dilluns, 24 de desembre de 2012

dimarts, 18 de desembre de 2012

Volta al Puig del Corb Marí (Ses Salines d'Eivissa)




 
 
Institut d’Estudis Eivissencs
 
SES SALINES: ES CORB MARÍ
(véndes de sa Torre de sa Sal Rossa i de la Revista,
al poble de Sant Francesc de s’Estany)
Introducció:
Fita a fita abandona temporalment la Serra de Tramuntana per visitar i donar a conèixer altres indrets del nostre arxipèlag. Ho farem un parell de pics al mes. La primera ruta és un itinerari per l'interior del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa. Es tracta d'una proposta de l'amic Josep Antoni Prats Serra, responsable del Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs, a qui he d'agrair tot el seu saber i generositat per voler compartir amb tots els oients de A VIVIR QUE SON DOS DÍAS BALEARES (Cadena SER) http://t.co/hfWA23OX i els lectors de FITA A FITA el seu valuós coneixement. També vull aprofitar per agrair al bon amic Santi Ferrer, la seva col·laboració en aquest episodi "històric" de Fita a Fita.


 Itinerari:
Qualsevol visita a ses salines d’Eivissa sempre combina gaudir d’un paisatge extraordinari, observar les meravelles de la natura i apreciar el valor del nostre patrimoni cultural. Per això són l’espai més emblemàtic de l’illa, i per això també la lluita per la seva conservació ha estat constant ja des de la dècada dels anys 70. Ses Salines són un símbol en molts sentits, també en el de la defensa de les llibertats i de la identitat de les Pitiüses, d’ençà que foren arrabassades per la corona espanyola al poble d’Eivissa i Formentera, després de la Guerra de Successió.
En aquesta ocasió la visita es centrarà en els voltants del puig des Corb Marí, també anomenat puig de Baix. Partint del nucli de Sant Francesc, ens dirigim cap a sa Sal Rossa i, després, resseguint la costa, fins la platja des Cavallet, per tornar per la Revista i les zones de Can Maians i Can Salines.
Podrem contemplar la bellesa de la vista dels estanys des de diversos punts, per entendre el valor natural d’aquesta albufera reconvertida en espai industrial sense haver perdut els seus valors com a zona humida, refugi de molts ocells i de plantes que només sobreviuen en aquests ambients. Hi ha els estanys de la regió Grossa, entre l’església de Sant Francesc, l’Aeroport i la platja des Còdols; també la regió Petita, entre les platges des Cavallet i Migjorn; i els de sa Sal Rossa, una àrea que mai no s’arribà a utilitzar per produir sal.
I si el patrimoni natural és molt important, també ho són els elements de patrimoni cultural que anirem trobant: l’església de Sant Francesc, la torre de sa Sal Rossa, les restes de l’antic port i de la plaça de la sal, les casetes varadors de sa Sal Rossa i de la Xanga, l’antic moll des Cavallet, la maquinària salinera (tan l’actual com les restes de sistemes que ja no s’utilitzen), l’església de la Revista (probablement la menys coneguda de les Pitiüses)...
Als anys 70 del segle XX semblava que havíem de perdre tot això, i que ses Salines acabarien urbanitzades. Per sort, la pressió de la gent va fer que tota aquesta zona acabàs essent declarada Parc Natural, l’únic de les Pitiüses. Tot i les dificultats per a la seva gestió, i de la pressió humana, encara és un espai de gran valor ecològic i cultural, que continuarà essent un símbol per tota la gent que viu a les Pitiüses.

Josep Antoni Prats Serra
16 de desembre de 2012

Herbet W. Heinrich, in memòriam


Herbert W. Heinrich (1922-2012)
Herbert Heinrich (dreta) i Benigne Palos

El divendres passat dia 14 de desembre morí a ca seva de Cala Fornells (Peguera, Calvià) a l’avançada edat de 90 anys el dissenyador d’art, dibuixant i escriptor Herbert W.Heinrich (1922-2012). Nasqué a Berlín l’any 1922, on patí directament els desastres de la guerra mundial. A partir de 1948 estudià a l’Escola superior per a Artistes Pintors de Berlín Occidental. Instal·là la seva residència a Mallorca l’any 1983. Ha estat molt conegut a Mallorca com a autor de guies de senderisme, il·lustrades amb els seus dibuixos i els seus mapes panoràmics, originals i ben útils per a l’orientació de la ruta. Els seus llibre han estat molt populars entre els practicants del senderisme de parla alemanya a Mallorca; alguns han estat traduïts als castella i a l’anglès. Els títols d’algunes de les seves guies més destacades són: “Mallorca, 12 klassische Wanderungen” (1986), Mallorca, “Wanderungen durch die Südwest-Region” i “Das Mallorca Ludwig Salvators heute erlebt” (1996). Als anys 1980 i 1990 va participar en les activitats del Grup Excursionista de Mallorca.
Gaspar Valero i Martí
Historiador i excursionista
 

dilluns, 10 de desembre de 2012

Puig Caragolí, Territori Arxiduc III


Puig Caragolí 923m.
(Valldemossa)

Distància:       8,5km.
Desnivell:       400m.
Durada:           3h.



Introducció:
Completam aquesta trilogia pel Territori Arxiduc (Son Moragues) amb el cim del Caragolí i el camí de s’Arxiduc que hi duu des del Pla des Puet. Una volta espectacular, sobretot en els trams més elevats de l’itinerari, quan el camí voreja els penya-segats sobre les possessions de Son Gallard i Son Rul·lan. A més, visitarem un lloc amb història, passada i present, la cova de l’ermità Guillem.
Itinerari:
Iniciarem la marxa des de l’Avinguda de Palma pel carrer Venerable Sor Aina, en direcció cap al camp de futbol de Valldemossa i el cementiri municipal. En arribar al camp de futbol, girarem a la dreta pel carrer del pintor Joan Fuster i tot seguit a l’esquerra pel carrer de ses Olives fins al final. Allà, a l’esquerra d’un portell, hi trobarem l’inici del camí de pujada al Pla del Pouet.
El camí voreja el curs del torrent que prové de la font de s’Abeurada i que, després de travessar per un botador la partió de Son Gual i Son Moragues, s’enfila direcció Nord cap al Pla del Pouet, per dins d’un alzinar frondós i sota la mirada atenta dels penyals de na Torta –a l’esquerra- i del camí de les Basses -a la dreta-.
Ràpidament superam els 200 metres de desnivell que es separen del nostre punt de partida. Ja som al Pla del Pouet, una ampla replanada, presidida per una font amb abeurador, on hi trobarem de tot: construccions abandonades, rotllos de carborner, colls de caçador a balquena i una extensa xarxa de camins i caminois que la solquen per tota la seva esquena.
Travessat el portell que dona accés al pla des Pouet, seguirem recte (N) fins arribar al pou que dona nom a aquest lloc. En arribar-hi, girarem cap a la dreta i seguirem un camí que en vint minuts ens menarà fins al coll de Son Gallard. Tornam a girar cap a la dreta, per seguir el camí que s’enfila a cercar la carena del Caragolí. Però, poc després d’haver iniciat la marxa trobarem a la dreta un caminoi que hem de prendre si volem anar a visitar la cova de l’ermità Guillem. Hi arribarem en cinc minuts, després d’haver travessat una paret seca i el tancat que dona accés a la cova. Un refugi natural que encara es fa servir com a lloc de contemplació espiritual i meditació. Per això recomanam molt de respecte.
Seguirem la marxa pel mateix camí que hem pres de vinguda, sortint de la cova a la dreta. No té pèrdua, és un camí de traçat molt clar i molt transitat d’excursionistes durant tota la setmana. A mesura que guanyam altura, la visió es fa més gran i també el camí guanya en espectacularitat.
Paga la pena recrear-s’hi, sense presses fins al cim del Caragolí. Tot i que és molt recomanable tenir cura en aquest tram del camí, perquè el penya-segat és ben a prop. Espectaculars vistes de la Talaia Vella i de la Foradada ens acompanyaran fins arribar al cim, al qual hi accedirem per un camí empredat que neix del mateix camí que seguim des del coll de Son Gallard.
Una begada assolit el cim del Puig Caragolí, cal fer una aturada llarga per gaudir del paisatge únic de la Serra de Tramuntana i deixar-nos enamorar per l'extensa visió que se'ns ofereix, des del Galatzó a Ponent fins al Puig Major al Nord.
Seguirem el camí de s’Arxiduc fins arribar al pla dets Aritges. Deixarem un camí a l’esquerra que ens duria de tornada a Valldemossa pels Cairats i giram a la dreta per seguir pel camí de Ses Fontanelles en direcció al pla des Pouet. Passarem per l'aljub de Ses Fontanelles, pels dos miradors de Ses Basses i, finalment, pel Pas d’en Miquel, on un marge ajuda a salvar el desnivell d'aquesta encletxa oberta a la roca per poder donar amplada al camí i permetre l'accés dels carros a la zona baixa de Ses Fontanelles.

En arribar al pla des Pouet, voltam a l’esquerra per baixar a Valldemossa. Ràpidament, que les coques de patata ens esperen per fer una bona berenada!!!

dimecres, 5 de desembre de 2012

JOAN CARLES PALOS

"Aquí som, aquí me teniu..." Aquesta és la meva presentació oficial en vídeo currículum, una manera diferent de donar a conèixer el meu perfil personal i professional, vinculat al món de la comunicació, del periodisme, de la muntanya i de la música des de fa més de vint anys. Gràcies.



dilluns, 3 de desembre de 2012

Talaia Vella, Territori Arxiduc II


Talaia Vella 868m
"Territori Arxiduc II"
(Valldemossa)

Distància:       8,5km.
Desnivell:       400m.
Durada:           3h.

Introducció:
Seguim pel Territori Arxiduc amb una caminada que s’enfila cap a la Talaia Vella, la muntanya que presideix el Pla des Pouet. En aquest recorregut visitarem indrets tant emblemàtics com el mirador de Can Costa –popularment conegut com el mirador de ses Puntetes, pels merlets que decoren la paret seca que l’envolta- o el Refugi de s’Arxiduc, construït el 1907 i considerat el refugi de muntanya més antic d’Espanya. A més, com a novetat, per aquesta ruta vos oferim el so de la col·laboració de "Fita a fita" en el programa de ràdio "A vivir que son dos días" de la Cadena SER http://t.co/kLVMgvOq, presentat per Marga Vives, cada diumenge a les 12:30h. Bona ruta i seguiu bé les fites!!!

Itinerari:
Iniciarem la marxa des de l’Avinguda de Palma pel carrer Venerable Sor Aina, en direcció cap al camp de futbol de Valldemossa i el cementiri municipal. En arribar al camp de futbol, girarem a la dreta pel carrer del pintor Joan Fuster i tot seguit a l’esquerra pel carrer de ses Olives fins al final. Allà, a l’esquerra d’un portell, hi trobarem l’inici del camí de pujada al Pla del Pouet.
El camí voreja el curs del torrent que prové de la font de s’Abeurada i que, després de travessar per un botador la partió de Son Gual i Son Moragues, s’enfila direcció Nord cap al Pla del Pouet, per dins d’un alzinar frondós i sota la mirada atenta dels penyals de na Torta –a l’esquerra- i del camí de les Basses -a la dreta-.
Ràpidament superam els 200 metres de desnivell que es separen del nostre punt de partida. Ja som al Pla del Pouet, una ampla replanada, presidida per una font amb abeurador, on hi trobarem de tot: construccions abandonades, rotllos de carborner, colls de caçador a balquena i una extensa xarxa de camins i caminois que la solquen per tota la seva esquena.
Travessat el portell que dona accés al pla des Pouet, seguirem recte (N) fins arribar al pou que dona nom a aquest lloc. En arribar-hi, deixarem un camí a la dreta (pujador al Caragolí pel coll de Son Gallard) i seguirem tot dret pel sender que neix darrere el pou i que direcció Nord ens conduirà en pujada ràpida però suau fins al mirador de Can Costa. A mesura que avançam -giram cap a l'esquerra- la visió del paistge es fa més gran sobre el Pla del Rei, mentre contemplam la panoràmica que se'ns ofereix de Na Torta, Mola de Son Pacs, Planici i Galatzó.
En 15 minuts haurem recorregut la distància que separa el Pla des Pouet del mirador. Una vegada allà, val la pena fer una aturada i contemplar les belles vistes des del vessant de ponent de la Talaia Vella.

Des del mirador, seguirem pel camí de l'esquerra que s'enfila ràpidament a cercar la carena de la Talaia Vella, passa per devora el seu vèrtex geodèsic (856) i en 20 minuts ens situa als peus del Refugi de l'Arxiduc -Lluís Salvador d'Àustria- (fins fa poc en ruines, reconstruit recentment).
Després, de baixada, seguirem el mateix camí fins al coll de Son Gallard. Prendrem el camí de la dreta que ens durà de tornada al pla des Puet i Valldemossa, on hi arribarem pel mateix camí que hem pres de pujada. Des del refugi fins al punt de partida ens espera una hora de marxa.






L’apunt:
Sobre la constitució del primer Grup Excursionista de Mallorca “GEM” a final de la dècada dels 40, he trobat oportú incorporar unes notes del meu pare, Benigne Palos Vadell (1912-2005) sobre aquest tema: "A l’estiu de 1950, Juanito Domenech ens va deixar perquè havia estat destinat a Granada, la seva terra nadiua. Era pèrit agrícola del Ministeri d’Agricultura. Com que per aquest motiu la trilogia DDP -Domenech, Darder i Palos- es va desfer, després de proposar divesos noms es va acceptar la meva proposició perquè el grup es digués Grup Excursionista de Mallorca “GEM” amb la idea de crear algun dia un club de muntanya.
El mes de setembre de 1950, el GEM va quedar compost per Biel Buades Ferrer, Pere Darder Cañellas, Juan E. Domenech Herrero (absent), Joan Espina Devés, Josep M. García Fargas, Tolo Millan Fiol, Carles Mugnaschi Gonzáles, Benigne Palos Vadell, Toni Rosselló Arbós i Enric Tormató Alsina. De fet, el GEM va començar la seva existència quan en Pere Darder i jo coneguérem en Joan Domenech a la caseta refugi de sa Talaia Vella de Valldemossa l’any 1947. Per commemorar la constitució del GEM, el 15 de novembre de 1953 col·locarem prop de la caseta refugi una placa de marbre amb aquesta inscripció:

AQUI VA NÉIXER EL GEM
17-2-1947

L’activitat excursionista del GEM, a partir de 1948, va esser molt destacada, fins i tot fora de l’illa, concretament al Pirineu. Com és lògic, la primera sortida va esser a l’Aneto des del refugi de la Renclusa, el juliol de 1956. Pel GEM hi desfilà molta gent, uns de forma esporàdica i altres que hi restaren de plantilla."
 
L'actual GEM és fundà a principi dels 70. "El 1973 el GEM es va fusionar amb el grups Albaida i Muntanyencs i, amb el nostre nom, es va constituir l’actual Grup Excursionista de Mallorca, GEM. Per a mi l’esdeveniment va ser la realització d’un desig llargament contingut que arrossegava des de molts anys enrere."