dilluns, 4 de febrer de 2013

1.932 graons entre el Cel i la Terra

Una passejada per "ES BARRANC"
Visió colossal dels Cornadors des del camí del Barranc de Biniaraix 
Tard o d'hora havia de passar, Rafel Gómez, presentador del programa "Tira Tira" d'IB3 Televisió, visità els estudis de la Cadena SER a Palma i participà en el programa de ràdio "Fita a Fita/A vivir que son dos días-Baleares", conduït per Marga Vives i jo mateix, Joan Carles Palos. La trobada era inevitable, dos programes que comparteixen espais i objectius -acostar els espais naturals de les illes als seus oients i telespectadors, a l'hora que oferir-los rutes assequibles per conèixer-ho de la millor manera- havien de fer un itinerari junts. Encara que només fos a través de la màgica virtualitat que ens ofereix la ràdio.
(@Fita_a_Fita i @tiratiraIB3 agermanats per @keleque #avivirbaleares)
Dia 27 de gener, diumenge, Na Marga, en Rafel de Can Renou i qui escriu en aquest bloc ens proposarem recòrrer a peu el Barranc de Biniaraix i pujar junts els 1.932 graons que separen Biniaraix de les cases de l'Ofre (o Lofra, topònim més correcte i que explica la seva naturalesa àrab), 1.932 graons entre el Cel i la Terra. Va ser una experiència molt agradable, durant prop de mitja hora compartirem coneixements i sentiments sobre un espai únic de la Serra de Tramuntana.
Aquest torrent que discorr entre els gegantins penya-segats dels Cornadors i la Serra de Son Torrella és la prova de com l'esforç i la voluntat humana són capaces de transformar i dominar el paisatge sense fer-lo malbé. Tot al contrari, atorgant-li una imatge encara més espectacular, si cal. Marjades que desafien la gravetat i camins empedrats que constitueixen una veritable obra d'art en el maneig de la pedra en sec. 
El Barranc de Biniaraix és un llibre d'història escrit sobre la superfície calcària de la serra malloquirna. Des del pre-talaiòtic fins a l'actalitat, passant pels àrabs i les pelegrinacions de fidels cap al Santurari de Lluc. Sobre aquestes i moltes altres qüestions, parlàrem al programa amb en Rafel Gómez. Ens aturarem a Can Silles, visitarem el Gorg de'n Catí i guaitàrem la Font des Verger, el riu subterrani més alt de Mallorca. Va ser una excursió molt intensa i un programa molt entretingut, farcit d'emocions i d'anècdotes sobre la muntanya, la vida i la comunicació. Però sobretot va ser un programa on posarem de manifest l'apassionament compartit pel Barranc, la Serra de Tramuntana i els paisatges de les Balears.
Aquí teniu el so del programa per comprovar-ho...
http://www.ivoox.com/fita-a-fita-barranc-biniaraix_md_1749527_1.mp3
Informació general del Barrac de Biniaraix
El Barranc de Biniaraix es troba situat a l’extrem sud-oriental de Sóller i constitueix una àrea ben diferenciada pels seus trets geomorfològics. El Barranc és un canó càrstic orientat cap a ponent, que ha estat modelat per l’acció de les aigües, i que està delimitat pels Cornadors al sud i l’extrem occidental de la serra de Son Torrella al nord. Els vessants del barranc, organitzats en petites propietats agrícoles, han estat intensament marjats per dedicar-los principalment al cultiu de l’olivera, alternant esporàdicament amb altres fruiters de secà com garrovers i ametlers. Per aquests olivars hi pasturen ovelles. Puntualment s’hi localitzen petits conreus d’horta (horts de Can Siles i de Can Cati).
Des de temps immemorials, el camí del Barranc ha constituït la via principal de comunicació de la vall de Sóller amb les valls de l'Ofre, Cúber, Orient o el monestir de Lluc. Una extensa xarxa de camins empedrats (camí Vell, del Verger, de Can Fusta, de l’Aladern, etc.) són els eixos vertebradors dels camps marjats. Des del punt de vista del patrimoni de pedra en sec, el Barranc és un exemple de la integració del medi natural i la construcció de pedra en sec. La tècnica de pedra en sec hi esdevé essencial per a l’aprofitament agrícola i alhora resol problemes de refugi i d’aixopluc, límits de propietat, abastament d'aigua, accés, etc. Actualment, l’escàs rendiment dels cultius hi fa inviable l’explotació agrària tradicional, i l'ús principal és el lleure.
Les característiques tècniques de les marjades del Barranc són les pròpies de costers rocallosos i d’elevat pendent. En termes generals, els marges del Barranc són de paredats poc adobats i les marjades tenen poca amplària a causa de l’elevat pendent dels costers. La construcció de marges ha afavorit a tota una sèrie de petits animals i de plantes que es refugien i viuen als petits forats que tenen. Un cas especial són les petites falgueres del grup Asplenium, que han trobat en aquest biòtop un lloc idoni per evolucionar i diversificar-se, amb nombrosos tàxons, molts dels quals endèmics o de distribució molt reduïda. També hi abunden espècies de plantes exclusives de la muntanya mallorquina, com per exemple l’orval, la didalera, l’estepa joana, la ginesta, la maçanella, la violeta de penyal, etc. La vàlua paisatgística, naturalística, històrica i cultural d’aquest entorn ja s’ha reconegut institucionalment amb la declaració del camí com Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de monument pel Decret 119/1994 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Aquesta declaració inclou les marjades i altres elements de pedra en sec del Barranc dins l’entorn de protecció del camí.
El barranc de Biniaraix és la via natural de comunicació de la vall de Sóller amb les valls de l'Ofre, Cúber, el monestir de Lluc, Orient i el pla de Mallorca. El camí té gairebé tres quilòmetres i mig de llargària i fou protegit com a monument amb la declaració de bé d’interès cultural el 1994. Hi podem trobar la major part dels elements que defineixen els camins de ferradura de Mallorca: guals empedrats amb pedres passadores, empedrats amb ratlletes i cadena central, ponts, escopidors, marges, etc. Després d’uns anys d’abandonament, fou rehabilitat a partir del 1987 per l’escola de margers que gestiona el Consell de Mallorca, entitat que en té cura del manteniment des de llavors.
Aquest indret queda delimitat pes Cornadors, al sud, i per l’extrem occidental de la serra de Son Torrella, al nord. Els seus vessants, organitzats en petites propietats agrícoles, han estat intensament marjats per dedicar-los, principalment, al cultiu de l’olivera. És també un exemple de la integració en el medi natural de les construccions de pedra en sec. Aquesta tècnica esdevé essencial per a l’aprofitament agrícola i, alhora, resol problemes de refugi i aixopluc, límits de propietat, abastament d'aigua, accés, etc.
El llogaret de Biniaraix, d'un centenar d'habitants, es troba situat a pocs quilòmetres del centre de Sóller, i ocupa un lloc privilegiat, a mitja altura de la vall, al peu del camí del Barranc. Es troba assentat sobre el que fou una antiga alqueria musulmana, que el rei Jaume I cedí al bisbe de Girona després de la conquesta de Mallorca. En destaquen els carreres empedrats, les rentadores i les cases de Cas Don.
(Font: Consell de Mallorca)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada