dijous, 24 de gener del 2013

La festa de l'aigua

FONTS UFANES
(Gabellí Petit, Campanet)
Aquesta foto està presa a començament de Febrer de 2012, fa gairebé un any. Havia nevat i plogut molt a les darreres setmanes i les Fonts Ufanes de Gabellí, a la comarca del Raiguer de Mallorca, acabaven de rebentar. Es tracta d'un espectacle únic, tota una festa de l'aigua en un dels fenòmens hidrogeològics més singulars de Mallorca. Sol passar diverses vegades a l'any.
Avui, però, dia 24 de gener de 2013, no he tingut tanta sort. Tot i la neu caiguda un dia abans sobre la Serra de Tramuntana i les fortes plogudes de les darreres hores, les fonts eren seques i el remor de l'aigua corrent per la torrentera era ara silenci sepulcral. Un silenci només interromput per les gotes de pluja que de manera gairebé continuada traspassaven l'espès alzinar que protegeix aquest peculiar aflorament fins a estavellar-se sobre el meu anorac.
Itinerari
Distància: 2,9 quilòmetres (itinerari gairebé circular)
Desnivell: 0m
Durada: 30-45minuts
La finca pública de Gabellí Petit es pot visitar tot l'any entre les 10 hores i les 17 hores. Quant les fonts rebenten, l'aigua corre lliurament en molts de trams del camí, per això es recomanable dur calçat adequat i resistent a l'aigua.
Tot plegat, es tracta d'una volta molt interessant i especialment indicada per fer en família. El recorregut és curt i amb un desnivell escàs. A més, l'existència d'un centre d'interpretació del medi just al costat de les fonts permet gaudir d'una manera més completa d'aquest fenomen hidrogeològic tant curiós com interessant. http://mediambient.caib.es/espaisdenaturabalear 
Informació general
Les fonts Ufanes de Campanet constitueixen el fenomen hidrogeològic notòriament més singular de l’illa de Mallorca. La zona d’aflorament es troba situada a la finca de Gabellí, als voltants de l’església de Sant Miquel.
Les particulars condicions del lloc han motivat que s’hagi conservat la capa climàtica de l’alzinar, essent un dels més be conservats de tota la comarca. En qualitat d’això, està qualificat com a àrea natural d’especial interès en el grau més alt de protecció segons l’article 11 de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.
 Aquestes fonts intermitents que brollen des del sòl en temps de molta pluja –aquest és precisament el significat d’”ufana”-, dins l’alzinar de l’esmentada possessió constitueixen un autèntic espectacle i un dels principals elements del patrimoni natural campaneter. Ses Ufanes de Gabellí fan part d’un sistema de fonts que s’estén des de Maçana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fisural que forma un embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escarpament calcari. L’elevada permeabilitat dels materials de les capes superiors d’aquesta bossa hídrica és la causant tant de la baixa capacitat d’emmagatzematge com de la ràpida resposta de les fonts a la pluja. Les dimensions de la unitat hídrica que alimenta les fonts Ufanes s’ha calculat en uns 45 km2 de superfície i una gruixa d’entre 200 i 600 m. Tot i la intermitència de la periodicitat, depenent de les pluges, les rajades d’aigua es poden arribar a produir entre tres i set vegades per any, del novembre a l’abril, amb un volum d’aigua que por arribar a superar els 40m3/s ( i fins a 100 m3/segon en sortides excepcionals). A més, la descàrrega es produeix unes vuit hores després dels aiguats, tot i que l’estroncament també és ràpid i sol tenir lloc al tercer o quart dia.
 
          
La singularitat i l’espectacularitat d’aquestes fonts ha motivat que se les conegui no sols a la comarca, sinó a tota l’illa, i són un dels punts de visita més concorreguts en els moments d’aflorament. A més, la singularitat del seu funcionament hidrogeològic ha fet que aquestes fonts hagin estat objecte d’estudi d’universitats espanyoles i estrangeres.
Vista la conveniència de planificar detalladament l’ús sostenible del recurs hídric i de conservar la singularitat i la bellesa de ses fonts Ufanes, el Govern de les Illes Balears dia 28 d’agost de 2001 va acordar declarar ses fonts Ufanes com a monument natural.
(Guia dels pobles de Mallorca, Campanet, núm 13)

dimecres, 23 de gener del 2013

Cala del Pilar-Cala Morell (GR-223)

CALA DEL PILAR-CALA MORELL
Camí de Cavalls-GR223

Distància:       15km.
Desnivell:       50m.
Durada:           4h.
Introducció:
Es tracta d'una passejada per un dels trams més emblemàtics del Camí de Cavalls (GR-223), entre Cala del Pilar i Cala Morell, que voreja la Rerva Marina del Nord de Menorca. I ho feim de la mà de la Unió Excursionista Menorquina, una entitat esportiva amb més de 30 anys d'història i que a l'actualitat presideix Xisco Olives Pons.
La UEM programa les excursions trimestralment i des que va ser inaugurat el Camí de Cavalls l'any 2010, després del seu condicionament i marcatge, fan un tram cada trimestre. Tot i que no prenen les rutes tal i com marca la guia del GR-223 -20 etapes en total, sinó que preparen un tram on sigui fàcil arribar-hi i deixar els cotxes. D'aquesta manera, l'itinerari proposat CALA DEL PILAR-CALA MORELL correspon en realitat a dues etapes (7 i 8) de la guia.
El nivell és baix, només hi ha dues pujadetes però que són senzilles. No es passa per cap zona urbanitzada i tret d'un parell de trossos és una excursió interior per dintre de boscos bàsicament d'alzines. Etnològicament podem veure una antiga mina de coure, una font amb beurades i un antic aljub. Paisatgísticament trobem dos macars (codolars), una turó molt conegut a Menorca (Sa Fita, Falconera, Muntanya Mala o S'Anticrist), cala Fontanelles i deixant el Camí de Cavalls podem arribar a ses platges del Pilar, dels Bots, dels Tancats, d'Algaiarens, a sa Bassa Verda i cala en Carbó o arribar a un macar espectacular i únic (Ple de Mar).
Itinerari:
En el km34 de la carretera general Me-1, troabrem a la dreta un camí asfaltat que ens conduirà fins al Pla de sa Font, on hi trobam el pàrquing de la Cala del Pilar. Prenim el camí en direcció a la mar i, abans d'arribar-hi, trobarem el Camí de Cavalls. Girarem a l'esquerra per seguir direcció Ponent cap a la interessant cala del macar d'Alforinet.
Travessam la cala per seguir el camí que deixa la costa i s'endinsa a l'interior boscós i conreus de la Marina en direcció a la Cala d'Algaiarens. Passarem per devora la Font de sa Teula -activa fins i tot després de l'estiu-, un bocí empedrat i un abeurador. L'alzinar d'Algaiarens és un lloc ideal per fer una aturada llarga i dinar, doncs hem fet ja els primers deu quilòmetres de la ruta.


 
El camí passa per devora el panell informatiu de l'etapa 8 del GR-223, en el Pinar de Son Àngel. Aquí, el paisatge ens transforma i de l'alzinar frondós passam a la garriga seca.
En aquest tram, cal destacar la bellesa del camí entre Ses Fontanelles i el codolar de Biniatram i les vstes espectaculars cap a la Punta Roja, junt davant nostre a l'ltra costa d'aquesta gran endinsada de la costa.

Al final de la ruta, és interessant visitar la necròpoli de coves excavades a la roca els anys 1500 i 300 aC a Cala Morell.
A VIVIR QUE SON DOS DÍAS (Cadena SER):
Podeu escoltar l'emissió de Fita a Fita a través del següent enllaç http://t.co/M5jssBow
MAPA RUTA:
I a continuació, una còpia del mapa del GR-223 (Editorial Alpina) amb l'itinerari marcat amb traça vermella gruixada. Dades a recordar sobre el Camí de Cavalls: té una llargària de 185km i dóna tota la volta a l'illa de Menorca. Està dividit en 20 etapes, assoleix una altura màxima de 125 metres i el desnivell acumulat arriba als 4000 metres.
 

El riu subterrani més alt de Mallorca

La Font des Verger
La Font des Verger (Sóller) es troba situada a 600 metres d'altura en el Barranc de Biniaraix, al cor mateix de la Serra de Tramuntana. Durant l'estiu de 2009, una vintena d'espeleòlegs passaren 3 díes dins aquesta cavitat de 500 metres de llargària per fer un mapa complet de la cova. El riu subterrani es nodreix de manera permanent per les aigües que es filtren al subsòl des de l'embassament del Gorg Blau (Escorca). L'expedició va ser organitzada pel Grup Nord de Pollença amb el suport de la Federació Balear d'Espeleologia i el patrocini de Sa Nostra Caixa de Balears. IB3 Televisió emetè en exclusiva imatges de l'interior de la Font des Verger en un ampli reportatge elaborat pels serveis informatius on s'explicava tot el procés d'exploració de la cova.
 

dissabte, 19 de gener del 2013

ANETO 1956


Aneto (3.404m)
Primera ascensió mallorquina al sostre del Pirineu

Encara ara, quan sent el nom del’Aneto venen a la meva memòria multitud de records de la meva infantesa, totsells relacionats amb el meu pare, Benigne Palos, qui juntament amb Pere Darder,Joan Espina, Carles Mugnaschi, Biel Buades i el seu nebot, Tomeu Buades,integraren aquella primera ascensió mallorquina a l’Aneto (3.404m.), dia 8 dejuliol de 1956.

El fet en sí no té majorimportància que la que ens atorga la perspectiva del temps, és a dir, valorarl’empenta d’aquell grup d’excursionistes que, vull pensar que per primeravegada a la història del muntanyisme illenc, decidien afrontar el repte depujar el cim més alt del Pirineu, l’autèntic sostre de l’anomenada penínsulaIbèrica.

El viatge durà deu dies, del 5 al15 de juliol, i transcorregué entre les valls de Benasc i d’Aran. Dia 7 dormirenal refugi de la Renclosai des d’allà, assoliren la matinada del dia següent el cim de l’Aneto, acontinuació visitaren el famós Forau d’Aigualluts i, per acabar, travessarencap a Viella pel port de la Picada i el pla d’Artiga de Lin. L’activitat de muntanyapròpiament dita només durà cinc dies, però fou prou intensa com per que lamajoria dels integrants d’aquella, diguem-ho així, primera expediciómallorquina no oblidés mai la seva aventura.

D’aquella eixida només ens quedencom a testimoni les fotografies que acompanyen aquest breu comentari, ressenyad’un fet que a ca nostra sempre va sonar com una gesta històrica, nomésequiparable a la que Hillary i Tenzing havien aconseguit tres anys abans amb laconquesta de l’Everest. Tot i que el temps et dona un perspectiva diferent deles coses i, fins i tot, relativitza la seva importància, personalment, aquellasempre serà “la gran aventura del meu pare” i que, d’alguna manera, va fer que m’enamorés apassionadament de la muntanya, de la seva bellesacaptivadora. Encara ara, quan miro l’Aneto puc sentir la veu del meu pare,tocar el seu esperit.

Serveixi, idò, aquest comentariper retre homenatge a tots aquells que amb els seus fets, paraules i escritshan estat un referent per a tots els demés. No hi ha fita gran o petita, més omenys important, si al final t’indica el camí correcte. Jo sempre he seguit lesque va deixar el meu pare i no m’ha anat malament.

Joan Carles Palos

dijous, 10 de gener del 2013

Na Buçana, la senyoreta de ponent


NA BAUÇANA 614m.
Des del Coll des Molí des Vent
(Galilea-Puigpunyent)

Distància:      3,6km.
Desnivell:      210m.
Durada:          1h. 45min.

Introducció
El puig de na Bauçana, al municipi dePuigpunyent, representa una talaia perfecte per gaudir d’una perspectiva de 360º sobre tota les muntanyes del ponent de Mallorca, alhora que un mirador natural per a gaudir del paisatge únic de la Serra de Tramuntana, Patrimoni dela Humanitat. A més, és una excursió ideal per fer en un matí i amb infants: éscurta –se pot fer amb un dematí- i sempre s’hi va per bon camí –llevat del tros darrer, que és més bé un tirany, condicionat pel Foment del Turisme de Mallorca a la dècada dels seixanta-. A més, no presenta un desnivell massa gran ni perills importants. Sembla que el nom de "Na Bauçana" prové d'una deformació de l'antic nom àrab de l'alqueria "Alcabussa", que actualment és la possessió de Son Cortei. Tot i així, obsequiam amb el títol de "la madona de Ponent" aquesta muntanyeta que  representa un mirador estratègic per a l'observació del sector de Sud de la Serra de Tramuntana.
 
Itinerari
Iniciam el nostre recorregut en el Coll des Molí de Vent (Pk 8,350 de la Ma-1032), entre Puigpunyent i Galilea. D’aquís’inicia (E) un camí senyalitzat que ens duu fins Calvià en un parell d’hores. Nosaltres, però, ens desviarem abans per fer l’ascensió a Na Bauçana. Després de passar un portell metàl·lic amb botador, prosseguirem la marxa (S/SO) per una pista forestal que poc a poc va guanyant altura per dins d’un pinar amb belles vistes de Galilea, coronada per la muntanya del Galatzó (NO).
En un quart d’hora, el camí se bifurca. Ala dreta, i ben senyalitzat, la senda continua direcció Calvià. Mentre que al’esquerra, la pista s’eleva ràpidament. Seguirem aquesta darrera opció i deixarem totes les desviacions que trobem a la dreta, per continuar pel camí senyalitzatamb marques de pintura vermella. Després d’un primer revolt pronunciat al’esquerra, el camí passa per devora un forn de calç i s’enfila a cercar EsPlanet (o Pla de Son Cortei), als peus de na Bauçana.
Just quan començam a veure el cim del puig sobre els nostres caps, el camí s’aplana i travessam una partió de paret seca i arribam a una clariana del bosc. A la nostra esquerra hi trobarem una sitja i una barraca de carboner, amb molt bon estat de conservació. Per ventura, per haver estat feta tota de pedra, fins i tot la coberta. Habitualment, les barraques es cobrien de càrritx.
Seguirem direcció Est, fins que el camí es fa estret i es bifurca. A la dreta, avança fins al pla de Son Cortei. Al’esquerra i ben fitat, s’inicia el tirany de pujada al cim. Aquest darrer tram no presenta major dificultat que els nombrosos arbres caiguts en tempestes passades. Poc a poc, a mesura que anem pujant, les vistes són de cada vegada més espectaculars. En vint minuts haurem assolit la carena de la muntanya i just a la nostra dreta el vèrtex geodèsic.
Des d'adalt, val la pena passar una estona llarga identificant les principals elevacions de la zona. D'esquerra a dreta (des del cim): S'Esclop i el Galatzó, així com la Mola de Planícia i la Fita del Ram.
Per a la tornada, seguirem el mateix camí d’anada.
 
 









 




dimecres, 9 de gener del 2013

Talaia de Cal Reis, un viatge a la prehistòria


Talaia de Cal Reis 765m.
(Orient) 
Distància:      4,75km.
Desnivell:      300m.
Durada:          2h30min.
Introducció:
En aquesta ruta ens enfilarem fins a prop de 800 metres per remuntar-nos prop de 3000 anys a la nostra història. La Talaia de Cal Reis amaga en el seu cim un monument talaiòtic, construït molt probablement 800 anys abans de Crist, quan la vall d’Orient no eraben bé com és ara. Segons el doctor en Història i arqueòleg, Javier Aramburu-Zabala, hi havia un poblat a cada extrem de la vall –localitzats i excavats tots dos per ell mateix- i la Talaia de Cal Reis marcava el punt intermedi entre els dos assentaments. L’ús de la construcció –una mena d’altar fet de pedra en sec i en dos nivells- fora molt probablement ritual.
Itinerari:
Sortim d’Orient en direcció cap a Alaró. Tot d’una trobam a la dreta un portell, d’on parteix un camí que discorr per dins d’unes marjades. Just al’inici, trobam una bifurcació. Prenem cap a l’esquerra en sentit ascendent(S/SE). Ràpidament arribam a una barrera amb botador. A la dreta, el camí continua en direcció al Pas de S’Estaló. Nosaltres prendrem cap a l’esquerra en direcció al Pas de S’Escaleta (E). Es tracta d’un camí de carro ample i clar que discorr per dins un espès alzinar. Aviat comença a prendre alçada a través d’unes estretes ziga-zagues. Deixarem una desviació a la dreta i seguirem la marxa fins arribar a un collet, després del qual el camí surt del bosc i travessa un olivar. Aquí hem de parar atenció perquè aviat veurem a la dreta, just en el punt que el camí que seguim comença a baixar, una gran fita i l’inici d’un camí de carro amb uns troncs travessats al mig. (30’)
Deixarem el camí del Pas deS’Escaleta i prendrem aquesta nou camí que seguirem per dirigir-nos a la Talaia de Cal Reis. El camí va fent una miqueta de volta per anar a cercar el centre d’un comellar, per on va pujant de manera molt suau fins anar a morir sobre una rotlle de carboner coronat per dues barraques. Una gran fita ens indica l’inici del tirany que ens conduirà coster amunt fins a la Talaia. Allà on acabam de pujar hi trobam una paret, nosaltres seguirem per la dreta per un tirany que poc a poc volta i s’enfila dalt de la Talaia de Cal Reis (60’), que la tenim a la nostra esquerra. El cim és pla i està envoltat per una paret seca ben gruixuda.
La tornada la farem pel mateix camí de pujada fins arribar al camí del Pas de S’Escaleta, que seguirem en direcció a Alaró fins a trobar un indicador de fusta que posa Orient i que ens conduirà per un camí de ferradura recuperat pel Consell de Mallorca fins a la carretera. En arribar-hi al portell de sortida tenim dues opcions: 1.- seguir per la carretera fins a Orient o 2.-seguir per un tirany que voreja la paret paral·lel a la carretera i que ens conduirà de manera molt més segura fins a un altra portell més pròxim al poble, on hi arribarem en quinze minuts. (150’)








divendres, 4 de gener del 2013

TORNA-M'HI, TORNA-HI

Després de les vacances de Nadal, FITA A FITA torna aquest diumenge a les 12:30h a A VIVIR QUE SON DOS DÍAS de la Cadena SER-Balears. Pujarem a la Talaia de Cal Reis (Orient) per fer-nos 3000 anys enrere de la nostra història. Ens acompanyarà l'arqueòleg Javier Aramburu-Zabala. Vos hi esper a tots!!!