dimarts, 12 de febrer de 2013

Voladura de Punta Troneta o Punta de la Salada



Mallorca, 1949
Una visió del No-Do

A la pàgina web "Toponímia Mallorca" (www.toponimiamallorca.net) hi podem trobar informació molt interessant i molt ben documentada sobre toponímia de la nostra illa. Un aspecte a tenir en compte per conèixer i entendre la relació de l'home amb l'entorn natural a través dels noms que hi posava per distingir un indret d'un altre, entre moltes altres qüestions.
Però l'emissió d'un programa d'Ib3 Televisió, "Tira Tira", en el qual s'esmentava la voladura de la punta de la Salada, a Pollença, me va fer pensar en un No-Do que la mateixa web toponímica reproduía. L'enllaç de TVE el teniu tot seguit i, a continuació, una reproducció de l'article que podeu trobar al web toponímic.
"Próxima voladura de "Punta Troneta"
(extret de Toponimia Mallorca)
Los beneficios que aportará a Mallorca son incalculables. Muchos campos de Pollensa y la Puebla producirán el triple que en la actualidad. 40 toneladas de pólvora harán volar 66.000 metros cúbicos de rocas. Interesantes manifestaciones del Ingeniero don Benjamín Llorca, Teniente Coronel de Aviación."
Aquest era el titular destacat, amb grans lletres de color vermell, de la portada del diari Baleares del diumenge 7 d'agost de 1949. Segons s'afirmava en el text, la Falange, sensible a les queixes del camp mallorquí, havia decidit actuar per minvar les pèrdues en les collites que provocava la sal marina al nord de l'illa. Aquesta sal entrava per cala Bóquer, i era aixecada quan els temporals de mestral impactaven contra l'extrem de la serra del Cavall Bernat. Per aquest motiu aquesta punta, la Troneta, era coneguda també amb el nom de punta de la Salada.
Es tractava de dinamitar la punta per tal de deixar lliure el pas de les ones i evitar així l'aixecament de la sal. A més dels beneficis econòmics l'acció suposava una bona oportunitat per a muntar una operació de propaganda pel règim franquista. La lectura era clara: ni els penyals més imponents constituïen un obstacle per al seu progrés i la destrucció era el destí que podien esperar tots els enemics.
Sota els auspicis del governador civil i cap provincial de la Falange, José Manuel Pardo de Santayana Suárez, les autoritats militars havien elaborat el projecte i dirigit les operacions, mentre que un contractista civil pollencí, en Joan Riusech, havia estat l'encarregat de dur a terme les obres. Durant mesos havien estat excavades tres galeries mitjançant l'ús de compressors i de martells mecànics. Vint obrers, en torns de cinc hores, s'havien dedicat a l'excavació i posteriorment al transport i la col.locació de la dinamita. Per acabar les tasques els explosius havien estat comprimits amb 8.000 sacs d'arena per tal de maximitzar l'ona expansiva. La crònica diu que els sacs foren "cedidos gentilment por los alcaldes de la Puebla y Pollença", els municipis que teòricament més se'n beneficiarien de l'actuació.
I a la fi arribà el dia marcat per a la voladura, el dimecres 10 d'agost, dia de Sant Llorenç. Fou declarada com a zona de perill l'àrea compresa dintre d'un radi de cinc quilómetres des de la punta i un tram de la carretera de Formentor i s'assenyalà com a millor lloc d'observació la talaia d'Albercuix. Allà s'havia concentrat des de bon matí un multitud variopinta desitjosa de contemplar l'espectacle anunciat. També hi eren presents les autoritats civils i militars.
Finalment enmig d'una calor sufocant, a la una del migdia, els quatre militars que quedaven a cala Bóquer activaren el detonador elèctric. El periodista ens descriu l'explosió: "Unos segundos formidables en intensidad, y enseguida una enorme mancha turquesa sobre el mar. Una mancha que se va ensanchando y que cambia milagrosamente de colorido. Ni espectaculares columnas que se elevan al cielo, ni trepidaciones imponentes." I extreu paral.lelismes amb les imatges bèliques viscudes a la guerra civil. "La elemental asociación de ideas nos lleva a los días inolvidables de las sierras de Pandols y Caballs durante nuestra guerra".
Les autoritats s'apressaren a declarar l'èxit de l'operació i ho celebraren amb un gran dinar a la cala de Sant Vicenç. Malgrat aquestes celebracions desconeixem si efectivament es produí alguna millora apreciable en la collita dels camps pollencins i poblers. Ho dubtam en base a la comparació entre les fotografies antigues i modernes, de les quals es dedueix que al morro del Penyal els militars només li feren pessigolles. En tot cas com a testimoni d'aquells fets ens queda una punta escapçada i la filera d'estaques de ferro emprades per assegurar el trànsit dels treballadors i que avui en dia guien als excursionistes cap a la cova de l'Aragonès.

NOTA: Morro del Penyal és el nom que dona el cardenal Despuig a la punta Troneta. La seva forma, un penyal allargat que s'endinsa a la mar, fa pensar que el nom és una referència metafòrica a la trona, cadafal destinat a les autoritats i especialment el lloc de l'església des d'on els capellans feien les seves prèdiques. Les estaques de ferro de la punta no tenen res a veure amb el contraban perquè els contrabandistes mai deixen un rastre permanent del seu pas. Ni els d'abans ni els d'ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada