divendres, 22 de febrer de 2013

El guardià de s'Estret


Sa Bombarda (538) i Puig des Boixos (626)
(Valldemossa)
Sa Bombarda, vista des de Valldemossa, formant l'escut del Poble amb na Fàtima.

Distància:       6,75km.
Desnivell:       400m.
Durada:           3h.
Introducció:
“L’extrem Sud-est de la Mola de Son Pacs culmina amb un penyal molt característic, tant que amb el seu veïnat –el llegendari Puig de Na Fàtima- ubiquen entre els dos el tan anomenat Estret de Valldemossa. A part de la seva importància orogràfica, les dues muntanyes en tenen una altra de cabdal, que és la de presidir l’escut de Valldemossa” (“Valldemossa com a centre d’excursions” Benigne Palos, Editorial Moll 1989)
Itinerari: 
S'Estret-Bosc d’en Gotzo-Es Caragol-Coll des Guardià-Sa Bombarda-Coll des Guardià-Pista de Son Pacs- Aljub (mestre Perico Barbut)-Puig des Boixos-Aljub-Comellar d’en Reboll-Es Caragol-Bosc d’en Gotzo-S'Estret.
L’excursió comença a S’Estret (Alfaix, topònim ja registrat el temps dels àrabs i que igualment vol dir “estret”, lligat a un rafal pròxim –ubicat molt probablement on ara hi trobam la possessió de Son Morro) i devora el pont de la carretera Palma Valldemossa (Ma-1110), entre els quilòmetres 14 i 15, on es troba un tros de l’antic traçat de la carretera i el vell pontet que travessava el torrent a l'inici del seu descens pel congost en direcció a les planes dels voltants de Palma. En un cantó d’aquest espai, en direcció Oest i a l’esquerra del portell que dóna entrada a les finques de Son Matge, Son Brondo, Son Salvat i Sa Baduia, hi trobam un altre portell que de travessar-lo ens endinsarà per l’espès alzinar del Bosc d’en Gotzo.
A partir d’aquí, seguirem el camí que a la nostra dreta voreja la paret que fa partió amb Son Matge. El camí travessa un rotlo de sitja i passa per devora una barraca, poc després arribam a un gran penyal que el passarem per l’esquerra. El tirany puja i baixa per continuar vorejant la paret. A continuació ens ve un tram complicat per mor d’una gran esllavissada que el febrer de 2005 feu malbé el jaciment arqueològic de Son Matge, aquell que llançà llum sobre la prehistòria mallorquina i que el 1968 enlluernà el doctor William Waldren, l'"Indiana Jones" mallorquí. Un tirany improvisat als peus de l’esllavissada ens permet travessar-la i recuperar el camí perdut. En aquest punt ja iniciam l’ascens propiament dit.
El camí esdevé ara més clar i després d’un revolt, on hi trobam una barraca i una fonteta, travessam un portell de ferro i entram dins el tram conegut com el camí del Caragol de Ca'n Gotzo. El topònim ens parla dels petits revolts que resolien el pas dels carros per una estreta i costeruda comella. Val la pena aturar-se i contemplar aquesta prova de l'eginyeria popular.
A mesura que guanyam altura, el camí s’aplana i gira direcció Sud-Est per anar a morir sobre un gran rotlo de sitja, des del qual un tiranyet ens durà –amb tendència cap a l’esquerra- directes fins a una paret i un coll de caçador, ens trobam damunt des Coll des Guardià.
Botarem la paret i seguirem a l’esquerra per un tirany que discorr pròxim a la paret –trobarem unes antenes de repetició del senyal de TV- fins que aquesta acaba. A partir d’aquí, seguirem fora camí fins a assolir l’extrem del penyal. Ja som a la Bombarda!
Per seguir cap als Puig des Boixos, haurem de tornar fins al Coll des Guardià. I d'aquí, baixar cap a la nostra dreta fins enllaçar amb la pista que puja des de les cases de Son Pacs i seguir direcció Nord-Oest. Un poc més amunt, passarem per devora d'un altre aljub, un dels molts que hi construí Mestre Perico Barbut, de Valldemossa, els anys 30 per a garantir l'abastiment d'agiua dels homes que feien feina i dels animals que pasturaven per la Mola de Son Pacs.
El camí inicia una pujada forta i, després d'un parell de revolts, arriba fins a un collet, després del qual gira a la dreta i inicia un baixada. En aquest punt, a la nostra esquerra, veim ja el vèrtex geodèsic del Puig des Boixos, al qual hi arribam en un instant.
La tornada, la farem pel mateix camí de pujada fins l'aljub que hem vist abans. A la nostra esquerra, veurem que s'inicia un tirany que ens conduirà fins a una paret que haurem de botar. El tirany inicia un ràpid descens pel que es coneix com el Comellar d'en Reboll i que ens conduirà fins a un camí de carro que en un parell de minuts ens durà de retorn al camí del Caragol d'en Gotzo. Girarem a l'esquerra i el seguirem per anar baixant de tornada cap a s'Estret.
Aquí teniu l'enllaç de l'emissió del programa FITA A FITA de "A vivir que son dos días" de la Cadena SER http://t.co/dgy0wT2n
Apunts sobre el topònim "Sa Bombarda":
Alguns dels escuts dels municipis de Mallorca tenen el seu origen en etimologies antigament tengudes per certes que avui mouen al somriure. Una ala i una torre, cinc bunyols, un campana, un ós, un ca, un llum, una ma i un cor són els emblemes respectius d'Alaró, Bunyola, Campanet, Campos, Inca, Llucmajor i Manacor. Una campana i una sella de montar apareixen a l'escut de Sencelles, suposadament en honor d'un descendent d'un tal Mateu Sella de Montuïri, a qui anomenaven el Sen Selles i per això l'escut del poble mostra aquests dos elements: un sen o seny (antic sinònim de campana) i una sella. Sobren paraules.
Altres escuts representen llocs concrets del municipi. Per exemple el de ses Salines, on apareix un munt de sal, el de Mancor de la Vall, ambsa Canaleta de Massanella o el de Valldemossa, representat per les dues muntanyes que formen s'Estret. Aquestes dues muntanyes que donen entrada a la famosa vall duen per nom na Fàtima, a llevant, i sa Bombarda, a ponent.
Desconeixem la raó per la qual aquesta muntanya porta el nom d'un peça d'artilleria emprada als segles XIV i XV, caracteritzada per una boca ampla i una ànima curta, que llançava bolles de pedra o de ferro. La lògica ens convida a pensar que el nom es deu a que en algun moment una bombarda fou situada en aquest punt per defensar l'estratègic pas d'entrada a la vall.
Certament no sembla que un canó en tal lloc fos molt efectiu, més encara tenint en compte les dificultats de maneig i punteria de les bombardes, però no seria un cas excepcional perquè un canó de ferro fou situat al reducte de la penya Roja, sobre el cim d'un puig de 355 metres d'altura a la península d'Alcúdia. Tal vegada només era emprat per a efectuar avisos, però si hi havia un canó, on és la plataforma?
A la falta de proves concloents no es poden excloure altres possibilitats que expliquin el nom d'aquest morro, especialment que es tracti d'una metàfora. El perquè a un cantó del poble de Llucmajor li diuen el cantó de la Bombarda no té tant de misteri.
(Font: Toponímia Mallorca www.toponimiamallorca.net)


1 comentari:

  1. Sóc estudiant de la Universitat de les Illes Balears y estic fent un treball sobre la toponimia d'alguns indrets de Valldemosa, et deix el meu correu per si em pots dir d'on podria treure la informació ja que no estic trobant res. Gràcies. luciaacebedo@hotmail.com

    ResponElimina