divendres, 15 de febrer de 2013

Diguem NO a les muntanyes de peatge (II)

GR-221
Una obra inacabada
Abans de començar a pagar taxes no desitjades i abusives, convé reflexionar sobre "amb què" i "com" s'inverteixen els doblers recaptats per altres vies. Sovint, sembla que l'Administració no és conscient d'allò que representen paratges naturals de les Balears, com és ara la Serra de Tramuntana a Mallorca, tant pel poble que els habita com per aquell altre que els visita atret per tots els seus valors naturals i culturals.

"En Harry és un gal·lès de vacances a Mallorca amb la seva dona per fer senderisme. Mentre sopam en el refugi de Son Amer (Escorca), me comenta fascinat l'enorme potencial cultural que ha descobert a la Serra de Tramuntana a través de les seves passejades per "Sa Cometa des Morts" a Lluc i pel Castell d'Alaró. Som a principi de maig i el refugi és gairebé ple d'estrangers, la majoria alemanys, que frisen de conèixer una Mallorca diferent i molt atractiva.
Entre cullarada i cullarada de sopa, una parella de danesos interromp la nostra conversa per sumar-se als elogis del gal·lès, però lamenten l'escassa senyalització dels indrets d'interès cultural de la serra i de molts itineraris. De fet, dies després de la trobada, vaig saber a través d'en Harry que els danesos s'havien perdut a la sortida del refugi de Tossals Verds quan volien seguir la canaleta de Solleric en direcció cap al Pla de Cúber, vorejant el Torrent d'Almadrà. Sembla que acabaren pel Castell d'Alaró, perquè no trobaren enlloc la senyalització oportuna.
Precisament a Tossals, vaig conèixer també un senderista alemany que, tot i haver fet tot sol el GR-221 des de Sant Telm fins a Lluc, trobava a faltar refugis entre Andratx i Valldemossa i es sorprèn que no es perdi més gent pel camí. "Sort de les notes que havia pres per internet i de les guies consultades, perquè sinó no sé on em trobaria hores d'ara", comenta."
(Notes del meu diari personal de muntanya. Maig 2012)
Refugi de Tossals
No sé el nombre de turistes que ens visiten cada any atrets per les nostres muntanyes. No tenc aquesta dada, però crec que ni la mateixa administració s'ha preocupat de cercar-la. En qualsevol cas, a jutjar per la quantitat d'estrangers que acostumam a trobar per la Serra de Tramuntana qualsevol dia de la setmana, sembla evident que una climatologia benevolent -que permet practicar el senderisme durant tot l'any, sobretot els mesos d'hivern- i uns paratges naturals excepcionals són la clau de l'èxit de l'illa de Mallorca com a destinació de muntanya (mitja muntanya, per a ser més precisos).
Cal idò, avaluar a fons aquest segment del turisme, el senderisme, regular bé el sector de les empreses que es dediquen al turisme d'aventura i començar a gestionar seriosament la declaració de la Serra de Tramuntana com a patrimoni de la humanitat per part de la Unesco abans d'aplicar taxes als excursionistes sense saber per què ni a a què es destinaran els beneficis obtinguts.
D'entrada una de les qüestions cabdals és acabar l'obra iniciada amb el GR-221 "Andratx-Pollença" i el GR-222 "Artà-Lluc", condicionar i senyalitzar tots els camins que l'integren i, finalment, completar i activar la xarxa de refugis. A la vegada, que l'Administració faci cas d'una vegada per totes als ajuntaments que ja han fet les feines amb la catalogació de camins i condicioni i senyalitzi tots els camins públics, sobretot aquells que estableixen vies importants de connexió entre les comarques del Pla i Raiguer amb la de Tramuntana.

Aqüeducte de la canaleta de Massanella
La massificació del senderisme a la nostra illa i la concentració de senderistes a determinades zones de la Serra ha fet que aquesta pràctica esportiva i de coneixement del medi s'hagi vist perjudicada per tensions generades per agents externs. Ho comentava a l'anterior article. Però això no lleva que continui sent una pràctica esportiva sostenible -per tant, respectuosa amb l'entorn- i transmissora de valors -per tant, d'un alt valor humà i pedagògic-.
Però tornant al bessó d'aquesta entrada al bloc, cal acabar l'obra iniciada amb els GR-221/222. Es tracta d'un recorregut llarg i intens pel cor dels dos grans espais naturals de Mallorca, la Serra de Tramuntana i el Parc de Llevant. Dos paratges immensos on la naturalesa salvatge i la naturalesa dominada per l'home al llarg dels segles es donen la mà i dibuixen un paisatge d'un enorme atractiu. Des de l'enginyeria popular expressada en multitud de camins -de ferradura o de carro-, margades, rotlos de carboner, pous de calç, aljubs i canaletes, entre d'altres elements de valor etnològic, fins a les restes del passat més llunyà del nostre poble amb nombrosos jaciments arqueològics, bona part dels quals visibles a diferents indrets de la Serra.

Canaleta de Solleric
La Serra de Tramuntana, patrimoni de la humanitat, té un valor i un atractiu inqüestionable per al turisme que ens visita durant l'hivern. Cal idò que ens esforcem en condicionar i difondre tots els seus continguts. Molta feina ja està feta. Historiadors, arqueòlegs, historiadors, els mateixos excursionistes i moltes de les entitats que els representen han fet passes en aquest sentit i, sovint, han estat la força que ha empès les administracions a actuar en aquest camp. Però encara queda molta més feina a fer, moltes més actuacions a posar en marxa. En aquest sentit, és molt recomenable -per no dir obligada- la visita al centre d'interpretació de la Serra deTramuntana, ubicat a Ca s'Amitger (Escorca). Un espai on en dues hores es pot conèixer i tastar el sabor d'aquesta serralada que s'estén 90 quilòmetres parale·la a la mar entre Sa Dragonera i el cap de Formentor i que s'eleva fins arribar als 1445 metres del Puig Major de Son Torrella.
.../...CONTINUARÀ

1 comentari:

  1. Hola Joan Carles, después de leer tu artículo no me queda otra que suscribir todo lo que expones y que ojalá con el esfuerzo de todos consigamos una Serra más libre de impuestos y trabas para poder disfrutarla con todo el respeto que se merece.
    Un abrazo.

    ResponElimina