dimarts, 18 de desembre de 2012

Volta al Puig del Corb Marí (Ses Salines d'Eivissa)




 
 
Institut d’Estudis Eivissencs
 
SES SALINES: ES CORB MARÍ
(véndes de sa Torre de sa Sal Rossa i de la Revista,
al poble de Sant Francesc de s’Estany)
Introducció:
Fita a fita abandona temporalment la Serra de Tramuntana per visitar i donar a conèixer altres indrets del nostre arxipèlag. Ho farem un parell de pics al mes. La primera ruta és un itinerari per l'interior del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa. Es tracta d'una proposta de l'amic Josep Antoni Prats Serra, responsable del Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs, a qui he d'agrair tot el seu saber i generositat per voler compartir amb tots els oients de A VIVIR QUE SON DOS DÍAS BALEARES (Cadena SER) http://t.co/hfWA23OX i els lectors de FITA A FITA el seu valuós coneixement. També vull aprofitar per agrair al bon amic Santi Ferrer, la seva col·laboració en aquest episodi "històric" de Fita a Fita.


 Itinerari:
Qualsevol visita a ses salines d’Eivissa sempre combina gaudir d’un paisatge extraordinari, observar les meravelles de la natura i apreciar el valor del nostre patrimoni cultural. Per això són l’espai més emblemàtic de l’illa, i per això també la lluita per la seva conservació ha estat constant ja des de la dècada dels anys 70. Ses Salines són un símbol en molts sentits, també en el de la defensa de les llibertats i de la identitat de les Pitiüses, d’ençà que foren arrabassades per la corona espanyola al poble d’Eivissa i Formentera, després de la Guerra de Successió.
En aquesta ocasió la visita es centrarà en els voltants del puig des Corb Marí, també anomenat puig de Baix. Partint del nucli de Sant Francesc, ens dirigim cap a sa Sal Rossa i, després, resseguint la costa, fins la platja des Cavallet, per tornar per la Revista i les zones de Can Maians i Can Salines.
Podrem contemplar la bellesa de la vista dels estanys des de diversos punts, per entendre el valor natural d’aquesta albufera reconvertida en espai industrial sense haver perdut els seus valors com a zona humida, refugi de molts ocells i de plantes que només sobreviuen en aquests ambients. Hi ha els estanys de la regió Grossa, entre l’església de Sant Francesc, l’Aeroport i la platja des Còdols; també la regió Petita, entre les platges des Cavallet i Migjorn; i els de sa Sal Rossa, una àrea que mai no s’arribà a utilitzar per produir sal.
I si el patrimoni natural és molt important, també ho són els elements de patrimoni cultural que anirem trobant: l’església de Sant Francesc, la torre de sa Sal Rossa, les restes de l’antic port i de la plaça de la sal, les casetes varadors de sa Sal Rossa i de la Xanga, l’antic moll des Cavallet, la maquinària salinera (tan l’actual com les restes de sistemes que ja no s’utilitzen), l’església de la Revista (probablement la menys coneguda de les Pitiüses)...
Als anys 70 del segle XX semblava que havíem de perdre tot això, i que ses Salines acabarien urbanitzades. Per sort, la pressió de la gent va fer que tota aquesta zona acabàs essent declarada Parc Natural, l’únic de les Pitiüses. Tot i les dificultats per a la seva gestió, i de la pressió humana, encara és un espai de gran valor ecològic i cultural, que continuarà essent un símbol per tota la gent que viu a les Pitiüses.

Josep Antoni Prats Serra
16 de desembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada