc al bosc.
  • En cas d'emergència, telefonau a l'112
Normes bàsiques de seguretat
GRUP EXCURSIONISTA DE MALLORCA (GEM):
  • No emprenguis cap activitat de muntanya que no estigui dins les teves possibilitats.És important federar-se i pertànyer a algun club de muntanya.
  • Planifica l'activitat, informant-te prèviament (ressenyes, mapes, informacions verbals, etc.)
  • Intenta tenir una idea exacta de la meteorologia prevista.
  • En cas de mal temps o boira, inicia una prudent retirada.
  • Evita el pes excessiu, deixant a casa les coses inútils.
  • Utilitza la indumentària adequada al tipus d'activitat i a l'època de l'any.
  • El calçat és molt important.
  • Per norma general, no surtis del camí o caminoi i segueix les fites tradicionals.
  • Avisa sempre els teus familiars i amics de l'itinerari i activitats que fas comptes fer i del temps que penses emprar o, si això no és possible, emplena l'imprès per a notificació d'excursions disponible en el 112.
  • No t'aproximis excessivament als llocs amb perills objectius (penya-segats, avencs, coves...).
  • No surtis sol.
  • En els clubs de muntanyisme trobaràs tota la informació que necessitis.
  • Porta la llanterna elèctrica i la farmaciola d'emergència.

dissabte, 9 de març del 2013

PITGEN SA NEU

Aquest diumenge, 10 de març, a les 12:30h., el programa FITA A FITA (A vivir que son dos días-Cadena SER) pujarem a la casa de neu d'en Galileu, a Escorca. Però abans de fer el recorregut virtual de cada setmana pels paisatges de la Serra de Tramuntana i de les illes, vos volia convidar a fer un tast sobre el món dels nevaters i tot el patrimoni etnològic que ens han deixat. La referència és del web HISTÒRIES DE LA SERRA, del Consell de Mallorca. Salut i bona ruta...

Pitgen sa neuPitgen sa neu, pitgen sa neu,
pitgen sa neu, tots estan dins ses cases,
peguen potades, peguen potades
en Toni, en Xisco, en Joan i n'Andreu.
Venim de nevatejar,
de ses muntanyes de Lluc.
Si aquesta setmana puc,
jur que m’he d aprofitar.
A Valldemossa
sa neu ha arribat en es carrer
i ha cremat es claveller
que té sembrat en Tomeu.

(cançó popular mallorquina)
NEU A LA SERRA, L'OR BLANC
(Històries de la Serra. Consell de Mallorca)
 
Disposar de gel, de begudes fresques o de gelats durant l'estiu és ben habitual i ningú no es planteja què es feia quan no existien les geleres i els congeladors. Però aquests aparells no han existit sempre, com tampoc no sempre s'ha disposat de corrent elèctric per fer-los funcionar. Com es feia abans per tenir gel i per fer gelats?
Ben bé podem dir que era la Serra de Tramuntana la que durant l'hivern es convertia en una gran fàbrica de gel que, més tard, durant els mesos de primavera i de l'estiu abastia la resta de Mallorca. Aquest sistema s'ha anomenat indústria de la neu i ha creat una professió, el nevater. Aquest procés ens ha deixat tot un patrimoni etnològic i arquitectònic encara visible a la Serra, així com un bon nombre de topònims.
El sistema és ben senzill. Es tractava d'anar recollint la neu per emmagatzemar-la en les anomenades cases de neu. La neu es recollia amb senalles, pales, poals… i es duia fins a la casa de neu.
La casa de neu era una cavitat excavada a terra que, amb freqüència, aprofitava un avenc o un forat natural. Aquest gran pou es tapava amb una coberta d'obra, d'un o dos aiguavessos i disposava d'unes quantes obertures: una porta per la qual els nevaters entraven per treballar-hi i unes finestres, les bombarderes, per on es trabucava la neu.
La neu es disposava en sostres horitzontals que s'anaven trepitjant durant unes tres hores per fer blocs compactes de gel. Cada sostre es cobria amb fulles de càrritx. Quan la casa de neu estava plena i els sostres arribaven fins a dalt es tancaven les portes i les bombarderes de la manera més hermètica possible perquè la fredor no es perdés i el gel pogués aguantar fins ben entrades les èpoques més càlides.
Normalment, a començaments de la primavera (tradicionalment el primer dia d'abril) era quan es tornava a obrir la casa de neu i el gel, extret en blocs anomenats "pans de neu", es transportava fins als pobles més propers, des d'on es distribuïa posteriorment a Palma.
Les cases de neu es troben en cotes molt altes de les muntanyes de la Serra de Tramuntana, amb freqüència superant els mil metres d'altura. Per això, baixar la neu als pobles no era una tasca fàcil ja que s'havia de transportar d'una manera ràpida i eficaç per evitar que es fongués. Algunes cases de neu, com les del puig d'en Galileu al massís de Massanella, disposen d'un sistema de camins que són una vertadera obra d'enginyeria popular.
La neu es dedicava a usos preferentment terapèutics, però també era aplicada a la gastronomia. En medicina tenia usos molt diversos, per exemple, s'usava per fer baixar la febre i per combatre les malalties relacionades amb espasmes nerviosos. També s'aplicava per fer abaixar les inflamacions en cops, bonys i hematomes i, mesclada amb oli, es feia servir per alleujar les ferides de cremades.
En gastronomia, la neu era utilitzada per fer gelats i begudes fredes i refrescants. Es tractava de receptes molt simples i senzilles com ara l'aigua llisa, és a dir, aigua refredada amb neu amb unes gotes de suc de llimona. També hi havia aigua de canyella i aigua dolça, que era neu amb sucre.
S'han comptabilitzat unes quaranta cases de neu al llarg de tota la Serra de Tramuntana, des de Puigpunyent fins a Pollença, la qual cosa ens dóna una informació considerable sobre la importància de la indústria de la neu a Mallorca.
Les primeres referències històriques sobre l'ús de la neu a la nostra illa les trobam al segle XIV. De llavors ençà fins a començaments del segle XX la utilització de la neu va ser una pràctica molt habitual, tot i que fou al segle XVIII quan més força va prendre el paper d'aquesta indústria. La indústria del gel ha canviat, però ara els golafres dels gelats sabem que la nostra llepolia ja va temptar els nostres padrins.
Sabies que...
La conservació de la neu en pous excavats era una pràctica ja coneguda a les civilitzacions antigues com ara Mesopotàmia. Els grecs també guardaven la neu per refredar el vi durant l'estiu. A Mallorca, disposar de neu era molt important, tant per als metges com per a tota una xarxa de venedors de gelats i begudes fresques que durant els mesos de calor es guanyaven així el pa. Els anys que no hi havia neu o no n'hi havia a bastament, es duia neu en vaixell des de Barcelona. De la mateixa manera, la neu de la Serra de Tramuntana també era molt apreciada a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, on també es transportava en vaixell.

dijous, 7 de març del 2013

Resseguint l'empremta britànica a Menorca


PUNTA PRIMA-ES CASTELL
Distància:       9km.
Desnivell:       50m.
Durada:           5h.30min.
Introducció:
Tot Menorca val la pena. Interior o litoral, els seus pobles o els seu paisatges. Res no ens deixa indiferents en aquesta illa plena de contrats i on a cada passa que dones hi trobes l'empremta del passat, pròxim o llunyà. Fascinant!!! És per això que Fita a fita ha volgut tornar a l'Illa del Vent per recórrer el seu relleu a través d'un dels seus camins més eblemàtics, el Camí de Cavalls GR-223. Aquesta vegada, però, per la costa sud de l'illa. Resseguint l'empremta britànica a Menorca.
A la ràdio, A VIVIR QUE SON DOS DÍAS BALEARES @SERmallorca hi ens acompanyà Remi Lora, membre de la plataforma Pro Camí de Cavalls que aconseguí els reconeixement institucional de la titularitat pública del camí, primer, i de la seva protecció i condicionament, després. Aquí teniu l'enllaç del programa...
...a continuació, la descripció de la ruta i un mapa de la mateixa, reproducció del mapa i guia senderista de l'editorial Alpina.
Itinerari:
Som al Sud-Est de Menorca, molt a prop de Maó i dins del municipi de Sant Lluis. Iniciam el nostre recorregut a la Platja de Punta Prima. La nostra primera parada serà per fer una visita a la torre.
La torre de Punta Prima o de Son Ganxo és la qual està més al sud de l'illa de Menorca. Fou construïda amb el disseny de l'enginyer militar Ramón Santander. Es va acabar de construir el 17 de juny de 1887. Té 3 plantes i aquesta en molt bon estat de conservació. Pertany al Consell Insular de Menorca i la gestiona l'Ajuntament de Sant Lluís, juntament amb la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears.
Després de fer una visita històrica, seguim en direcció EST pel Camí de Cavalls. Passarem per Sa Punta Grossa, Na Foradada i Es Racó des Lleixiu, des d’on ja podem veure la Torre d'Alcalfar.
Abans d’arribar en es Morro d 'Alcalfar, convé que ens fixem amb les impressionants coves que foraden aquest accident geogràfic. Sobre el morro hi trobam la Torre d’Alcalfar i a la seva esquerra, mirant cap a la mar, es Caló Roig.
Torre d’Alcalfar
A finals del segle XVIII, a Menorca, s’hi construïren una sèrie de torres que tenien com a finalitat impedir l’arribada per mar de tropes enemigues (precisament, en aquest segle, l’illa va estar sota la dominació francesa, anglesa i espanyola, successivament). En total, s’hi construïren unes 15 torres, unes pels espanyols i altres pels anglesos. L’estructura d’aquest tipus de torres és molt robusta.
Tot seguit arribam a Cala Alcalfar, una platja discreta on els turistes no acostumen a acostar-s’hi. Es tracta d’un indret tranquil i de gran bellesa paisatgística, on encara es respira un ambient totalment preturístic. A la sortida de la cala, deixarem el GR-223 per acostar-nos a la primera línea de costa, per davant de l’urbanització de s’Algar. Així, veurem el Torn d'Alcalfar, una roca immensa que sobresurt de l’aigua. Seguidament passarem per Es Coberxu fins a arribar a s'Algar, una urbanització turística que no té platja i on hi trobarem tot tipus de serveis. Útil si hem de proveir-nos de menjar i aigua.
Seguim el nostre camí cap a la Punta Rafalet, passarem per la costa d’es Còdol i baixarem a Es Caló de Rafalet, una cala petita que es troba a la desembocadura del barranc del mateix nom. Des d’aquí, tornarem a recuperar la senda del GR tot seguit el tirany que discorr per dins del barranc de Rafalet.
La nostra següent destinació serà la Torre d’en Penjat. Passarem pels llocs/possessions del Rafalet Vell, Binissaida de sa Torre i Binissaida Damunt.
La torre de defensa costanera d'En Penjat, anomenada torre Stuart pels britànics a l'època de la seva dominació deMenorca, és una torre de tipus Martello que està situada en el turó del Turc al costat del fort Marlborough en la cala Sant Esteve. Va ser construïda pels anglesos en elsegle XVIII. És una de les poques a les quals es pot accedir i està en bon estat. Servia per a protegir l'entrada del port de Maó.
Al segle XVIII, durant la primera dominació britànica de Menorca, els britànics van construir la fortalesa Marlborough al port de Maó, però aquesta va patir dos forts setges que els van fer perdre temporalment el domini del port i de l'illa. Així, el 1781, durant el segon domini britànic, van reforçar i reestructurar el fort. El cap d'enginyers capità Robert d'Arcy va dissenyar i construir la torre d'en Penjat i la va unir al fort per un parapet de pedra, de manera que a partir d'ençà gaudirien del fort Marlborough reestructurat, del castell de Sant Felip i a més també de la torre d'en Penjat com a pols fortificats al port.
Etimologia
El seu nom oficial, en ser construïda, va ser torre Stuart, ja que qui va manar fer-la va ser el general Stuart, governador britànic de Menorca en 1798. Poc després va adoptar el nom popular menorquí del Penjat, que fa referència al puig sobre el qual es troba, el puig del Penjat. En realitat el nom originari del puig era del Turc, però va prendre el nom popular de El Penjat perquè era on estava situada la forca a la qual s'ajusticiava als condemnats del castell de Sant Felip.
Val la pena fer una atura llarga en aquest punt, ja que d’aquesta manera podrem gaudir d’una vista impressionant sobre la bocana del port de Maó, dominada a un costat pel fort Marlborough i a l’altre per la fortalesa de la Mola.
Ja som a prop del nostre punt d’arribada, Es Castell. Per arribar-hi només cal seguir les indicacions del GR-223. En una mitja hora haurem assolit el final del recorregut.
http://www.ivoox.com/fita-a-fita-sant-lluis-menorca_md_1843327_1.mp3