divendres, 23 de novembre del 2012

Així a la muntanya com a la vida...

Bon dia amics fitaires,
iniciam la ruta avui amb una petita refexió. El meu pare acostumava a dir sempre que per la muntanya s'hi ha d'anar "amb molt de respecte i seny". Però sobretot, amb "seny de bèstia vella", exclamava. D'aquesta manera, podem concloure que "Així a la muntanya com a la vida".
Dècades d'experiència per les muntanyes, d'aquí i d'allà, m'han ensenyat que la previsió, la constància, la seguretat i el seny han estat les millors eines per avançar i fer camí. Les millors eines per explorar territoris desconeguts i inhòspits sense por de perdre'm pel sender fosc de la inseguretat i desconfiança amb un mateix.
Però seguir les fites, el camí traçat pels que te precedeixen, és sempre aconsellable i molt instructiu. És igual si després decidim obrir ruta pel nostre compte o investigar itineraris alternatius, l'ensenyament i aprenentatge de la petjada que deixen els altres és igual d'important que el solc de la nostra pròpia experiència.
Per acabar, un agraïment molt especial a tots aquells que m'envolten. Ells han estat i són les fites que m'orienten en el camí sempre complicat del dia a dia. Gràcies a tots i BONA RUTA.
Una abraçada forta i fins aviat!!!






























3 comentaris:

  1. Joan Carles, no vaig tenir el plaer de conèixer al Sr Benigne, però amb les indicacions del meu bon amic Emilio Alonso, si vaig recórrer un pas que porta el nom del teu pare (batejat així per Emilio), i coneixent a Emilio em puc fer una idea de la fita que va ser el teu pare per l'aficion a que molts ens uneix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat i és encara "la fita" que me guia per tot allà om vaig...

      Elimina