dimarts, 12 de febrer de 2013

Diguem NO a les muntanyes de peatge (I)


EL SENDERISME
D’un ús permès a les muntanyes de peatge
D'entrada, vull manifestar la meva negativa més rotunda a l'aplicació enguany d'una taxa d’entre 2 i 5 euros per persona, aprovada pel Govern Balear (PP), i que afectarà a la pràctica de qualsevol activitat esportiva que es desenvolupi dins espais naturals protegits. Una iniciativa que pot tenir especial incidència a la pràctica de l'esport de muntanya i que tot el col·lecitu rebutja. Personalment, tenc les meves raons i que paso a exposar tot seguit...
 L’ús permès d’una pràctica sostenible
Des de principi del segle XX, el senderisme és una pràctica esportiva molt arrelada a l’illa de Mallorca. Milers d’excursionistes surten periòdicament a recórrer els nombrosos itineraris que solquen la Serra de Tramuntana, des d’Andratx fins a Pollença, així com els diferents espais naturals existents a les nostres illes i que suposen, no ho oblidem, un dels principals atractius per a molts de turistes que ens visiten en temporada baixa.
El senderisme ha tingut sempre un ús permès, que no vol dir autoritzat per cap instància pública. Un estatus assolit mitjançant un pacte no escrit entre propietaris de possessions de muntanya i excursionistes. Seny i respecte amb la propietat privada i l’entorn natural a canvi del dret a passar, i del dret a gaudir de manera compartida i generosa dels paratges naturals de la nostra geografia. I així hem funcionat al llarg del temps. I mai no hi ha hagut problemes, només tensions puntuals, sovint generades per agents externs als senderistes i els grups que, a l’empara de la Federació Balear de Muntanya i Escalada, organitzen i promouen la pràctica de l’excursionisme.
A la Talaia Vella de Valldemossa, dins els dominis de la possessió de Son Moragues, hi trobem la caseta que l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria manà construir el 1907 com a refugi per a les seves passejades pels de l’antiga possessió de “Miramar”, i per a que ho aprofitessin també els excursionistes de l’illa. Ens trobem, idò, davant el refugi de muntanya més antic d’Espanya, per davant del refugi d’Ulldeter al Ripollès (Pirineu català), de 1909.
El refugi i la xarxa de camins i miradors oberts per l’Arxiduc arreu de la geografia de Valldemossa suposen un llegat important que, cal recordar-ho, els senderistes hem contribuït a donar a conèixer i a conservar. Vull recordar en aquest sentit, l’important tasca desenvolupada pel Grup Excursionista de Mallorca -GEM-, Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient -GADMA- en la reivindicació, recuperació i condicionament de camins públics. Una tasca solidària que ha servit per a l’ampliació de la xarxa de camins públics i de la Ruta de Pedra en Sec del Consell de Mallorca.
Podríem parlar del llegat de l’Arxiduc una estona llarga, però aquest és només un petit exemple del patrimoni que alberga la Serra de Tramuntana, declarada per la Unesco el juny de 2011 Patrimoni de la Humanitat en la categoria de “Paisatge Cultural”. Una declaració centrada sobretot en “la relació entre l’home i la naturalesa, la transformació del medi natural original per a l’aprofitament dels recursos naturals de la manera més intel·ligent possible amb els mitjans i coneixements propis de cada època de la història”.
Muntanyes de Peatge
Ni volem ni desitgem cap peatge per la pràctica dels esports de muntanya, més enllà de les quotes abonades a la Federació Balear de Muntanya i Escalada. No en volem cap, llevat d’aquella iniciativa raonada i discutida amb les parts implicades –administració, esportistes i propietaris de finques afectades per la pràctica de l’esport de muntanya-.
Hem sabut a través d’alguns mitjans que el Govern aplicarà enguany, el 2013, una taxa d’entre 2 i 3 euros per persona i que afectarà a la pràctica de qualsevol activitat esportiva que es desenvolupi dins espais naturals protegits.
La mesura està inclosa dins la Llei de Pressuposts Generals de la Comunitat, aprovada per l’executiu Bauzà (PP) durant el darrer trimestre de l’any passat. En aquest sentit, en el seu article 343 s’exigeix el pagament de dos euros per al desenvolupament d’una activitat esportiva, que s’incrementaran fins els cinc euros en cas realitzar-se la pràctica esportiva en el marc d’una competició.
La Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat en la condició de Paisatge Cultural, és una de les àrees protegides de les Illes Balears més afectades per aquesta decisió. Però no l’única, ja que tots els espais naturals protegits de l’arxipèlag es veuran afectats per aquest peatge que cobrarà la Conselleria de Medi Ambient.
La mesura no ha agradat ni als senderistes ni a cap dels membres d’entitats esportives que promouen tot tipus d’activitats de muntanya. D’entrada, perquè la majoria ja paguem una quota a la Federació Balear de Muntanya i Escalada. I després, perquè pensem que hi ha moltes coses a fer abans d’incrementar els imposts. Primer, cal promoure l’esport de muntanya federat, per lliure o a través de les entitats esportives. Segon, cal potenciar les federacions com a organitzacions que cohesionen i coordinen les accions entre els diferents clubs i entitats. I tercer, cal regular la pràctica professional de guia de muntanya.
Les activitats comercials d’empreses turístiques i autònoms dins la Serra de Tramuntana i a tots els paratges naturals protegits han generat tensions innecessàries entre els excursionistes i els propietaris de possessions. Entre d’altres motius, a causa d’uns beneficis econòmics que els propietaris reclamaven com a seus. El propietari de possessions és una peça important a tenir en compte en aquest assumpte, ja que ni s’hi trobarà cap solució efectiva sense la seva participació activa.
Per això és molt important establir un nou pacte, un acord que vagi més enllà de l’establert de manera tàcita entre practicants d’esport de muntanya –senderistes, escaladors, campistes, etc.- i que estableixi la normativa bàsica que ha de regir d’ara en endavant.
Així a la muntanya com a la vida
La pràctica esportiva de muntanya implica planificació, previsió, estratègies i seguretat. Principis que també apliquem a la vida, com el de l’amor i els respecte cap a l’entorn. A través de l’excursionisme aprenem a viure i descobrim allò que som a través de la relació entre l’home i l’entorn natural a través dels segles, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Una empremta que encara és visible a molts de racons de la Serra de Tramuntana i de la resta de paratges naturals de les illes.
L’excursionisme és molt més que una pràctica esportiva de muntanya. Com a la resta d’activitats integrades –senderisme, escalada o campisme-, qui les practica fa una descoberta de l’entorn i de sí mateix a través de l’esport. És la sublimació d’un ideal Romàntic que perdura encara ara i que hem de saber mantenir per molts de segles més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada